 |
| Dibuix fet per a David |
La màgia d'una batuta que dirigeix una orquestra no és difícil de veure... fa un temps ja vaig escriure sobre com fascinen els moviments de les mans d'un director d'orquestra, i aquest és un pensament que em va sorgir, que els moviments són com les ones, darrere un ve un altre, i no sabem bé cap on...
7 comentaris:
si com els moviments gairebé màgics d'un bon director/ d'orquestra tinguéssim una batuta per moure les ones de la història....
Es bonic això que dius de les mans del director...Realment, de vegades, semblan també papallones fent filigranes a l'aire! Segurament van a buscar somnis inspiradors!!!
Petonets.
EL VOL DE LA BATUTA...LA SUAVITAT DE LAS VIOLES...EL XIUXIVEIG DE LA SORRA TOT REBENT L'ONA...NIT DE CONCERT A POR DE LA SELVA.
Estaria bé Elfreee, heheh aleshores faríem el que voldríem del món... però hi ha coses més difícils encara de dirigir que una orquestra...
Papallones, Roser! mira, no ho havia pensat i si que poden ser també, els moviments s'assemblen molt... m'acabes d'inspirar per a un proper dibuix! :-)
Gràcies Oliva pel teu comentari i aquestes paraules tan boniques!
Movent les mans, com un brogit, ara... es mou l'aire.
Bon dia Ada.
i el vaivé que no pari mai.....
Que bonic! M'havia perdut algun post pel que véig...
Publica un comentari a l'entrada