Cita


"No podem canviar les cartes que ens han repartit, però encara hem de jugar la partida."

Randy Paush



Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cites. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cites. Mostrar tots els missatges

dijous, 23 d’abril del 2020

Diada de Sant Jordi 2020


«Era el millor dels temps, i era el pitjor; era l’edat de la saviesa i la de la ximpleria; era l’època de la fe i l’època de la incredulitat; l’estació de la Llum i la de les Tenebres; era la primavera de l’esperança i l’hivern de la desesperació; tot se’ns oferia com a nostre i no teníem absolutament res; anàvem tots directament al Cel, tots ens precipitàvem cap a la direcció contrària.»

Una Història de dues ciutats, Charles Dickens

dimecres, 20 de juliol del 2016

Quina és la pregunta?

De vegades per a descobrir un enigma només cal fer la pregunta justa i d'aquesta manera es rep la resposta que porta la solució. Però què és més important, saber respondre o fer bé la pregunta?
Bé, avui ens poden sortir molts interrogants i sincerament, no crec que ningú estigui disposat a contestar-los... Encara així, ací els tenim. 

Fer-se preguntes, de tota la vida s'ha dit que és de savis, tanmateix són incòmodes i molta gent no està disposada a intentar respondre... només cal escoltar als polítics, que saben molt bé com evitar-les. (Per cert, per què Ciudadanos s'ha aliat amb el PP si va dir que no volia que governara Rajoy?).
Qui fa preguntes sovint es troba a sí mateix estúpid i amb por de que altres pensen que ets estúpid. 
El "que sais-je?" que dèia Michel de Montaigne, "qué sé jo?" per a parlar dels filòsofs escèptics serveix com a pregunta i resposta al mateix temps.

Si Darwin estigués llegint el meu blog diria que fer-se preguntes i imaginar-se respostes és un instrument de supervivència, que ens serviria per a aprendre coses sobre el món i per estar més preparats davant els seus perills. Curiosament he trobat que la imaginació es desenvolupa amb la pràctica però no mitjançant els èxits, que són finals i, per tant, carrerons sense sortida, sinó pels fracassos que demanen nous intents i que, si tot va bé, ens portaran a nous fracassos. "Fracassa. Intenta-ho de nou. Fracassa millor"(Beckett) 
(Imatge d'internet)
Així, la gran pregunta de la imaginació podríem dir que seria "Per què?", malgrat que a la societat actual la pregunta guanyadora és més bé "Quant costa?", o "Quant es triga?" en lloc de "per què?". Quan preguntes "per què?" tothom et mira com diguent: "en sèrio no ho saps?", quan en realitat és el "per què?" com a pregunta que ens fa oblidar prejudicis i situa el nostre objectiu més enllà de l'horitzó. 

El primer interrogant que va aparèixer (segle IX a un text de Ciceró) tenia forma com d'escala que puja cap a la part superior dreta fent una línia de serp: preguntar ens eleva!

Per l'any 2010, The Guardian va convidar a uns cièntifics i filòsofs a formular un llistat de deu preguntes que la ciència deuria respondre. Les preguntes guanyadores van ser:
"Què és la consciència?", "Què va passar abans del Big Bang?", "La ciència i la inteligència ens tornaran la nostra individualitat?", "Com podem afrontar el creixement de la població mundial?", "Hi ha un patró als nombres primers?", "podem crear una manera científica de pensar que s'aplique a tots els àmbits?", "Com podem assegurar-nos de que la humanitat sobrevisca i prospere?", "És possible explicar adequadament el significat de l'espai infinit?", "podré gravar al meu cervell com si fos un programa de televisió?", "podrà la humanitat arribar als estels?".
Si ens deixem portar pel determinisme romàntic, ens quedaríem amb aquella que es fa a una flor: "m'estima? no m'estima?"
O també aquella famosa de la pel.lícula del laberint, on havies de fer la pregunta justa per descobrir la porta de la salvació:



Aquest post, m'estic adonant que podria ser interminable, però no puc finalitzar-lo sense preguntar-te  quina és la teva pregunta, aquella que més curiositat et provoca? i quina és la pregunta que més escoltes? i... quina és la que et fa més gràcia?

dimarts, 29 de setembre del 2015

Recordem els petons


Sovint passem per davant de coses belles que se'ns escapen... i ni tan sols parem la mirada un moment per observar-les... o de vegades potser si? 




diumenge, 11 de gener del 2015

cura'm la monotonia


Què preferim les persones? Tindre una vida tranquil.la, amb horaris clars, ordenada i potser monòtona?  o trobar a algú que et faja perdre la son? Que intensifique el teu  dia a dia sorprenen-te? Que et done problemes! A quin tipus de persones estimem més? 
No res, només eren reflexions que ens anem trobant, camí del dia a dia o del treball, i també de la monotonia...

diumenge, 4 de gener del 2015

 
Demane disculpes a tots aquells puristes que prefereixen llegir només en català, però de vegades quan tradueixes un text, no sé què passa que es perd alguna cosa... Per això pose el text de la mateixa manera com el vaig trobar, per casualitat, i així és com em va impactar. 

"Nunca he sido capaz de averiguar exactamente en qué consiste el feminismo: sólo sé que la gente me llama feminista siempre que expreso sentimientos que me diferencian de un felpudo."
Rebecca West

A alguns els semblaran fortes aquestes paraules, però jo tinc la sensació de que em passa constantment. Encara hem d'estar atentes i atents a coses que passen, coses que es diuen, i que no hem de deixar passar com si no tinguéren importància. Jo pense estar alerta i saltar davant qualsevol injustícia i xorrada masclista que em trobe. I no m'importa que em diguen feminista, no crec que siga cap insult. I vosaltres, què penseu? Encara hem d'estar atents o exagere? No veieu coses? o potser tot és fruit del meu histerisme hormonal i de veure que tinc trenta i iiiii i encara no sóc mare i "se'm va a passar l'arrós"... Atenció, detall: no necessite ser mare per sentir-me realitzada. Estic bé així, i no sóc la única! Potser el problema és que molts que ho tenen tot (segons la societat considera que és el "tot") realment no són feliços perquè no s'aclaren en les seues vides. Jo al menys ho tinc tot clar, i això és un bon començament...

dijous, 17 de setembre del 2009

He visto la luz




Bertha em passa un premi del qual dubte que tinga dret a guanyar-lo, (Moltes gràcies Bertha, després et convide a una misteleta, jeje!) però ací està... Ah si, li he de passar el premi a algú: Acuéstese, t'ha tocat!

I com és alguna cosa de la llum, he buscat algunes cites sobre el tema, a veure què us semblen:



La soledad, si bien puede ser silenciosa como la luz, es, al igual que la luz, uno de los más poderosos agentes, pues la soledad es esencial al hombre. Todos los hombres vienen a este mundo solos y solos lo abandonan.
Thomas De Quincey (1785-1859)

(A qui no li fa por aquesta frase???)


Aquesta m'ha recordat a tu, Eli:

La sonrisa cuesta menos que la electricidad y da más luz.
Proverbi escocés

Aquesta per als pesimistes:

La sombra no existe; lo que tu llamas sombra es la luz que no ves.
Henri Barbusse (1873-1935)


Què curiós, en aquest moment se'n acaba d'anar la llum! (bé, no exactament, fa una estona vull dir), hi ha tormenta, i de sobte s'ha quedat la casa a fosques... He encés les veles del rastrillo Zen que feia anys que tenia sense encetar encara, l'encens amb olor a vainilla, i m'he vist envoltada d'una pau i tranquil.litat que feia temps no tenia. Acostumats com estem a seure al sofà i veure el que ens posen, a no pensar, i a no-ser; a la fi ens adonem de que no tenim temps per a nosaltres, el perdem inútilment.


A veces de noche, enciendo la luz para no ver mi propia oscuridad.
Antonio Porchia (1886-1968)

dimarts, 10 de febrer del 2009

Fragmentos de libros


"No sé cuándo volveremos a vernos o cómo será el mundo cuando lo hagamos. Puede que los dos hayamos visto muchas atrocidades para entonces. Pero siempre que necesite recordar que en el mundo hay belleza y bondad pensaré en ti."


"Yo soy un hombre muy fácil de entender, Sayuri; sencillamente no me gusta tener delante de mí lo que no puedo alcanzar."


"Hemos de guardar siempre algo que nos recuerde a aquellos que nos han dejado."



Memorias de una Geisha

ARTHUR GOLDEN

diumenge, 14 de setembre del 2008

Frases Cèlebres de cine

Quan es recorda un film tothom guarda sempre al fons de la seva memòria algun fragment de diàleg que ens deixa en blanc. És aquella capacitat que tenen les paraules ben dites (i també ben llegides) de deixar-nos sense saber què dir, pensant en l’eco d’allò que s’ha escoltat.
Tan si són frases dites en un context humorístic com dramàtic, moltes vegades el diàleg és el que provoca que ens agrade l’acció o que la pel.lícula ens resulte lenta i mortificant.
Actualment podem trobar moltes obres on el diàleg esdevé la part fonamental, i resulta molt original perquè està treballat, és un diàleg pensat. És clar que aquí tot és relatiu i el que més influeix alhora de promocionar a la gran pantalla un film, és el gust del consumidor .
Però no es pot negar la força de les paraules dels grans clàssics… Qui no pensa de seguida en la intensitat del moment de “…y juro que jamás volveré a pasar hambre!”, o de les frases finals, tals com “Louis, éste es el comienzo de una gran amistad” o la famosa “nadie es perfecto”.
I no tan coneguts: "Tiene usted un maravilloso sentido del humor. Desearía tener sentido del humor, pero nunca puedo pensar en algo divertido que decir hasta que todo el mundo se ha ido a casa". (Carole Lombard en “Al servicio de las damas”).
Ja no és simplement la frase, sinó el context en el qual apareix, que la converteix en genialitat. Pensant en frases que m’agraden molt, podria citar una (de tantes) de Hitchcock , quan la protagonista (Grace Kelly) descobreix que la seva confident i “ama de llaves” estava envenenant-la per arrebatar-li el marit i li explica: “qué clase de amor éste que es capaz de hacer tanto daño? Nosotros siempre hemos rechazado ese tipo de amor, eso no es amor!...” (Aquesta l’escric de memòria, no trobe la cita exacta).
O una altra que m’encanta encara que resulta frívola, però encantadora: “Los hombres como tú me han convertido en lo que soy, Si me amaras de verdad, comprenderías las dificultades por las que he tenido que pasar en vez de utilizarlas contra mí,... no, no. No digas nada más.” De Marilyn Monroe en Los Caballeros las Prefieren Rubias. A més del context, és clar, també és l’actor o l’actriu del moment qui les fa especials, qui ompli la pantalla amb imatges i paraules.
Hi ha frases molt tendres, per exemple una de Benigni en La vida es bella: "Me olvidaba decirte que, que tengo unas ganas de hacerte el amor que no te puedes imaginar, pero esto no se lo diré a nadie, sobre todo a ti. Deberían torturarme para obligarme a decirlo. Que quiero hacer el amor contigo, no una vez sólo, sino cientos de veces, pero a ti no te lo diré nunca, solo si me volviera loco te diría que haría el amor contigo aquí, delante de tu casa, toda la vida".
En trovem d’altres on a vegades veiem reflexats pensaments nostres i en escoltar-los ens commouen: "La mayoría de personas cuando tienen una aventura o una relación larga y rompen, la olvidan, pasan a otra cosa y la olvidan como si nada hubiera pasado. Yo jamás olvido a alguien con quien he compartido algo, porque cada persona tiene sus cualidades propias, no se puede reemplazar a nadie, lo que se pierde, se pierde. Cada vez que acabo una relación me afecta muchísimo, jamás me recupero del todo, por eso pongo mucho cuidado en las relaciones porque me duelen demasiado, aunque sea el royo de una noche...no suelo tenerlos porque echaría de menos las cualidades propias de esa persona, me fijo en los pequeños detalles". Julie Delpy (Antes del atardecer)
N’hi ha que ens fan gràcia: "Tenía mujer, pero me plantó, aunque no puedas creerlo. Dijo que yo era infantil y que nunca maduraría. Y yo tenía un buen argumento, podía haberla machacado, pero levanté la mano y no me dio la palabra". Woody Allen (Scoop)
O també que dónen por! ("Abogado?... abogadooo!!, ¿estás allí? abogadoo!!. Sal ratita quiero verte la colita!". Robert de Niro en El Cabo del miedo)
Però… les profundes i idealistes són les que més m’agraden:
"Fui a los bosques porque quería vivir a conciencia, quería vivir a fondo y extraer todo el meollo a la vida, y dejar a un lado todo lo que no fuese vida, para no descubrir en el momento de mi muerte, que no había vivido". Robin Williams en El Club de los Poetas Muertos.
Frases De Cine3
View SlideShare presentation or Upload your own. (tags: cine clásicosdelcine)

"Empieza el juego, quien no haya llegado ya no juega. Se precisan 1000 puntos. El primer clasificado ganará un carro blindado nuevo. Menuda suerte. Cada día leeremos la clasificación por ese altavoz de allí, al último clasificado le colgaremos un cartel que dirá: Asno. Aquí en la espalda. Nosotros estamos en el equipo de los súper malos que gritan sin cesar, quien tenga miedo pierde puntos. En tres casos se pierden todos los puntos: los pierden, uno, los que empiezan a llorar, dos, los que quieren ver a su mamá, tres, los que tienen hambre y piden la merienda. ¡Nada de eso! Es muy fácil perder puntos, porque hay hambre. Yo mismo ayer perdí 40 puntos porque no pude aguantar y pedí un panecillo de mermelada. De albaricoque. Y el de fresa. Y nada de chucherías porque nosotros nos os vamos a dar, nos las comemos todas nosotros. Yo ayer me comí 20. Me duele la barriga. Pero estaban buenas. Os lo aseguro. Perdonad que me vaya enseguida pero estamos jugando al escondite y si no me tocara parar".Roberto Benigni

http://www.frasesdecine.com/

dimecres, 21 de maig del 2008



Create Your Custom Message

dijous, 27 de març del 2008



Create Your Custom Message