Cita


"No podem canviar les cartes que ens han repartit, però encara hem de jugar la partida."

Randy Paush



Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Antropologia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Antropologia. Mostrar tots els missatges

dimecres, 20 de juliol del 2016

Quina és la pregunta?

De vegades per a descobrir un enigma només cal fer la pregunta justa i d'aquesta manera es rep la resposta que porta la solució. Però què és més important, saber respondre o fer bé la pregunta?
Bé, avui ens poden sortir molts interrogants i sincerament, no crec que ningú estigui disposat a contestar-los... Encara així, ací els tenim. 

Fer-se preguntes, de tota la vida s'ha dit que és de savis, tanmateix són incòmodes i molta gent no està disposada a intentar respondre... només cal escoltar als polítics, que saben molt bé com evitar-les. (Per cert, per què Ciudadanos s'ha aliat amb el PP si va dir que no volia que governara Rajoy?).
Qui fa preguntes sovint es troba a sí mateix estúpid i amb por de que altres pensen que ets estúpid. 
El "que sais-je?" que dèia Michel de Montaigne, "qué sé jo?" per a parlar dels filòsofs escèptics serveix com a pregunta i resposta al mateix temps.

Si Darwin estigués llegint el meu blog diria que fer-se preguntes i imaginar-se respostes és un instrument de supervivència, que ens serviria per a aprendre coses sobre el món i per estar més preparats davant els seus perills. Curiosament he trobat que la imaginació es desenvolupa amb la pràctica però no mitjançant els èxits, que són finals i, per tant, carrerons sense sortida, sinó pels fracassos que demanen nous intents i que, si tot va bé, ens portaran a nous fracassos. "Fracassa. Intenta-ho de nou. Fracassa millor"(Beckett) 
(Imatge d'internet)
Així, la gran pregunta de la imaginació podríem dir que seria "Per què?", malgrat que a la societat actual la pregunta guanyadora és més bé "Quant costa?", o "Quant es triga?" en lloc de "per què?". Quan preguntes "per què?" tothom et mira com diguent: "en sèrio no ho saps?", quan en realitat és el "per què?" com a pregunta que ens fa oblidar prejudicis i situa el nostre objectiu més enllà de l'horitzó. 

El primer interrogant que va aparèixer (segle IX a un text de Ciceró) tenia forma com d'escala que puja cap a la part superior dreta fent una línia de serp: preguntar ens eleva!

Per l'any 2010, The Guardian va convidar a uns cièntifics i filòsofs a formular un llistat de deu preguntes que la ciència deuria respondre. Les preguntes guanyadores van ser:
"Què és la consciència?", "Què va passar abans del Big Bang?", "La ciència i la inteligència ens tornaran la nostra individualitat?", "Com podem afrontar el creixement de la població mundial?", "Hi ha un patró als nombres primers?", "podem crear una manera científica de pensar que s'aplique a tots els àmbits?", "Com podem assegurar-nos de que la humanitat sobrevisca i prospere?", "És possible explicar adequadament el significat de l'espai infinit?", "podré gravar al meu cervell com si fos un programa de televisió?", "podrà la humanitat arribar als estels?".
Si ens deixem portar pel determinisme romàntic, ens quedaríem amb aquella que es fa a una flor: "m'estima? no m'estima?"
O també aquella famosa de la pel.lícula del laberint, on havies de fer la pregunta justa per descobrir la porta de la salvació:



Aquest post, m'estic adonant que podria ser interminable, però no puc finalitzar-lo sense preguntar-te  quina és la teva pregunta, aquella que més curiositat et provoca? i quina és la pregunta que més escoltes? i... quina és la que et fa més gràcia?

dimarts, 19 de gener del 2016

Cançó azteca


"Vivim aquí en aquesta terra,
tots som fruits d'aquesta terra,
la terra ens alimenta:
en ella creixem, tija i flor,
i quan morim
ens marcim en la terra.
Tots som fruits de la terra:
Mengem de la terra 
i després
la terra ens menja."

(Cançó azteca)

Aquesta cançó - poema, explica la visió de reciprocitat que tenien entre els humans - la natura - els deus. La Terra per ells no només era un jardí que els alimentava, sino també una boca amb fam,  expressant així la gana còsmica dels deus, que exigien ser alimentats amb humans. Sovint recordem d'altres cultures, només aquelles coses que ens semblen més inexplicables, i així ens perdem altres visions, altres colors, altres mons...


dijous, 20 d’agost del 2015

La cagada del manso

El mes d'Agost és temps de festes a molts pobles i algunes de les activitats que es realitzen són realment curioses. Per causes explicables, no vaig poder assistir a una en concret que em va cridar l'atenció, però afortunadament, vaig enviar a un informant per a que m'expliqués com havia anat l'event i fotografiara alguna curiositat. Aquest és l'informe que em va enviar:

El diumenge 16 d'agost, a les 21:00, segons el programa de Festes d'agost 2015, estava anunciat l’acte festiu: Cagà del manso al cantó del forn Pa i dolços.
Vaig anar amb la càmera sobre les 21:30 pensant que seria massa tard. Però no hi havia ningú (ja sabeu, puntualitat festera). Me’n vaig tornar a casa pensant tornar més tard, no ho vaig fer.
Al dia següent vaig passar per allí i no quedava vestigi de res.
L’any anterior, davant de la llar dels jubilats si que estava la pintura en l’asfalt de les quadricules, però com han re-asfaltat,...
Al no poder enviar-vos un reportatge gràfic he tirat ma d’Internet i ací ho teniu:





En definitiva, "la cagà del manso" (que és com realment es diu), consisteix en dividir un recint acotat amb casselles, on s'espera a que aquest animalet cague. Els festers venen paperetes corresponents a cada cassella, a un preu aproximat de 5 euros. A qui li toque la cagada a la seva cassella guanya un premi, que sol ser econòmic o un regal tipus cistella de menjar. És una rifa on la sort és la pura sort natural! Podríem dir que hem trobat la millor explicació de l'atzar per l'atzar. On caiga, ha caigut.
Clar, la finalitat d'aquesta pràctica, que sobre tot es suposa que és la de divertir-se, queda un poc relegada a les ganes que tinga el manso o no. I la gent es queda observant i esperant, desitjant que la cagada, "la cagà", caiga en la seva cassella... Potser la cagà del manso és inmediata o potser s'ha d'esperar hores. Qui sap? Així és la vida, ningú sap on anirà a parar la següent cagà de manso...

diumenge, 26 d’abril del 2015

Jeroglífics

Temple de Kom Ombo, dinastia ptolemàica, segle II a. c.

Diari de Camp del dia 26 d'Abril de l'any 1983

Després de mesos de treball en Pa-Sobek, a la casa d'aquest Deu amb cap de cocodril, creador del Nil, de la fertilitat i de la vida, semblava que no anàvem a trobar res més que mort, set i desolació. Estàvem a punt d'abandonar, ja no teníem forces, no quedava esperança. Els fons se'ns acabaven i els promotors estaven cansats d'apostar pel nostre equip, liderat per Jacques de Morgan, que encara no havia presentat cap indici que aportés valor al museu pendent d'inaguració.
Estava començant a oblidar quina era la meva feina en aquella regió desèrtica perquè abans de poder començar amb la interpretació d'un jeroglífic, havia d'esperar a que l'equip posara a punt les troballes i restaurara totes les pedres que havien estat erosionades. Aquest procés podia trigar mesos. I fins ara, només havíem trobat un fragment de mur amb inscripcions tan erosionades que es feien indescifrables.
Al final de la vesprada va arribar la gran sorpresa... Per fi! Després de mesos d'espera, em va arribar a les mans aquest fragment de jeroglífic on podia començar a buscar significats, històries o algun descobriment sobre la cultura egipcia.
Vaig passar tota la nit sense dormir, tancada a la meva tenda, revisant els meus apunts i ordenant les peces d'aquest galimaties que semblava formar part d'un joc de mots encreuats. 
En primer lloc, havia de descobrir quin era el sentit de la inscripció, perquè segons les meves anotacions, havia de començar a "llegir" en el sentit cap on miraven els dibuixos. Pel que semblava a simple vista, d'esquerra a dreta. Però no només havia de llegir, aquestes línies verticals em senyalaven que em trobava davant d'un enigma que havia de resoldre si volia conèixer el seu missatge.
Una altra evidència era la representació dels dos Deus, Sobek i el seu germà Horus, amb forma de falcó. Aquesta troballa suposava per sí mateixa una gran novetat: aquest podría ser l'únic temple doble trobat a l'Antic Egipte! Totes les excavacions deixaven entreveure que tot en aquest lloc era doble: dos pilons, dues entrades, dos patis, dues sales hipòstiles, dos santuaris... dos Deus! Aquesta era la raó de tot plegat, a un lloc adoraven al Deu Horus, i a l'altre a Sobek. Enmig havíem trobat nombroses parets buides per dintre, que podrien haver-se utilitzat com a amagatalls dels sacerdots que es feien passar per veus dels Deus...

http://egipto.com/museo/alphabet/name.html


dimecres, 8 d’abril del 2015

Homo Antecessor

Diuen que les ciències són exactes, però constantment trobem teories que, segons les proves que es van afegint, canvien. Així, al llarg de la història de la humanitat, sovint hem canviat d'opinió d'una teoria que semblava certa a altra que en aquell moment ens ha semblat més vertadera. Com sabem si ens quedarem així o seguirem canviant d'opinió? Aleshores no podem afirmar que siguen tan exactes...
Classificació actual dels nostres avantpassats

El què si està considerat com a veritat (per ara), és que fa d'uns 2'5 a 4 milions d'anys (la diferència és gran però es parla d'aquest marge, no s'especifica més, però és que són molts anys!), vivia a l'Àfrica un antepassat nostre que es deia Australopitec, i això ho sabem perquè es van trobar els restes de Lucy, així la van anomenar. - És un dels avantatges que tenen els descobridors, que poden posar el nom de cada troballa al seu gust, bé siga una cançó, un cantant o el nom de la seva mascota... - . Després d'aparèixer algunes espècies més, fa 1'8 milions d'anys ens trobem amb l'Homo ergaster (com podeu veure, estic resumint de milions a milions com si passaren ràpid) que ja és considerada la primera espècie del gènere Homo, és a dir que poden elaborar ferramentes de pedra, però aquest es va trobar per l'Àfrica, mentre que l'Homo erectus (que va viure fa entre 1'7 milions d'anys i 300.000 anys) es troba a l'est d'Asia. Resumint més, poden haver passat vàries coses: o bé l'homo ergaster va viatjar a Asia i allí va anar evolucionant cap a l'erectus, o bé són dues espècies diferents amb un avantpassat comú. I a partir d'aquí tot són teories confrontades i diverses opinions que poden ser vertaderes o no. Finalment, hi ha una mena d'acord generalitzat que diu que H. ergaster és l'avantpassat de l'home actual via Homo Antecessor, l'home d'Atapuerca, que és a qui he anat a visitar aquestes pasqües, el "Miguelón", i que va ser descobert l'any 1994, fa quatre dies! Aquest seria l'avantpassat comú de l'Home de Neanderthal (que no sé si sabeu que en la nostra genètica portem entre un 1 i un 4% d'home de Neanderthal) i l'home actual (Homo Sapiens), que no sé si sabeu que comparteix un 96% dels gens del ximpanzé! 


Em fascina veure com van canviant les teories segons les noves troballes, com teníem primer una idea simplista de la evolució que després hem anat desenvolupant i com cada vegada que apareix una espècie nova, es torna a canviar l'esquema... 

Abans el nostre peu s'assemblava molt a la nostra mà.




dimarts, 31 d’agost del 2010

Escollir entre males opcions

Llegint un article, es comparava la representativitat de la democràcia actual d'aquesta manera:

És com si algú anara a un negoci de menjars, i a les vitrines on s'exposen, només hi hagués dos o tres plats per escollir, i resulta que tots els plats són un fàstic, però no hi ha altra cosa i un acaba emportant-se allò que és menys repugnant per no morir-se de fam. Ens deixen escollir entre allò que s'exhibeix a la vitrina, però abans algú ja ha triat per nosaltres les opcions que devia contenir la vitrina.
Aquesta és una trampa formidable de la democràcia formal: escollir entre falces opcions.
I, com pot el famolenc aconseguir que les vitrines ofereixquen el millor i no el pitjor si ell no està on es cuinen els menjars?
Una de les principals crisis de l'actual sistema democràtic representatiu, consisteix en que l'opció per escollir està restringida per factors que el poble no maneja.
És cert que el poder econòmic sempre ha estat pròxim al poder polític, cercant influir , però mai com ara el poder econòmic va estar tan concentrat ni amb tanta força de pressió i xantatge. Mai com ara el poder econòmic va travessar les fronteres globalitzant al món al seu parer i imposant les seves condicions de sang i foc.
És cert que sempre han existit corruptes, però mai com ara va ser tan evident el diner com a valor central de les societats, descartant qualsevol altra escala de valors i ideologies. Vendre's per diner ja ha passat a ser quasi una actitud de "sentit comú", i el pragmatisme s'exhibeix com una virtud, subestimant l'idealisme com a allò obsolet. La societat del "sálvese quien pueda" i l'individualisme a extrem va destruir el teixit social i la solidaritat, i els pitjors es van establir al poder.
Si els vells valors ja no mobilitzen a ningú, aleshores l'únic factor dinàmic és l'avarícia i tot s'organitza en funció a ella.

"Introducció a la democràcia real"
Guillermo Sullings

dilluns, 16 d’agost del 2010

Eppur si muove

"Jo, Galileu Galilei, catedràtic de Matemàtiques en la Universitat de Florència, públicament abjure de la meva doctrina que diu que el sol és el centre de l'univers i que no es mou, i que la terra no és el centre de l'univers i sí que es mou. De cor sincer i no fingida fe, abjure, maleïsc i deteste els errors i heregies abans mencionats, i qualsevol altre error, heregia o secta contrària a la Santa Església."

(Text de l'abjuració arrencada a Galileu, sota amenaça de tortura, el 22 de juny de 1633 pel Tribunal de la Inquisició.)



       (Imatge d'internet)

dimecres, 21 de juliol del 2010

Relativitat

Per què solem opinar que la nostra forma de pensar és la correcta i/o que tots pensen igual que nosaltres? D'aquesta manera, quan trobem a algú amb una idea diferent, o inclús contrària a la nostra, ens sorprenem i ens preguntem com és possible... Doncs també és bonic acceptar aquestes diferències sense intentar canviar-les i acceptar que allò que és perfecte per a uns pot resultar fatídic per altres. I que de vegades és correcta una afirmació i la contrària...

dissabte, 3 d’abril del 2010

Ciència i prejudicis

És cert que al llarg de la història s'han inventat moltes falses veritats o simplement s'ha seguit la tendència més acceptada per la societat del moment. Però el que va passar amb l'anomenat "home de Piltdown" em sembla un gran frau de la humanitat, un exemple d'allò que l'home és capaç de fer per tal de justificar la seva intolerància i prejudicis.
Un exemple de proselitisme en aquest aspecte va ser l'aparició d'un espectacular fòssil que va esdevenir l'esglaó perdut del primer homínid. El crani era gran, equiparable al de l'ésser humà modern, però la mandíbula era molt primitiva, semblant a la d'un orangutan o un goril·la, excepte per la forma en com s'havien desgastat les dents, típica dels éssers humans. Aquests fragments van ser trobats al 1912 per Charles Dawson, un arqueòleg aficionat, a la localitat anglesa de Piltdown. Un paleontòleg molt prestigiós en aquell moment, anomenat Arthur Smith Woodward, el va recolzar i li va otorgar certa notorietat a l'assumpte, doncs aquest crani demostrava la seva teoria.
En aquells temps dues hipòtesis pretenien explicar l'orígen del primer homínid: una afirmava que aquest va aparèixer per primera vegada a l'Àfrica, i l'altra que era europeu. Evidentment, aquesta era la que defenia sir Arthur Smith. (Com podia ser el primer home d'orígen africà, si d'allí venien els esclaus!).
No obstant, molts paleontòlegs sospitaren d'aquest fòssil, del qual, a més a més, i a causa de la "fragilitat" de la peça original, no es deixaven examinar més que les còpies fetes amb un motle.
De forma inexplicable, no va ser fins 41 anys després quan es va confirmar, de forma accidental, que el fòssil de Piltdown era un frau. Algú va llimar la mandíbula i els canins d'un orangutan per a reduïr-los, i va unir els restes al crani d'un ser humà. Es sospita que l'autor d'aquesta mentida a la humanitat, va ser Martin Hinton, conservador del Museu d'Història Natural de Londres. Però jo pense que estaven tots implicats en la trama.

Aquest fet, és un gran exemple de com poden influenciar els esquemes previs i els prejuicis en la ciència. Aquest especímen quadrava perfectament amb la intuició comú sobre el paper que tenia l'intelecte. Demostrava clarament que l'evolució cap a la humanitat passava primer per la consecució d'un gran desenvolupament mental, amb la prova tangible d'un crani gran. A més a més, que aquest primer home fos europeu, i anglés, cobria un panorama del tot satisfactori per a molts "civilitzats".
No obstant la veritat és que la ciència ha demostrat que els primers homínids tenien un cervell similar en tamany al d'un ximpancé i vivien a l'Àfrica oriental. "Eppur si muove".

(Imatges d'internet)

"Senderos de la Evolución Humana", Camilo José Cela Conde y Francisco J. Ayala.

dimarts, 5 de gener del 2010

"Raça", cultura i lambrusco


Desprès d'una vesprada de música a casa d'una amiga, li direm Raquel, vam decidir anar a sopar amb les nostres parelles, i allí, en un restaurant d'un simpàtic italià amb simpàtica barba i envoltats de menjars deliciosos i lambrusco tint, de sobte ens vam veure immersos en d'una discussió-conversa d'allò més acalorada. Aquestes són les millors, aquelles converses que aconsegueixen treure les opinions més apassionades que amaguem, les que ens fan pujar una mica el to de veu i les que provoquen que les taules del costat es giren per cotillejar.

No se sap com, vam començar a parlar de les glaciacions, la història de la humanitat, l'home de Neanderthal, l'aparició del llenguatge i altres temes sense resoldre. Segurament la culpa era meva, perquè sense adonar-nos sempre dirigim la conversa cap a temes que ens interesen i, si trobe a algú que em segueixca el rotllo pot derivar la conversa fins a temes insospitats.

El cas és que va sortir el tema del concepte de "raça" i jo vaig treure la part més vehement de mi mateixa defenent la meva postura. Eren tres contra una i no vaig baixar del carro. Però tampoc els vaig convèncer.

No se sap com, i influenciada pels meus estudis d'antropologia encara sense acabar (com es pot comprovar), vaig començar a dir que no era correcte, actualment, la utilització del concepte de "raça", que en el seu lloc hauríem de dir cultura. Bé, més que cultura seria més correcte parlar d' ètnia. Perquè aquest falç concepte es refereix a classificacions d'aspectes o característiques físiques de les persones que no ténen sentit en l'actualitat a causa de la gran variació, mobilitat, migracions, etc. amb que ens trobem. Les meves paraules no van ser exactament aquestes, cal afegir la influència del lambrusco que va aportar algunes variacions a la meva versió, així com falta de vocalització, to de veu inadequat, i no recorde què més.

Així que, tal i com vaig prometre a l'home de la meva amiga, li direm Joan, he buscat l'article que et deia que defenia i demostrava la meva opinió i el meu rebuig cap al concepte i l'existència de "races humanes". Es diu "raza e historia" i és de Claude Lévi- Strauss, antropòleg belga que va faltar fa pocs mesos. En ell explica molt millor que jo la relació entre aquests dos conceptes.

Però també hi ha altres motius per a la meva postura, i d'una part de científics i antropolegs actuals, que intentaré resumir:

- En primer lloc, la diferència genètica que hi ha entre els sers humans actuals és mínima, tan petita que molts biòlegs es neguen a afirmar la existència de races en les persones (no passa com en els gossos, Joan). Es basa en descripcions físiques aparents, sense fundament biològic.

- Em negue a utilitzar la paraula "raça" per la concepció racista de l'ús d'aquest terme que sempre ha tingut. I no vull dir que qui utilitze el terme siga racista, no, ja sé que no, però, per a mi, és més correcte parlar "d'ètnia".

- No es poden classificar les "races" per la falta de rigor i validesa taxonòmica. Les característiques que defineixen les "races" que ningú sap contabilitzar, són imprecises i arbitraries.
- Hi ha moltes més cultures (millars) que "races" humanes (unitats) i, sovint dintre d'una mateixa cultura podem trobar vàries "races".

- En 1950, la unesco va recomanar substituir la noció de "raça humana", considerada no ciéntífica i confusa, per la d'ètnia, basada més en les diferències culturals (llengua, religió, costums, etc.)

- Experiments desenvolupats sobre el cos congelat d'Otzi (la momia natural més antigua que es coneix) indiquen que és gairebé impossible determinar la "raça" d'un individu a travès de la genètica, per tant el concepte de raça és un concepte buit.
- L'intent de definir races implica d'alguna manera la existència d'una puresa racial, exemplificada per individus "tipus" dels quals trobem pocs models. Un blanc hauria de tindre: pell clara, ulls clars, cabell clar i llis, faccions estretes... però jo sóc de cabell castany (les metxes no conten?), arrissat, pell molt morena en estiu, ulls marrons... massa barreja: no encaixe. I tu ets: ulls clars, pell clara, cabell moreno (te pillé!) tampoc encaixes. Aleshores què som nosaltres? Per on tallem? Va, vinga, aquestes són característiques massa superficials com per a tenir-les en compte!

- Els avanços de la genètica indiquen que les diferències genètiques entre grups son biològicament insignificants; existeixen variacions genètiques més clares a l'interior de grups anomenats de la mateixa"raça" que entre altres. No hi ha un sol gen que diferencie clarament una "raça" d'altra. a més a més tota la quantitat de variació genètica present en la espècie humana, es troba en qualsevol població humana i en qualsevol part del món. Això ho he llegit a un article molt interessant que he trobat ací, i també en aquesta notícia.

I crec que ja he explicat totes les meves raons, senyors, espere haver-me explicat millor que l'altra nit i ja que estic, aprofite per demanar disculpes per tots aquells moments en els que em pose insistent en algún tema o que em pose a discutir amb David... encara que ja sabeu que seguiré fent-ho, sempre que hi haja lambrusco, amics i conversa.

diumenge, 8 de novembre del 2009

Els Papalagi



Sovint, davant la observació d’altres cultures completament diferents a la nostra, de la seva forma de vida, d’ésser, de pensar, ... ens sorprenem. I resulta curiós com immersos al nostre etnocentrisme, sempre pensem que allò nostre és el millor, el més còmode, el més lògic. D’aquesta manera, resulta senzill dir que la globalització és el procés inevitable que permetrà a totes les cultures que no són com la nostra, gaudir de totes aquelles comoditats que tenim i elles no. Els obrirem els ulls al nostre saber, perquè pensem que són com xiquets, i és deure nostre, com a civilització “superior” i “avançada” que som,ensenyar-los a viure, a pensar.

Si alguna vegada has pensat d’aquesta manera, potser davant aquest llibre, i després d’haver-lo llegit, és clar, et planteges algunes coses.
El senyor Erich Scheuermann, es va dedicar a reunir uns discursos que ell havia escoltat dir a un cap d’una tribu de la Samoa, anomenat Tuiavii de Tiavea, on explica amb les seves paraules, després d’haver fet un viatge per l’Europa dels anys 1930, com són els homes blancs que ell anomena Papalagi.

Al llibre podem trobar molts arguments que ens descriuen amb molta saviesa i, sobre tot, crítica. Així, primer parla del nostre mode de vestir, i es sorprèn de la quantitat de “tapalls” que portem a sobre; i explica que nosaltres, els Papalagi, tenim la fixació de cobrir tot el cos i de portar quantitat de coses a sobre. No entén perquè les dones, que tenen un cos tan bell, han d’anar sempre tapades (bé, situem-nos als anys 30-50), i es cobreixen tant, diu, que els homes es passen tot el dia pensant en el cos de la dona, fins arribar al punt de la obsessió. Per ell tot és més senzill, perquè des de petit ha observat el cos de les dones de la seva tribu i no té necessitat de pensar com serà.

Després fa una reflexió sobre els diners, allò que més s’estimen els Papalagi, sempre pensant en els diners. Es sorprèn del fet que no pot trobar res que siga gratis, tot es paga. Bé, ell diu que només ha trobat una cosa que sí que ho és: l’aire per respirar, encara que no està segur de si algun dia es pagarà per ell. Tuiavii diu que és trist comprovar com un home que és ric no sap mai si els seus amics l’estimen de veritat o només pels diners. Segons ell quasi sempre és per aquesta segona raó. I aquest fet també turmenta els Papalagi. Segons ell, no és molt honorable portar moltes cordes amb closques i conquilles, perquè no ens deixen respirar ni fer els moviments naturals que el cos necessita fer. Ell diu que segons els Papalagi, qui no té diners és pobre i infeliç, però no pot evitar comparar els seus germans que tenen la pell brillant i els ulls plens de lluminositat, amb els homes que ell ha vist, pàl•lids, tristos, però “rics.” De veritat són pobres ells? No ho creu.

Després també explica altres formes de pensar, curioses, com per exemple els possessius “meu” i “teu”, perquè ells no tenen dues paraules diferents per a dir meu o teu, solament en necessiten una, que té el mateix significat. Aquesta diferència de vocabulari en particular, em sembla preciosa, per què l’hem de destruir?
Per últim, reproduiré un fragment que també pot servir de reflexió:
“La vida del Papalagi es muy parecida al viaje en bote de alguien a Savii (de viatge), alguien que desde el momento de zarpar está pensando: ¿Cuánto tiempo me tomará llegar a Savii? Él piensa y no se da cuenta del amistoso panorama por el que está viajando. Por el lado izquierdo, percibe una cordillera. Tan pronto como la han visto sus ojos ya la ha encerrado en su mente. ¿Qué habrá detrás de esa montaña? Quizás un desfiladero estrecho y profundo. Con todos esos pensamientos no puede unirse al cantar de los jóvenes remeros. Tampoco se da cuenta del parloteo feliz de las doncellas. Inmediatamente después de pasar la bahía con sus cordilleras, un nuevo pensamiento empieza a importunarle. ¿Se levantará una tormenta, antes de la caída de la noche? Sus ojos escrutan los claros cielos en busca de nubes. Todo el tiempo pensando en la tormenta que podrá venir. La tormenta no llega y al caer la noche llegan a Savii. Pero él tiene la sensación de que no ha hecho este viaje en bote, pues sus pensamientos han permanecido lejos de su cuerpo y lejos del bote. Podría perfectamente haberse quedado en su choza de Upolu. “

divendres, 2 d’octubre del 2009

Segon dia d'Octubre de 1869

Estic amb tu,
avui et recorde
i crec amb tu.
Un dia com avui va néixer Mahatma Gandhi, persona amb qui comparteixo pensament, ideals i per què no, utopies. Admire tot allò que va fer en vida, la seva forma de protestar, sense fer soroll, la seva capacitat de sacrifici i de renúncia, les seves paraules i el seu somriure.

diumenge, 22 de febrer del 2009

Homenatge a Darwin

Tot un clàssic de l'antropologia, va néixer un 12 de Febrer al 1809. Per això i perquè fa 150 anys que es va publicar la seva obra clau: "l'orígen de les espècies" (1859) i la seva teoria de la Selecció Natural.

És el fundador de la teoria moderna de l'evolució. Fill i net de metges, va estudiar medicina a la Universitat d'Edimburg. Després de dos anys va abandonar els estudis de medicina i es va traslladar a la Universitat de Cambridge on es va graduar.
Un bon dia de 1831, va salpar amb el H. M. S. Beagle com a naturalista, en un viatge al voltant del món que va durar fins el 1836. Durant aquest viatge es va dedicar a estudiar i observar plantes i animals.

Darwin completa la revolució copernicana sorgida als segles XVI i XVII amb els descobriments de Copèrnic, Galileu i Newton, que van marcar els principis de la ciència moderna. Es canvien, per ells, les concepcions tradicionals sobre l'univers. La Terra deixa d'ésser el centre de l'univers i passa a convertir-se en un petit planeta que gira al voltant del Sol, una més de les milers d'estels que puntegen pel cel. Molts fets comencen a ser explicats com a causes naturals: les estacions, el clima, les rotacions dels planetes, els eclipses, ... El funcionament de tot allò que ens envolta deixa d'ésser atribuit a l'obra d'un Creador i passa a ser domini de la ciència, que és l'activitat que intel.lectual que tracta d'explicar el que passa a l'univers per mitjà de causes naturals. És a dir, passem d'una concepció animista de l'univers a una altra causal mitjançant el reemplaçament d'explicacions teològiques per explicacions científiques.


Darwin doncs, demostra que els éssers vius evolucionen i que els actuals homes sóm descendents d'uns antepassats molt diferents a com sóm ara. Descobreix que les espècies estàn relacionades entre sí perquè ténen antepassats comuns. No seria correcte simplificar aquesta afirmació diguent: "l'home és descendent del mono". No, tampoc és això, l'home descendeix d'un antepassat que vam tindre en comú amb els monos antropoides, fa uns milions d'anys (crons), que no tenia res a veure amb el "mono" actual! Els mamífers, al mateix temps, descendeixen de reptils que van existir fa més de 200 milions d'anys.
D'aquesta manera, amb la seva teoria de la Selecció Natural, Darwin completa la revolució iniciada amb Copèrnic, doncs hi ha una explicació per a tota la "perfecció" que trobem en la nostra espècie: unes mans boniques, per a poder agafar les coses, uns ulls perfectament dissenyats, etc. Tots aquests aspectes també es poden explicar amb causes naturals.

L'evolució seria un procés molt lent, produit sobre tot per la selecció natural més que per les mutacions biològiques. És a dir, aquells individus que tenien millors condicions de vida per les seves característiques, són els que es var reproduir amb més facilitat perquè sobrevivien, mentre que aquells altres morien. Naturalment, els descendents d'aquests individus, ja heretaven unes característiques semblants. És aquest un procés que abarca generacions i generacions. La reproducció a través d'aquestes generacions portarà a l'augment gradual de les variants hereditàries beneficioses i a l'eliminació de les variants desfavorables.

"Esta conservación de las diferencias y variaciones favorables a los individuos y la destrucción de las que son perjudiciales, es lo que yo he llamado selección natural." (El orígen de las especies, 1859, cap.IV).
També Alfred Russel Wallace (1823-1913) va se coautor d'aquesta teoria junt amb Darwin, independentment. En 1858 havia enviat una carta a Darwin explicant-li i anticipant-se a la idea de la selecció natural. Un any abans de la publicació de l'orígen de les espècies, van escriure junts un article que va ser presentat a la Societat linneana de Londrres, encara que no va tindre molt d'impacte. No obstant, va ser Darwin qui va aportar més proves i va desenvolupar la teoría amb més detall. Wallace afirmava que la selecció natural requeria d'una certa intervenció divina directa, al contrari que el nostre naturalista.




dimarts, 24 de juny del 2008

Sobre la Selección Natural


"¿Ocurre realmente que la selección natural opera de manera que se generen consecuencias conductuales, es decir, produciendo órganos de un tipo particular, precisamente porque la presencia de tales órganos en el organismo del que son componentes da lugar a ciertos efectos? Tal como lo veo, suponer que esto es así sería violentar la teoría neodarwinista de la evolución tal como es comúnmente aceptada (...) De acuerdo con esa teoría, cuáles sean los rasgos heredables, que poseen los organismos que se reproducen sexualmente, depende de los genes que portan los organismos, genes que o son heredados de los organismos progenitores o que son formas mutantes de genes heredados. Cuáles de sus genes transmite un organismo a su progenie, es algo que viene determinado por procesos aleatorios que tienen lugar durante la meiosis y la fertilización de las células sexuales. No viene determinado por los efectos que los genes producen, ni en los organismos paternos ni en los descendientes. Es más, las mutaciones de los genes -la fuente última de la novedad evolutiva- también ocurre aleatoriamente. Los genes no mutan en respuesta a las necesidades que un organismo pueda tener a causa de cambios en su entorno; y qué gen muta es independiente de los efectos que una mutación genética pueda producir en la siguiente generación de organismos. Incluso más, la selección natural "opera" sobre organismos individuales no sobre los genes que portan, y que un organismo sobreviva para reproducirse no depende de si tiene rasgos que podrían resultarle ventajosos en algun entorno futuro. La selección natural no es literalmente un "agente" que haga algo. Es un proceso complicado, en el cuál los organismos que poseen un tipo de material genético pueden contribuir más, en su entorno actual, al pool genético de su especie que lo que pueden contribuir otros miembros de la especie con diferente genotipo."


Nagel, "Teleology revisited"

diumenge, 1 de juny del 2008

El tiempo para los indios hopi




"Creo que es gratuito suponer que un hopi que sólo conoce su lengua y las ideas culturales de su propia sociedad, tiene las mismas nociones que nosotros sobre el espacio y tiempo, nociones que a menudo se suponen son intuiciones universales. En particular, un hopi no tiene una noción o intuición general de tiempo como un continuum que transcurre uniformemente y en el que todo lo que hay en el universo marcha a un mismo paso, fuera de un futuro, a través de un presente y procedente de un pasado, o, para cambiar la imagen, en el que el observador es llevado constantemente por la corriente de la duración, alejándolo del pasado, hacia el futuro. Después de un largo y cuidadoso estudio y análisis nos encontramos con que la lengua hopi no contiene palabras, formas gramaticales, construcciones o expresiones para referirse directamente a lo que nosotros llamamos “tiempo”, a conceptos tales como pasado, presente y futuro, duración, movimiento entendido como cinemática antes que como dinámica (o sea como un continuo traslado en el espacio y en el tiempo antes que como una exhibición de esfuerzo dinámico en un cierto proceso), ni siquiera para referirse al espacio en el sentido de excluir de él a ese elemento de extensión o existencia que llamamos “tiempo”, de forma que por implicación pudiera quedar un residuo al que referirnos considerándolo como “tiempo”. Así, pues, la lengua hopi no contiene referencia alguna al “tiempo”, ni explícita ni implícita. Al mismo tiempo, la lengua hopi es capaz de explicar y describir correctamente, en un sentido pragmático u operacional, todo fenómeno observable del universo. Por lo tanto, creo que es gratuito suponer que el pensamiento hopi contiene cualquier noción de este tipo, como la noción del “tiempo” que fluye, de supuesto origen intuitivo, como tampoco se puede suponer que la iuntuición de un hopi le proporcione esta noción como una de sus informaciones. Al igual que es posible tener cualquier número de geometrías diferentes a la euclidiana, que den una información igualmente perfecta sobre las configuraciones del espacio, también es posible encontrar descripciones del universo, todas ellas igualmente válidas, que no contengan nuestros contrastes familiares de espacio y tiempo. El punto de vista de la relatividad, perteneciente a la física moderna, es uno de esos puntos concebidos en términos matemáticos, y la concepción universal del hopi es otra bastante diferente, no matemática y sí lingüística. Así, pues, la lengua y la cultura hopi conciben una metafísica, como la que nosotros poseemos del espacio y del tiempo y la que posee la teoría de la relatividad; sin embargo, se trata de una metafísica distinta a cualquiera de las otras dos. Para describir la estructura del universo de acuerdo con el pensamiento hopi es necesario intentar –hasta el punto en que sea posible- hacer explícita esta metafísica, que en realidad sólo se puede describir en lengua hopi, mediante significados de aproximación expresados en nuestra propia lengua, que, aunque son en cierto modo inadecuados, nos permitirán entrar en una consonancia relativa con el sistema que subraya el punto de vista hopi del universo."



B. Lee Whorf, “Un modelo indio-americano del universo” en Eduardo de Bustos, Filosofía del lenguaje (UNED, Madrid, 1999), p.185.



dijous, 8 de maig del 2008

Fe Bahá'í


Font: Wikipedia



La Fe bahá'í (a veces denominada como bahaísmo o behaísmo), es una religión monoteísta cuyos fieles siguen las enseñanzas de Bahá'u'lláh, su profeta y fundador. Bahá'u'lláh enseñó que hay un único Dios que va revelando su voluntad a la humanidad de forma progresiva. Según el punto de vista bahá'í, cada una de las grandes religiones introducidas por los Mensajeros de Dios —como Moisés, Krishna, Buda Gautama, Zoroastro, Jesucristo, Mahoma y El Báb— constituyen etapas sucesivas en el desarrollo espiritual de la civilización. Los bahá’ís creen que Bahá'u'lláh ha sido el más reciente mensajero de esta saga y que sus enseñanzas están orientadas a los nuevos retos morales y espirituales de nuestra época. Como tal, la fe bahá’í se incluye entre las religiones abrahámicas.
Según el Anuario de la Enciclopedia Británica de 1992, la fe bahá’í es la segunda religión más extendida en el mundo entre las religiones independientes, de acuerdo al número de países en que se encuentra representada: está establecida en 247 países y territorios. Los bahá’ís provienen de entre más de 2.100 grupos étnicos, raciales y tribales y totalizan aproximadamente seis millones de fieles en el mundo. Los principales pasajes de las Escrituras bahá'í se han traducido a 802 idiomas. La idea central de la Fe bahá’í gira en torno a la humanidad como una única raza y al día de su unificación en una sociedad mundial.

Las enseñanzas básicas de Bahá'u'lláh son éstas:


Sólo hay una deidad suprema (Dios) y es incognoscible para el hombre.
Bahá'u'lláh escribe al respecto:
«Tan perfecta y abarcadora es Su creación que ni mente ni corazón, no importa su pureza o perspicacia, podrá alcanzar a vislumbrar la naturaleza de la más insignificante de sus criaturas; mucho menos mensurar el misterio de Aquel que es la Estrella Diurna de la Verdad, que es la Esencia invisible e incognoscible...»
además
«Todo aquello que los sabios o místicos dijeron o escribieron nunca ha sobrepasado, ni puede aspirar a hacerlo, las limitaciones a las que el intelecto finito del hombre está sujeto. No importan las cimas que la mente del más exaltado de los hombres pueda alcanzar, ni las profundidades en las que el corazón pueda penetrar. La criatura nunca podrá trascender sus propios pensamientos. La meditación del pensador más profundo, la devoción del más consagrado de los santos, las más altas expresiones de alabanza salidas de la lengua o de la pluma, son sólo reflejos de lo que ya ha sido creado dentro de cada uno.»
Sólo existe una humanidad -- las distinciones de raza, género, etc. sólo son distinciones de apariencia, no del carácter innato o de la aptitud y son iguales a los ojos de Dios.
Todas las grandes religiones del mundo reciben su inspiración de la misma fuente divina.
`Abdu'l-Bahá escribió:
«Las diferencias entre las religiones del mundo son producto de los distintos tipos de mentalidad.»
Considerando las relaciones y posición de los distintos fundadores de las grandes religiones del mundo, a las que los bahá’ís se refieren como "Manifestaciones de Dios", Bahá'u'lláh escribe:
«Dios ha ordenado que el conocimiento de estos seres santificados sea al conocimiento de Sí Mismo. Quien los reconozca ha reconocido a Dios. Quien escuche su llamada ha escuchado la voz de Dios y quien testifica de la veracidad de su Revelación ha testificado de la veracidad del mismo Dios. Quienes les dan la espalda han dado la espalda a Dios y quienes no creen en ellos no creen en Dios... Ellos son Manifestaciones de Dios entre los hombres, las pruebas de Su Verdad y las señales de Su Gloria.»
Ya que los fundadores de las religiones del mundo son esencialmente las manifestaciones de un Dios, se sigue que las religiones mismas provienen de la misma fuente y tienen el mismo propósito. Bahá'u'lláh insta a los fieles de las distintas religiones a echar a un lado sus diferencias.
«El Gran Ser dice: ¡Oh hijos de los hombres! El propósito fundamental que anima la Fe de Dios y Su Religión es salvaguardar los intereses y promover la unidad de la raza humana, así como impulsar el espíritu de amor y compañerismo entre los hombres. No os hagáis una fuente de disensión y discordia, odio y enemistad.»
Bahá'u'lláh instó a la eliminación de la intolerancia religiosa. `Abdu'l-Bahá expresa la misma idea con mayor énfasis en su testamento.
«Fraternizad con todos los pueblos y religiones del mundo con la mayor sinceridad, fidelidad, cordialidad, buena voluntad y amistad, para que todo el mundo sea lleno del santo éxtasis de la gracia de Bahá, para que la ignorancia, enemistad, odio y rencor se desvanezcan del mundo y las tinieblas del desencuentro entre los pueblos y linajes del mundo den paso a la Luz de la Unidad.» [5]
Los bahá’ís a menudo emplean el término "Revelación Progresiva", que significa que Dios se revela a la humanidad progresivamente, a medida que maduramos y podemos comprender el propósito de Dios al crear la humanidad.


Principios sociales


La siguiente es una lista de los 12 principios de la Fe Bahá'í. Se presenta a menudo como un resumen breve de las enseñanzas Bahá'ís. Provienen de una variedad de listas semejantes extraídas de las transcripciones de discursos emitidos por `Abdu'l-Bahá durante su viaje por Europa y Norteamérica en 1912. La lista no es oficial y circulan varias de estas listas.


La unicidad de Dios
La base de todas las religiones es la misma
La unidad en diversidad de la humanidad
La igualdad entre hombres y mujeres
La eliminación de toda forma de prejuicio
La paz mundial
La armonía de la religión y la ciencia
La necesidad de una educación obligatoria universal
La obediencia al gobierno
La no participación en política
Una solución espiritual a los problemas económicos
La eliminación de la pobreza y riqueza extremas


Otro principio bahá'í es la moderación en todo (específicamente en el celo libertador, civilizatorio y religioso y en la interpretación literal de las escrituras).
La Fe Bahá'í dice que, aunque nuestra época está a oscuras, el futuro de la humanidad es brillante y la paz mundial es inevitable.
La Fe Bahá'í dice que Bahá'u'lláh es la manifestación de Dios para nuestra época. Un bahá'í se dedica a seguir sus enseñanzas y observar sus leyes.