Ara que està tothom cuinant a casa i que el rent i la farina s'esgoten dels supermercats, jo també vaig a cuinar!! ("Ueeeee" el públic del fons em fa una ona i tot!). Ma mare em va ensenyar aquesta recepta de coca de carabasseta que està boníssima (el gat no pot resistir-se i això és un bon indicatiu).
Està pensada per a 4 o 6 persones, però si hi han només dues persones a casa amb molta fam, també arriba. I si no tens molts veïns, també per a tota la finca.
INGREDIENTS:
202 gr. de carabassa (però ha d'estar ja feta al forn, almenys durant 6 o 7 hores)
203 gr. de farina
204 gr. de sucre (o molt més)
153 gr. d'oli de gira-sol (mai posar d'oliva perquè si no la coca explotaria)
3 ous (no cal comentar-ho tot)
1 sobre i mig de rent en pols
1 poquet de sal (aquest últim ingredient és tan inexplicable com imprescindible)
*AVÍS IMPORTANT: Aquestes mesures no són aleatòries, han de ser respectades en la seva màxima exactitud perquè si no el continu espai-temporal es podria veure alterat i el resultat seria una seqüència temporal que donaria lloc a una realitat alternativa poc aconsellable.
PREPARACIÓ:
S'han de batre bé tots els ingredients. Però mai per separat. És a dir, en un bol o un test de qualsevol tipus es posa la carabassa, molt de sucre, els ous (millor sense closca) i l'oli. Aquest bol pot ser també un tupper dels de tota la vida, però després del seu ús no s'ha de llençar mai, mai. Encara que la tapa estiga perduda o el plàstic semble ranci i podrit. El tupper sempre s'ha de guardar al lloc on estan els altres mil cinc-cents companys seus.
Es bat.
Després s'afegeix la farina, el rent i la sal i es torna a batre fins a la extenuació. Quan la batedora esta ben recalentada s'aconsella desconnectar i rentar. Mai del revés. Mecaguen! El forn deuria estar encès i precalentat a 180º abans de tot el procés de preparació. (No passa res, tornar a l'inici de la recepta).
Es posa tot el resultat en un motle de la forma que siga. Mecaguen la figuereta! Aquest motle deuria d'haver estat prèviament engrassat amb mantega i amb un poquet de farina... Tornar a l'inici!
Per fi es posa el motle al forn i es deixa mitja hora mentre se fuma un cigarret. Millor light. I si vostè no fuma, millor. Però MAI de la vida es deu d'apartar la mirada del forn. (Encara que sí està permès parpellejar un poquet). A partir d'aquest moment no es podrà obrir el forn per cap motiu fins que no passen 30 minuts. És molt important aquesta frase. Torne a llegir-la per favor. Mecaguen l'hòstia! El motle deuria d'estar tapat amb paper de cuina per a que la superfície no es creme. Si no ho ha tapat... TAPE-HO! Però no si no han passat els 30 minuts. Si és així, ja pot llençar-ho al fem.
Quan ja jan passat aquests 30 minuts fatals, es punxa amb ganes mitjançant un escuradents o una forqueta per tal de comprovar que la massa està feta. (Però si ho punxa molt deixarà de ser una coca i es convertirà en un colador). En deu o quinze minuts més (o vint), estarà llesta per a servir.
* Hi ha una opció light que consisteix en posar farina integral i sucre morè, però llavors s'han de posar dos sobres de rent per a que la massa puge fins al cinquè pis.
* Hi ha una altra opció més light encara que consisteix en no fer res. Aquesta és també l'opció més sana i ecològica.
 |
Com es pot comprovar, he perfeccionat la tècnica i he afegit pipetes de xocolata. |
|
|
|
|
Bon profit!
* Com a prova de realitat existencial, a
Mar i Cel teniu el meravellós resultat d'aquest experiment. Qui més s'animarà a continuar la cadena de la carabassa?!