Dia del blogaire amb crisi

M'apunte a la solidaritat amb aquells blogs que es troben en moments de crisi creativa... (i qui no??) penjant aquesta imatge, iniciativa que ve des de bloguejat i que proposa el dia 31 de maig com al dia del blogaire amb crisi. El fet d'afegir-me és per la gràcia que m'ha fet la proposta, i també perquè no trobe temps per pensar i escriure, així es que espere no gafar-me a mi mateixa!!

Relats Conjunts: "Les tres veles", Sorolla

Aquest matí de 1903 que ha sortit el sol, he decidit portar el meu cavallet a la mar per pintar, com molts altres matins. Allí puc treballar amb tota llibertat i no em faltarà la llum. Tinc tots els colors a la paleta, però predomina el blanc. És el que més utilitze per reflectir l'enlluernament que produiex el sol dins la mar. L'escuma és blanca, i em permet dibuixar les ones del moviment que trontollen tres vaixells de vela. De sobte passen tres dones que em trenquen l'horitzó. Una porta un nadó al braç i tenen tres cistelles; tres dones i tres veles de vaixell... Crec que dec plasmar-ho al meu quadre. Li faltava alguna cosa, ja tinc moltes pintures de la mar, però aquest estava buit. Per fi trobe quin serà el seu sentit, l'ànima de la meva obra: el tres. Precisament ahir algú em va dir que es necessiten tres punts de recolzament per mantindre's en equilibri... i ara trobe el meu en veure-les passar. De què parlen? riuen? La dona que porta el nadó m'ha vist observant-les i em somriu amb timidesa. Potser sap que la vaig a pintar. La més jove es distrau amb els seus pensaments, segurament al voltant dels seus amors i somnis innocents, irreals... I el tres el completa la senyora de negre, vella, tota saviesa i silenci, sense por, sense pressa...

Punt Zen

Diuen que si mires a aquest punt i contes fins a 12 et tranquilitzes... Encara no he tingut temps de provar-ho, però la veritat és que sí que em fa molta falta en aquests moments. No sé si serà molt efectiu, en quan ho publique pense fer-ho seriosament, perquè jo no sé què tindrà la primavera que em deixa en un estat insoportable! No m'aguante ni jo mateixa!

Encara així, pense que res no pot superar l'efecte que em produeix mirar el color de la mar i escoltar-la...

The top

Hi ha persones que són genials, que estan amb tu, et ballen l'aigua, que t'alegren el dia, que et riuen totes les gràcies (encara que no les tingues), que t'escolten i ajuden quan hi ha problemes, que disfruten compartint alegries, que per alguna raó que no es pot explicar són especials, que et motiven per a seguir vivint en aquest món tan estrany...

Quan pense en aquestes persones, em ve al cap sempre aquesta cançó...

... i els la cante.

Un passeig pel voltant

No pensava que podria resistir 22 km caminant per la muntanya, amb pluja, i un sól d'allò més escarpat... Però ho vam aconseguir!!!

El millor de tot va ser poder disfrutar de la companyia, d'anar caminant parlant, riguent de la vida i poc a poc, sense adonar-nos anàvem fent camí.

I poder descobrir coses noves a la meva terra, noves olors i paisatges... sovint no apreciem els detalls que tenim a prop perquè sempre intentem anar més enllà: pensar en futur, mirar lluny... Quan el més important i bell està aquí i ara, ben a prop, i no ho veiem.

Trolololo

I és que, quan arriba el bon temps és fàcil sentir-se així de feliç, i més quan arriba el cap de setmana i ens proposem fer muntanyes de coses, aprofitant a més a més que és festiu... Ens donarà temps per fer tot allò que volem? Podrem llegir, descansar, passetjar, estudiar, fer esport, fer neteja i recuperar-nos per al dilluns?? Què heu planejat vosaltres per a aquest cap de setmana? O no heu pensat res, cosa que també està bé per a fer allò que més ens abellixca en cada moment? No sé, però davant les notícies tan negatives que hi ha, el "panorama" polític que ens ve a sobre i tot el que va a empitjorar, més val que ens despertem obrint les finestres, deixant entrar el solet i, mirant la mar, cantem alguna cosa així com: trolololoooooo...