Raffaello Sanzio, 1518, Autoretrat amb un amic |
- Mira a l'espill i estigues quiet! T'ho he dit mil vegades: si vols un retrat has de saber mantenir una postura, i la mirada endavant, fixa, buscant un espill dins de l'espill...
Jo em faré de més lluny, en segon plà, perquè ja saps que mai m'ha agradat autoretratar-me. No és que no m'agrade la meva imatge, sinó que no trobe cap plaer observant-la, ni em ve de gust analitzar cada detall de la meva fisonomia, dels meus vestits durant hores...
Tamnateix amb tu em passa tot el contrari. Vull veure't més, vull trobar-te i fixar-me en cada detall i imperfecció de la teva pell. Vull fer l'anàlisi de cada plec de la teva camisa, esculpir els dits de les teves mans i captar la vida a la teva mirada... Per fer això m'he de fixar més a les ombres que als colors, he de veure el buit al dibuix, no pensar en la imatge que tinc de tu, veure només les formes a l'espill, buscant sempre l'espill dins l'espill...
Participació per a Relats Conjunts de febrer
9 comentaris:
Francament, no m'estranya que el miri amb aquesta cara...
Plena admiració per l'amic !
Si ja ha de ser pesat posar perquè algú et retrati, no m'imagino com algú es pot està quiet,retratant-se ell mateix!!!
Bon vespre.
l'espill dins l'espill .....bo, molt bo el relat!!!
Amb tant moviment i conversa tindran l'auroretrat mogut.
crec que cara a cara quedarien millor i més contents els dos....
Tota una declaravió d'amor! Un bon relat!
Ja es nota que el pintor vol aprofundir molt...
Ja es nota que el pintor vol aprofundir molt...
Publica un comentari a l'entrada