Cita


"No podem canviar les cartes que ens han repartit, però encara hem de jugar la partida."

Randy Paush



Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Receptes de cuina. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Receptes de cuina. Mostrar tots els missatges

dijous, 9 d’abril del 2020

Recepta boja de coca de carabassa

Ara que està tothom cuinant a casa i que el rent i la farina s'esgoten dels supermercats, jo també vaig a cuinar!! ("Ueeeee" el públic del fons em fa una ona i tot!). Ma mare em va ensenyar aquesta recepta de coca de carabasseta que està boníssima (el gat no pot resistir-se i això és un bon indicatiu). 

Està pensada per a 4 o 6 persones, però si hi han només dues persones a casa amb molta fam, també arriba. I si no tens molts veïns, també per a tota la finca.


INGREDIENTS:
202 gr. de carabassa (però ha d'estar ja feta al forn, almenys durant 6 o 7 hores)
203 gr. de farina
204 gr. de sucre (o molt més)
153 gr. d'oli de gira-sol (mai posar d'oliva perquè si no la coca explotaria)
3 ous (no cal comentar-ho tot)
1 sobre i mig de rent en pols
1 poquet de sal (aquest últim ingredient és tan inexplicable com imprescindible)

*AVÍS IMPORTANT: Aquestes mesures no són aleatòries, han de ser respectades en la seva màxima exactitud perquè si no el continu espai-temporal es podria veure alterat i el resultat seria una seqüència temporal que donaria lloc a una realitat alternativa poc aconsellable.


PREPARACIÓ:
S'han de batre bé tots els ingredients. Però mai per separat. És a dir, en un bol o un test de qualsevol tipus es posa la carabassa, molt de sucre, els ous (millor sense closca) i l'oli. Aquest bol pot ser també un tupper dels de tota la vida, però després del seu ús no s'ha de llençar mai, mai. Encara que la tapa estiga perduda o el plàstic semble ranci i podrit. El tupper sempre s'ha de guardar al lloc on estan els altres mil cinc-cents companys seus. 
Es bat. 
Després s'afegeix la farina, el rent i la sal i es torna a batre fins a la extenuació. Quan la batedora esta ben recalentada s'aconsella desconnectar i rentar. Mai del revés. Mecaguen! El forn deuria estar encès i precalentat a 180º abans de tot el procés de preparació. (No passa res, tornar a l'inici de la recepta).
Es posa tot el resultat en un motle de la forma que siga. Mecaguen la figuereta! Aquest motle deuria d'haver estat prèviament engrassat amb mantega i amb un poquet de farina... Tornar a l'inici!
Per fi es posa el motle al forn i es deixa mitja hora mentre se fuma un cigarret. Millor light. I si vostè no fuma, millor. Però MAI de la vida es deu d'apartar la mirada del forn. (Encara que sí està permès parpellejar un poquet). A partir d'aquest moment no es podrà obrir el forn per cap motiu fins que no passen 30 minuts. És molt important aquesta frase. Torne a llegir-la per favor. Mecaguen l'hòstia! El motle deuria d'estar tapat amb paper de cuina per a que la superfície no es creme. Si no ho ha tapat... TAPE-HO! Però no si no han passat els 30 minuts. Si és així, ja pot llençar-ho al fem.
Quan ja jan passat aquests 30 minuts fatals, es punxa amb ganes mitjançant un escuradents o una forqueta per tal de comprovar que la massa està feta. (Però si ho punxa molt deixarà de ser una coca i es convertirà en un colador). En deu o quinze minuts més (o vint), estarà llesta per a servir.

* Hi ha una opció light que consisteix en posar farina integral i sucre morè, però llavors s'han de posar dos sobres de rent per a que la massa puge fins al cinquè pis.

* Hi ha una altra opció més light encara que consisteix en no fer res. Aquesta és també l'opció més sana i ecològica.

Com es pot comprovar, he perfeccionat la tècnica i he afegit pipetes de xocolata.





 Bon profit!

* Com a prova de realitat existencial, a Mar i Cel teniu el meravellós resultat d'aquest experiment. Qui més s'animarà a continuar la cadena de la carabassa?!

diumenge, 31 d’agost del 2014

La Paella de la iaia

Així és com m'han ensenyat a fer la paella, a l'estil familiar i, després de provar unes quantes vegades, he pogut comprovar que... està boníssima! No vull oblidar aquesta recepta ni tampoc els bons moments que he passat fent-la i el que he compartit mentre la fèiem amb amics i familia... Sens dubte, ha estat una de les millors coses de l'estiu!

Ingredients:
- Arròs (1 tassa per persona mes mitja més per la paella)
- Bajoqueta i garrofó
- Carxofa
- Pollastre, conill, costelles.
- 1 tomaca natural ratllada
- pimentó roig (pimentó roget en pols)
- safrà
- sal
- oli d'oliva

Preparació: 
Es posa la sal al voltant de la paella de forma equilibrada. (Una vegada està el foc fet ja al paeller, clar). Després es posa l'oli, també de manera equilibrada pel fons de la paella (sobre tot per a que es comprove bé que la paella està recta i que el fons es quede tot igual) i es cobreix fins on queda la sal.
Al principi ha de tindre poc de foc, però per tot el cul de la paella... (Això és fàcil d'aconseguir posant molta llenya o coses a cremar... "más madera"!)
L'oli ha d'estar ben equilibrat, que es quede al centre de la paella, molt important.
Quan està ben calent, es posa la carn, a tope, tota la carn que hi haja.
Es posa més sal per damunt la carn (és a dir, se sala) i s'ha de dorar la carn. 
Quan ja està ben sofregida la carn, es tira la tomaca al centre i es dóna una volteta. 
De seguida, s'afegeix el pebre roig i es mou tot.
Ara la verdura (que havia d'estar ja preparada, tallada i rentada!).
Es posa aigua (la mesura és fins on es veuen els dos "tornillos" (cargols), o un poquet més) i es fa el foc més fort per a que bullisca tot. A tope de foc, s'acaba el món!!
Fumar un cigarret. Però no deixar mai sola la paella!! No s'ha de deixar de vigilar per si cau algun bitxet o fardatxo, que no seria la primera vegada que a algú li passa!
Quan està quasi evaporant-se l'aigua, s'afegeix més aigua (fins a dalt dels tornillos). Si , si , en serio, més aigua! (Hi ha pobles en els què no ho fan aquest pas i no els queda tan bona la paella, almenys per a mi!)
Ara es posa el safrà, un o dos sobres. Millor dos.
Quan baixa l'aigua fins als claus (la segona vegada que hem posat aigua), es tira l'arròs. Es posa l'arròs en forma de cavalló, nosaltres ho diguem així, fent una muntanyeta que ocuparia tot el diàmetre de la paella. A continuació es reparteix l'arròs per tota la paella i es prova de sal.
Es posa més sal.
En vint minuts ja se suposa que estarà fet l'arròs, però aquest temps pot variar segons la intensitat del foc i de com ha estat repartit... Més o menys se sap quan està fet perquè ja no queda aigua i es veu amb bona pinta. Quan ja està quasi feta, s'ha d'anar apartant la llenya amb el pal.
Una vegada està fet, es deixa que repose uns cinc minuts, amb el foc apagat o fora del foc. Si hi han brases es pot deixar un o dos minuts la paella sobre aquestes per a que es faja més "socarraet".
Olora... 

          Finalment, es posa romer al centre, que queda molt bé i fa bon gust!

dissabte, 3 d’octubre del 2009

Tarta Philadelphia

No sóc bona cuinera, però hi ha una cosa que sí que sé fer i és aquesta tarta Philadelphia, molt fàcil sempre que no siguis tan torpe com jo i no confongues els ingredients... Fent-la he aprés que si poses rent en comptes de cuallada no faràs una tarta, sinó un tipus de pudding molt desagradable...
Ingredients:
- Mig got de llet
- Mig got de sucre
- Una tarrina sencera de formatge Philadelphia (pot ser light, encara que la tarta engrossarà el mateix. Bo, la tarta no engrossa, ho faràs tu!)
- Un sobre de CUALLADA en pols (Royal)
- Nata líquida, mig litre.
- Un poquet de canella en pols... Eiii, que he dit poquet, que és afrodisíaca!

Elaboració:

Primer has de preparar el motle, montant el fons d'aquest amb caramel líquid. També pots utilitzar melmelada del sabor que més t'agrade.
Després ho deixes a un costadet, tapat amb un drap per a que no entren mosques.
Es posen tots els ingredients esmentats anteriorment dins d'un perol qualsevol (que no siga massa petit perquè si no...) i es mou amb la batedora, en fred.
Després, quan està tot ben desfet, es posa al foc i es remena sense parar (ni un segon) amb una cullera (i sempre en el mateix sentit, que ha de ser el de les agulles del rellotge... Val! Això últim m'ho he inventat!!). Es remena fins a que espessa, però sense deixar que bullisca. Només comença a bullir, es treu del foc sense deixar de menejar ni un sol milisegon (aquesta part és difícil eh! es necessiten tres mans).
A continuació es posa tot dins del motle que havíem preparat i es deixa gelar fora de la nevera unes... dues hores més o menys, i quan ja està fred es posa dins de la nevera.
Una mica abans de provar-la, es treu del motle i es posa en un plat. (Ha de tindre forma de tarta, si no és així és que en comptes de cuallada hem posat rent en pols).


I ja podeu disfrutar d'aquesta empalagosa, però boníssima tarta!!