Llegit avui mateix al magazine fa una estoneta, durant el café, diu: "Y entonces me agregó a su lista de amigos del Myspace. Ahí empezó todo."Jordi Labanda, en una de les seves habituals mostres d'humor intel.ligent, ens fa pensar com canvia el món... Ara ningú imagina com era abans l'amor a distància, tan diferent, sense missatges al mòbil, sense emails, messenger, facebook, etc. Possiblement més d'una parella actual s'hagués trencat en aquell temps sense els recursos que disposem ara, o seria al revés?
Allò de què "dicen que la distancia es el olvido", no serà que la distància el fa més romàntic i intens? Què fàcil és ara tot, què fàcil trobar nous amors, mantenir-los... mentre que abans, abans es notava de seguida quin tipus d'afecte era vertader: el que seguia. Mentre que ara tot sembla vàlid, tot és fàcil. Què senzill resulta dir "tkm"!
Digueu-me clàssica, antiquada, tradicional (mmm no, això no! jejeje), però... romàntica.
