![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh0E5MQYGWg2-QCNuR1Qp8c9fQCCZy8L4UYQ_3kgmaq6q4li6QKAB3iYPJ0Qe_sw3gp89EXcIzD3U6xv1V4hJbsPZMN4wfzYC_NYT-Db3PR61RkXu3R1yHOVRwd8u5Qi266UG2tO_mVT9s/s400/Jordi+labanda.jpg)
Jordi Labanda, en una de les seves habituals mostres d'humor intel.ligent, ens fa pensar com canvia el món... Ara ningú imagina com era abans l'amor a distància, tan diferent, sense missatges al mòbil, sense emails, messenger, facebook, etc. Possiblement més d'una parella actual s'hagués trencat en aquell temps sense els recursos que disposem ara, o seria al revés?
Allò de què "dicen que la distancia es el olvido", no serà que la distància el fa més romàntic i intens? Què fàcil és ara tot, què fàcil trobar nous amors, mantenir-los... mentre que abans, abans es notava de seguida quin tipus d'afecte era vertader: el que seguia. Mentre que ara tot sembla vàlid, tot és fàcil. Què senzill resulta dir "tkm"!
Digueu-me clàssica, antiquada, tradicional (mmm no, això no! jejeje), però... romàntica.