Divendres passat vaig estar a un concert de Raimon, i em va captivar amb aquesta cançó. De fet em va captivar tot ell, cantant amb la mateixa vitalitat, passió i veu de sempre i commovent al públic que tenia guanyat absolutament. M'encanta quan poses la cama dalt de la cadira per a tocar la guitarra i cantar "Al Vent!" amb tot el gest de força i de ràbia. Aquella nit, es podia sentir en silenci com tots cridavem per dins, però a veu baixeta, amb tu i dèiem NO, NOSALTRES NO SOM D'EIXE MÓN.
Tots els colors de la terra i de l'aigua
que són suaus en aquesta hora incerta,
i aquests ocells que van de branca en branca
i el sol ixent i la llum que em desperta
van parlant-me de tu,
van parlant-me de tu.
Si vols present, t'ompliré de carícies.
Si vols records, t'oferiré els més bells.
Si vols futur, t'ompliré d'esperances:
vull viure el temps ben acordat amb tu.
La mar de blau, per moments tan ombrosa,
la mar de verd, tan bella i perillosa,
la mar de gris, que es vol majestuosa,
la mar d'acer, tan entremaliosa
va dient-me el teu nom,
va dient-me el teu nom.
Si vols present, t'ompliré de carícies.
Si vols records, t'oferiré els més bells.
Si vols futur, t'ompliré d'esperances:
vull viure el temps ben acordat amb tu.
Tots els colors de la terra i de l'aigua
que són suaus en aquesta hora incerta,
i el sol ponent d'aquest dia que es cansa
i el vent llebeig que ha vingut a la tarda
van dient-me el teu nom
van parlant-me de tu.