A la mar

"A la mar

recorde vells moments

que la nit emboira.

A la mar,

la lluna els acarona i gronxa

per a no adonar-se

a la matinada

que algú els ha deixat oblidats.

A la mar

- Sempre a la mar! -

van i vénen aquells somnis passats

i m'ofegue,

a la mar..."

(Octubre del 1998)

Tarda de sol i pluja

Quan plou i fa sol, les bruixes se pentinen, diu la cançoneta...

Una tarda de sol i pluja esdevé una jornada de misteri, de màgia. Quan veus sortir l'arc de Sant Martí, de seguida una sensació d'alegria i emoció t'envolta, "corre! agafa la càmera!" i et passes deu minuts fent fotos per a no deixar escapar el moment.

Recorde que una vegada vaig veure un cotxe parat en mig d'una rotonda i vaig pensar, "qui serà aquest boig que para ací??!". Aquest "boig" era el meu pare, que havia parat per tal de captar la foto de l'arc de Sant Martí que semblava sortir de la barqueta que hi havia en aquesta rotonda. La foto va quedar preciosa! Valia la pena parar.

De vegades aconseguim captar aquests instants de cel màgic, però altres no et dóna temps, o potser t'has quedat amb la boca com a plat i no has reaccionat. Però siga com siga, hauràs disfrutat del moment. Pensa que és una ocasió especial, quan al cel algú pinta tants colors, és una bandera preciosa, amb la qual sempre he simpatitzat, i a més és intocable.

Per a mi l'arc té un significat especial, és el meu llenguatge secret que em serveix per a comunicame amb algú que ja no està ací, sinó una mica més alt. És un missatge d'esperança que aquesta persona que m'estimava em va enviar des del més enllà fa molts anys. Em transmet pau i em diu "ànim, tot anirà bé"...

unes formigues

"... camí de sol

per les rutes amigues

unes formigues..."

Joan Salvat- Papasseit potser expressa en aquesta poesia quin és el sentit de la vida: ell dibuixa una flor i un camí de formigues, abaix de tot una estela de mar. Com el riu que neix a les muntanyes, a la terra, i mor a la mar; així és la vida, senzilla i bonica, com el camí que formen unes formigues.

El dia que vas néixer

(imatge d'internet)

Si teniu temps i no sabeu què fer amb ell, podeu dedicar-lo a llegir aquesta pàgina que et diu el dia de la setmana del teu naixement, també quin és el teu horòscop, el xinés i el número de la sort... no ve mal saber-ho, està graciós: ací.

Després comenteu què vos diu, jeje...

Sometimes I'm happy...

Avui ha segut aquesta cançó la que ha aconseguit quedar-se'm gravada cada vegada que trobe un silenci i sé que aproximadament durant una setmana, seguirà passant-me el mateix quan torne a agafar el cotxe, pujar a l'ascensor, esperar a un pas de peatons el color verd, a una cua, mentre fa "clin" el microones...

No hi ha res a fer, aquesta nit, només tancar els ulls al llit estaré escoltant el saxo que acompanyava a la Billie Holiday i fent mentalment brmmm bmrmm bmrmmm... És una sensació terrible i agradable a la vegada, perquè les notes volen dins del cervell, reboten, i no penses en altra cosa que brmm mbrmbrmm mbrrmmm, i si la lletra és senzilla i enganxa ja no hi ha solució, almenys una hora fins que arribe el senyor Morfeo i se t'emporte.

Aquesta és la versió que he trobat que més m'ha agradat, espere que la disfruteu i que no s'enganxe ningú!

"Sometimes I'm happy" va ser escrita en 1925, la lletra és d'Irving Caesar i la música de Vincent Youmans. En aquest vídeo l'interpreta Nat King Cole.

Sometimes I'm happy,

sometimes I'm blue,

My disposition depends on you.

I never mind the rain from the skies,

If I can find the sun in your eyes.

Sometimes I love you,

sometimes I hate you,But when I hate you,

it's 'cause I love you.

That's how I am so what can I do?

I'm happy when I'm with you.

El viatger

(imatge d'internet: http://wvs.topleftpixel.com/04/04/08/)

Tots els matins passe pel teu indret,

doncs el carrer és teu.

No sé què fas, demanes?

però ahí estàs, mires, observes, penses...

Tots els matins et veig

però no et mire.

Tu si,

no tens paüra,

però tampoc tens res.

Només ets lliure.

Pot ser ets un viatger,

aventurer que viu el dia a dia.

(de vegades m'agradaria ser com tu)

O has tingut una vida difícil,

complicada.

Tal vegada tots menyspreen la teva presència

i fan com jo,

desvien la mirada:

a la vorera d'enfront,

a un comerç,

a un cartell,

a un anunci,

o a res.

Però la ment va cap a tu:

qui ets?

d'on?

quina llengua parles?

què t'ha passat?

necessites alguna cosa?

Totes aquestes preguntes

m'agradaria fer-te.

Però calle,

millor ni ho pense,

estaria boja!

De sobte un dia passe,

i ahí estàs,

com tots els matins.

Avui si,

et mire,

em mires,

somrius,

somric,

somric més,

amb les dents

(doncs el teu gest diu molt de tu,

és franc)

I tots els matins

a partir d'aquell matí,

passe,

ens mirem

i riem.

Ja no ets un desconegut,

un vagabund;

ets un viatger,

un rodamón,

un aventurer,

pot ser el meu heroi.

I tens un nom:

germà.

I'll never smile again

Qui no ha pensat alguna vegada aquestes paraules?

Qui no s'ha sentit mai no correspost?

Qui no ...

Homenatge a Darwin

Tot un clàssic de l'antropologia, va néixer un 12 de Febrer al 1809. Per això i perquè fa 150 anys que es va publicar la seva obra clau: "l'orígen de les espècies" (1859) i la seva teoria de la Selecció Natural.

És el fundador de la teoria moderna de l'evolució. Fill i net de metges, va estudiar medicina a la Universitat d'Edimburg. Després de dos anys va abandonar els estudis de medicina i es va traslladar a la Universitat de Cambridge on es va graduar.

Un bon dia de 1831, va salpar amb el H. M. S. Beagle com a naturalista, en un viatge al voltant del món que va durar fins el 1836. Durant aquest viatge es va dedicar a estudiar i observar plantes i animals.

Darwin completa la revolució copernicana sorgida als segles XVI i XVII amb els descobriments de Copèrnic, Galileu i Newton, que van marcar els principis de la ciència moderna. Es canvien, per ells, les concepcions tradicionals sobre l'univers. La Terra deixa d'ésser el centre de l'univers i passa a convertir-se en un petit planeta que gira al voltant del Sol, una més de les milers d'estels que puntegen pel cel. Molts fets comencen a ser explicats com a causes naturals: les estacions, el clima, les rotacions dels planetes, els eclipses, ... El funcionament de tot allò que ens envolta deixa d'ésser atribuit a l'obra d'un Creador i passa a ser domini de la ciència, que és l'activitat que intel.lectual que tracta d'explicar el que passa a l'univers per mitjà de causes naturals. És a dir, passem d'una concepció animista de l'univers a una altra causal mitjançant el reemplaçament d'explicacions teològiques per explicacions científiques.

Darwin doncs, demostra que els éssers vius evolucionen i que els actuals homes sóm descendents d'uns antepassats molt diferents a com sóm ara. Descobreix que les espècies estàn relacionades entre sí perquè ténen antepassats comuns. No seria correcte simplificar aquesta afirmació diguent: "l'home és descendent del mono". No, tampoc és això, l'home descendeix d'un antepassat que vam tindre en comú amb els monos antropoides, fa uns milions d'anys (crons), que no tenia res a veure amb el "mono" actual! Els mamífers, al mateix temps, descendeixen de reptils que van existir fa més de 200 milions d'anys.

D'aquesta manera, amb la seva teoria de la Selecció Natural, Darwin completa la revolució iniciada amb Copèrnic, doncs hi ha una explicació per a tota la "perfecció" que trobem en la nostra espècie: unes mans boniques, per a poder agafar les coses, uns ulls perfectament dissenyats, etc. Tots aquests aspectes també es poden explicar amb causes naturals.

L'evolució seria un procés molt lent, produit sobre tot per la selecció natural més que per les mutacions biològiques. És a dir, aquells individus que tenien millors condicions de vida per les seves característiques, són els que es var reproduir amb més facilitat perquè sobrevivien, mentre que aquells altres morien. Naturalment, els descendents d'aquests individus, ja heretaven unes característiques semblants. És aquest un procés que abarca generacions i generacions. La reproducció a través d'aquestes generacions portarà a l'augment gradual de les variants hereditàries beneficioses i a l'eliminació de les variants desfavorables.

"Esta conservación de las diferencias y variaciones favorables a los individuos y la destrucción de las que son perjudiciales, es lo que yo he llamado selección natural." (El orígen de las especies, 1859, cap.IV).

També Alfred Russel Wallace (1823-1913) va se coautor d'aquesta teoria junt amb Darwin, independentment. En 1858 havia enviat una carta a Darwin explicant-li i anticipant-se a la idea de la selecció natural. Un any abans de la publicació de l'orígen de les espècies, van escriure junts un article que va ser presentat a la Societat linneana de Londrres, encara que no va tindre molt d'impacte. No obstant, va ser Darwin qui va aportar més proves i va desenvolupar la teoría amb més detall. Wallace afirmava que la selecció natural requeria d'una certa intervenció divina directa, al contrari que el nostre naturalista.

Premio Meme

Muchas gracias a Bertha, otra vez!

Las normas de este premio son:

a) Poner el link de la persona que te lo concedió: Bertha

b) Confesar o explicar en siete pasos, cosas extrañas/raras/diferentes sobre ti y tu personalidad.

(Vale, haré lo que pueda pero no prometo nada interesante)

1- Me gusta tender la ropa con pinzas del mismo color de la ropa que sujetan. Si, es una manía tonta, pero y qué!

2- Ahora mismo estoy de muy mal humor, me gustaría poder romper algo o tirar por la ventana algún objeto que hiciera un ruido contundente porque creo que he suspendido el exámen de métodos estadísticos, y con esta es la tercera vez, ya me veo este verano, en la góndola y pensando en problemas de probabilidad. joder!

3- Una persona que me conocía muy bien siempre decía que yo tenía alrededor de la cabeza un montón de pajaritos piando y dando vueltas; mientras dan vueltas todo va bien, pero de vez en cuando les da por chocarse entre ellos y es cuando empiezo a cuestionármelo todo. y vienen las dudas, y los días rojos.

4- Cuando algo o alguien me agobia me duele la cabeza. Suele ser muy a menudo.

5- También cuando tengo hambre me duele la cabeza.

6- Yo también me tapo siempre, como tu Bertha, sea verano o invierno, por lo menos hasta las orejas porque es una costumbre que me quedó de pequeña, tenía miedo de que viniera algún monstruo en plena noche y me atacara, y con la sábana me protegía de todos los males...

7- Ronco, y no de forma discreta precisamente... pero es cuando más a gusto duermo, me da igual roncar, es más, me gusta y estoy orgullosa de ello.

c) Conceder este premio a siete blogs y avisarles en ellos.

Llum

Bea

Pau Sif

Graziano

Sanbloger

Romepower

Zantonc

Fragmentos de libros

"No sé cuándo volveremos a vernos o cómo será el mundo cuando lo hagamos. Puede que los dos hayamos visto muchas atrocidades para entonces. Pero siempre que necesite recordar que en el mundo hay belleza y bondad pensaré en ti."

"Yo soy un hombre muy fácil de entender, Sayuri; sencillamente no me gusta tener delante de mí lo que no puedo alcanzar."

"Hemos de guardar siempre algo que nos recuerde a aquellos que nos han dejado."

Memorias de una Geisha

ARTHUR GOLDEN