(imatge d'internet)Cita
"No podem canviar les cartes que ens han repartit, però encara hem de jugar la partida."
Randy Paush
dimarts, 31 de març del 2009
El dia que vas néixer
(imatge d'internet)diumenge, 22 de març del 2009
Sometimes I'm happy...
"Sometimes I'm happy" va ser escrita en 1925, la lletra és d'Irving Caesar i la música de Vincent Youmans. En aquest vídeo l'interpreta Nat King Cole.
Sometimes I'm happy,
sometimes I'm blue,
My disposition depends on you.
I never mind the rain from the skies,
If I can find the sun in your eyes.
Sometimes I love you,
sometimes I hate you,But when I hate you,
it's 'cause I love you.
That's how I am so what can I do?
I'm happy when I'm with you.
dijous, 12 de març del 2009
El viatger

dilluns, 2 de març del 2009
I'll never smile again
Qui no ha pensat alguna vegada aquestes paraules?
Qui no s'ha sentit mai no correspost?
Qui no ...
diumenge, 22 de febrer del 2009
Homenatge a Darwin
Tot un clàssic de l'antropologia, va néixer un 12 de Febrer al 1809. Per això i perquè fa 150 anys que es va publicar la seva obra clau: "l'orígen de les espècies" (1859) i la seva teoria de la Selecció Natural.L'evolució seria un procés molt lent, produit sobre tot per la selecció natural més que per les mutacions biològiques. És a dir, aquells individus que tenien millors condicions de vida per les seves característiques, són els que es var reproduir amb més facilitat perquè sobrevivien, mentre que aquells altres morien. Naturalment, els descendents d'aquests individus, ja heretaven unes característiques semblants. És aquest un procés que abarca generacions i generacions. La reproducció a través d'aquestes generacions portarà a l'augment gradual de les variants hereditàries beneficioses i a l'eliminació de les variants desfavorables.

dissabte, 14 de febrer del 2009
Premio Meme

dimarts, 10 de febrer del 2009
Fragmentos de libros

diumenge, 25 de gener del 2009
dilluns, 5 de gener del 2009
Cuando aplaudir

Sin embargo, no es un asunto tan complicado, existen una serie de normas básicas de comportamiento en un concierto (de música clásica), unas reglas de urbanidad que no todo el mundo cumple, bien porque se desconocen o por descortesía.
El silencio, por supuesto, es indispensable. No hace falta explicar por qué (por favor, no intentes tararear la melodía, aunque creas que te la sabes seguramente el cantante que está actuando en ese momento la sabe mejor que tu, y además, ya sabemos que la sabes, yo también la sé, la persona que está a tu lado la sabe también y no la canta, ¿por qué? Porque quiere escucharla, y si cantas o tarareas, ni escuchas ni dejas escuchar).
En cuanto se apagan las luces de la sala, o se rebajan, debemos ir terminando esa conversación tan interesante y guardar el silencio de cortesía.
Otra norma básica es que hay que aplaudir al final de cada obra, nunca cuando concluye alguna de sus partes. He aquí el dilema y la confusión que podemos tener si no conocemos el repertorio del concierto. En el programa de mano, si está bien hecho, se indican los movimientos de cada obra. Pero si no es así, los músicos suelen darnos “pistas” sobre cuando aplaudir: normalmente en ese momento el intérprete relaja sus brazos y los deja caer a lo largo del cuerpo.
Finalmente, si sabemos lo que vamos a escuchar, podemos deducir aproximadamente las partes que debe tener cada obra.
Obras de un solo movimiento: Nocturno, vals, lied, mazurca, polca, polonesa, vals, minué, etc…
Obras con 3 o 4 movimientos: Sonata, Sinfonía (las de Beethoven tienen todas 4 movimientos, menos la sexta que tiene 5. La nº34 en Do M K338 de Mozart tiene 3, las demás 4 también); Suite (las piezas básicas son preludio-allemande-courante-zarabanda-giga, y luego suele tener alguna más que puede variar), Concierto (para un instrumento y orquesta, o concierto Grosso para un grupo de instrumentos y orquesta), opera (obertura y los diferentes actos).
Más de 5 movimientos: Serenata, que puede tener hasta 10 movimientos (las del s.XVIII)
divendres, 2 de gener del 2009
Premio 6 palabras

