Cita


"No podem canviar les cartes que ens han repartit, però encara hem de jugar la partida."

Randy Paush



dissabte, 20 de juny del 2009

Ens prenem un "café" ?


Sovint és més convincent la companyia amb qui ens trobem en un moment donat, que el lloc o allò que ens prenem: Café, cervessa, suc, o "altres" poden acompanyar l'instant.
Però he trobat molts raconets on no m'importaria prendre el què i amb qui, simplement pel fet d'asseure's i disfrutar de l'ambient, l'aire, els colors i la tranquil.litat de saber-se aïllat de tot allò que implica feina, obligacions, preocupacions, pensar.


He trobat varietat de colors, cadires i taules. En vermell:

Baix un finestró... Aquest no sembla molt còmode, però pot servir per a fer una parada ràpida.
- A veure el plànol? per on estem? cap on anem? Prenem alguna cosa mentre ho decidim?


En blanc, ens juntem quatre o cinc:



Sense preses, fins i tot podem recolzar-nos als coixins i descansar mentre observem el paisatge o la gent que passa pel carrer:



Un cigarret també estaria bé...
-Tens foc? (s'inicia una conversa)


Podem observar mentrestant l'obra d'un artista desconegut i feliç:




En verd: esperant a algú




Violeta: serenitat



Per a recordar bons moments amb un grup d'amics:



Més verd:



Blau cel i blau mar:


Al final, sempre igual, sempre al mar:

Ens prenem un café?

Viena

Sel.lecció de fotos de la nostra estada a Viena, durant l'estiu de 2008:









Sopar romàntic a un baixell sobre el Danubi, mentre canvia la llum de la tarda...





Les llums de la ciutat

Els seus palaus...












Des d'on està feta la foto? De sobte, caminant pel centre, un senyor dibuixaba el paisatge...

i el que estava dibuixant era aquest creuament on es troba el monument a la peste:



Si et fixes, asomada al balcó està encara Sissí, desitjant haver tingur una vida diferent i anyorant llibertat..

Aquest museu era de les joies imperials, però no em va agradar molt, si ho arribe a saber no pague els 10 euros que val l'entrada.

Parada carismàtica del metro




Straus
Algunes originals senyalitzacions...



Pel canal del Danubi, una xica menja un gelat i pensa... "Quan em cridarà? m'enviarà un missatge? Estarà pensant en mi ara?" ... Qui sap!



Vistes des de la torre de la Catedral







Al Museu d'Història de l'Art vam poder disfrutar de moltes obres interessants, com aquestes:

Na Violant (pense que és)



De tant lleig que és aquest quadre, m'encanta:

El Palau de Schönbrunn des del punt de vista de l'artista, que és pràcticament com la realitat.




No estic segura de si aquest és un quadre de molts quadres o molts quadres que formen un... (ein?¿)



La Torre de Babel









La Lluna ens acompanya allà on estem:



El palau Belvedere...






Passejant pels carrers del centre






Mozart: Caminant pels seus parcs pots trobar-te qualsevol cosa:
(On estem? no era Grècia?)

Una de les coses que més ens va agradar va ser el Prater, el parc d'atraccions:







diumenge, 24 de maig del 2009

Premi "noséqué Butterfly"


Moltes gràcies a Bertha per aquest premi que em passa i que ara jo tinc que enviar a DEU!! més...
1. Llumeneta per Acuéstese por dios!
2. A Bea, encara que està "off"
I crec que no el vaig a donar a més blogs perquè he vist que tots el ténen ja i no crec que els altres tinguen ganes de seguir la cadena... Ho sent, espere no ofendre al tribunal virtual de premis blogs, jeje... Però és que m'agradava el dibuixet...

dimarts, 12 de maig del 2009

Adéu a Antonio Vega

Avui ens deixa un gran músic, una veu íntima i inoblidable i un dels compositors més importants del pop espanyol.
Vull recordar-lo en una versió musicada d'un poema d'Antonio Gala:


A trabajos forzados me condena mi corazón, del que te di la llave. No quiero yo tormento que se acabe, y de acero reclamo mi cadena.
No concibe mi alma mayor pena que libertad sin beso que la trabe,ni castigo concibe menos grave que una celda de amor contigo llena.
No creo en más infierno que tu ausencia. Paraíso sin ti, yo lo rechazo.
Que ningún juez, declare mi inocencia, porque, en este proceso a largo plazo, buscaré solamente la sentencia a cadena perpetua de tu abrazo.
No creo en más infierno que tu ausencia. Paraíso sin ti, yo lo rechazo.Que ningún juez, declare mi inocencia.
(A. Gala)
I... posaria moltes més, perquè tota cançó que cantaves guanyava una màgia addicional, que només tenies tu:


divendres, 1 de maig del 2009

Don't worry about me

(Fes un "play")


M'encanta aquesta cançó.
És la descripció de l'amor vertader, de l'afecte en el seu estat més pur.
Quan dius "sigues feliç, ets lliure", quan acceptes que no hi ha res a fer, ja tot s'ha dit.
Ell ho sap, l'estimes;
i tu ho saps, no pots fer res, no t'estima.
No cal buscar explicacions lògiques perquè aquestes no existeixen.
(Per què? perque sí i prou.)
El millor que pots fer és dir "està bé, no et preocupes per mi, viu la teva vida, t'estime i és per això que vull que sigues feliç".
I ací no hi cap el xantatge emocional, el victimisme, la gelosia, l'embeja, l'odi... perquè és amor. Vote per aquest tipus d'amor, sà, que no fa mal, que respecta i que és lliure.
Aquest, per a mi, és l'amor vertader.


"Don't worry about me

I'll get along

Forget about me,

be happy my love

Let's say that our little

show is over

And so the story ends

why not call it a day,

the sensible way

And still be friends...

"Look out for yourself",

should always be the rule

Give your heart and

your love to

whomever you love

Don't you be a fool!

Darling, why stop to

cling to some fading

thing that used to be?

If you can forget,

don't worry about me.

diumenge, 26 d’abril del 2009

A la mar

"A la mar
recorde vells moments
que la nit emboira.
A la mar,
la lluna els acarona i gronxa
per a no adonar-se
a la matinada
que algú els ha deixat oblidats.
A la mar
- Sempre a la mar! -
van i vénen aquells somnis passats
i m'ofegue,
a la mar..."
(Octubre del 1998)

dilluns, 20 d’abril del 2009

Tarda de sol i pluja


Quan plou i fa sol, les bruixes se pentinen, diu la cançoneta...

Una tarda de sol i pluja esdevé una jornada de misteri, de màgia. Quan veus sortir l'arc de Sant Martí, de seguida una sensació d'alegria i emoció t'envolta, "corre! agafa la càmera!" i et passes deu minuts fent fotos per a no deixar escapar el moment.

Recorde que una vegada vaig veure un cotxe parat en mig d'una rotonda i vaig pensar, "qui serà aquest boig que para ací??!". Aquest "boig" era el meu pare, que havia parat per tal de captar la foto de l'arc de Sant Martí que semblava sortir de la barqueta que hi havia en aquesta rotonda. La foto va quedar preciosa! Valia la pena parar.

De vegades aconseguim captar aquests instants de cel màgic, però altres no et dóna temps, o potser t'has quedat amb la boca com a plat i no has reaccionat. Però siga com siga, hauràs disfrutat del moment. Pensa que és una ocasió especial, quan al cel algú pinta tants colors, és una bandera preciosa, amb la qual sempre he simpatitzat, i a més és intocable.

Per a mi l'arc té un significat especial, és el meu llenguatge secret que em serveix per a comunicame amb algú que ja no està ací, sinó una mica més alt. És un missatge d'esperança que aquesta persona que m'estimava em va enviar des del més enllà fa molts anys. Em transmet pau i em diu "ànim, tot anirà bé"...


dilluns, 6 d’abril del 2009

unes formigues


"... camí de sol

per les rutes amigues

unes formigues..."


Joan Salvat- Papasseit potser expressa en aquesta poesia quin és el sentit de la vida: ell dibuixa una flor i un camí de formigues, abaix de tot una estela de mar. Com el riu que neix a les muntanyes, a la terra, i mor a la mar; així és la vida, senzilla i bonica, com el camí que formen unes formigues.