És molt important treure bones notes a l'escola, tothom ho sap. T'ho diuen des de ben petita: estudia, atén a classe, memoritza... Si l'assignatura de mates et va bé, tot t'anirà bé sempre. Què llesta que és aquesta nena, què bé calcula, i es sap les taules de multiplicar! Aneu bé, famílies, estigueu tranquil.les que estan aprenent moltes coses. Ara bé, què passa amb el misteri del número pi? i la sèrie de fibonacci? Què sentim quan mirem la Gioconda? Sabem escoltar música? o més encara... podem trobar alguna cosa que ens emocione?
Per què és més important saber de ciències que conéixer les arts? Qui ho diu?
Tanmateix, si pensem en com vivim, tot gira al voltant de la música: els nostres records, la banda sonora d'una pel.lícula, els anuncis, quan fem una festa... com faríem sense posar música?
Qué bonic és aquest quadre, però... estem disposats a pagar per l'art?
M'agrada molt tornar a escoltar aquesta conversa de la pel.lícula l'Indomable Will Hunting, parla un poquet de tot allò i més:
8 comentaris:
Penso que per cada persona són importants coses diferents, les que li agraden i li transmeten alguna emoció, n'hi ha un gran ventall...
Bon vespre.
Tinc bon record d'aquesta pel·lícula, i això que diria que només la vaig veure quan la feien al cinema, i mai més, i ja fa molts anys d'això. Ves que no me la posi algun dia a casa, que la vaig veure a netflix l'altre dia. O era Movistar? Bé, la qüestió és que la tinc a l'abast. Gràcies pel recordatori.
Esperem que si, Roser, quan alguna cosa ens emociona sabem que estem vius... gràcies per passar per ací i per comentar!
Xexu, Doncs jo la vaig veure fa temps i no la recorde ja, però també tinc ganes de re-veure-la perquè ha de ser bonica... Gràcies a tu per saludar!!
M'ha agradat molt aquesta conversa, no la recordava gens, però m'ha encantat. Tens raó, perquè ha de ser més important saber coses que emocionar-se? Els millors records són els dels moments que ens hem emocionat. La felicitat és emoció. No hauríem de perdre mai la capacitat d'emocionar-nos o estarem morts per dins...
Manllevo aquesta frase que mig en broma o mig en serio sempre diu un nebot meu que és apassionat del cinema i que s'emociona fàcilment, i quan ho explica diu a qui parla "si algú no s'emociona veient tal escena o tal altra és que està mort per dins. Em va agradar. Hem, hem he, deus ser perquè a mi també m'emocionen moltes coses.
qué bé expliquen algunes coses coses els nens, Carme!
Petonets!
Quin misteri té el número pi? I la sèrie de Fibonacci?
Per a mi és un misteri que la relació entre el perímetre de la circumferència i el seu diàmetre siga sempre el número Pi; o que els seus decimals siguen infinits i no periòdics, em costa d'imaginar i em sembla una coincidència curiosa... Hans- Henrik Stolum va fer un estudi sobre la longitud dels rius , i va descobrir que el cocient entre la longitud dels rius des del seu naixement fins la seva desenvocadura, i la seva longitud en línia recta, era Pi... Per a mi tot això és un misteri, com també que, per exemple respecte a la sèrie de Fibonacci: a les rames dels arbres, les fulles apareixen en aquesta disposició;les fulles a la tija, als girasols també es veu o inclus al dibuix de la closca d'alguns mol·luscs...
Publica un comentari a l'entrada