Emperadriu Suiko (Imatge d'internet) |
Un eclipsi total de Sol existeix només per una extraordinària coincidència. (Si, ho diu la Viquipèdia)
La Lluna (durant la fase de lluna nova) passa entre el Sol i la Terra i cobreix total o parcialment el Sol en una posició concreta de la Terra. Aquest fet ocorre mínim dues vegades a l'any, però només els caçadors d'eclipsis tenen el privilegi de desplaçar-se cap al lloc en concret de la Terra des d'on es poden observar, dins la zona de l'ombra.
D'aquesta manera, per uns determinats moments, el Sol i la Lluna, vistos des de la Terra, semblen quasi iguals: estant el Sol 400 vegades més lluny que la Lluna, és 400 vegades més gran! I només durant una facció de l'òrbita lunar, la Lluna té prou grandària per causar aquest efecte.
Em pregunte quantes coses a la vida ocorren d'aquesta manera, quantes vegades hem pensat que hi havia poques probabilitats de que passara alguna cosa i tanmateix ocorre, o no... quina mena de sizígia fa que tots els estels s'alineen i dónen lloc a un fet? Així des del minut ú de la nostra vida, tot allò que ens passa - val, tot no, però gran part- és producte de la casualitat.
Per altra part, la paraula eclipsi ve del grec, del concepte "deixar d'existir", ésser absent, és un moment en què el Sol desapareix, la llum i la vida, deixa d'estar, és com aturar el temps o morir. És per això que antigament els eclipsis sempre es relacionaven amb catàstrofes o causes de mort de reis. Aquest fou el cas de l'Emperadriu Suiko, primera dona emperadriu del Japó, a l'any 628.
També he llegit que els eclipsis de sol són una brillant confirmació de la Teoria de la Relativitat (Einstein entre els anys 1905-1916) que diu, resumint, que les lleis de la física són les mateixes per a tots els observadors. Que, per tant, no hi ha observadors privilegiats, que no hi ha persones amb possessió de la raó absoluta, si no és fent cas a les lleis de la Ciència. No sóm ningú! Moltes idees i conceptes són relatius, el temps i l'espai... Em ve la imatge de Superman donant voltes a la Terra molt ràpid per viatjar al passat i així evitar la mort de la seva estimada... es podrà fer això?
Em plantege moltes coses a la vida, i pense molt en tot plegat, en la mort, les casualitats, (no m'estranya que em coste tant dormir!) i finalment arribe a la conclusió de que el millor que podem fer és ser caçadors d'eclipsis: aprofitar cada instant, moure's i canviar de punts de vista, descobrir allò bonic de la vida, viure el moment, perquè que potser el millor només té una durada aproximada de 8 minuts.
5 comentaris:
Caram Ada, estàs molt mística, no? Però una mica carpe diem tot, en definitiva hem de viure sense obsessionar-nos, aprofitar cada instant no té per què voler dir córrer molt buscant allò que ens manca. Potser és conformar-se amb allò que tenim i aconseguim, i saber gaudir-ne.
interessant i reflexiu´.....vaja que crec que que hem de viure cada moment ! carpe diem ! i que no ens deixem eclipsar
durant tota la vida aprenem a viure-la, i quan finalment s'acaba crec que encara no s'haurà aprés del tot. I si disposéssim de més temps ens passaria el mateix.
Hem d'aprendre a adonar-nos del moment que estem vivint, doncs moltes vegades ens passa per alt la felicitat que tenim al voltant perquè no sabem donar-li la importància que té.
un instant , pot donar per molt i val la pena gaudir-ne !
Interessant el que ens expliques dels eclipsis, però molt més interessant la conclusió a la que has arribat, i que comparteixo. Viure al moment de la millor manera possible.
Publica un comentari a l'entrada