 |
| Jove decadent. Ramon Casas, 1899 |
"- Tu vas posar potes en l'aire el meu món!"- Aqui he de posar els ulls en blanc i amb expressió de dolor - "el meu món era ordenat, calmat i controlat, i de sobte tu vas arribar a la meva vida amb els teus comentaris intel.ligents, la teva innocència, la teva bellesa i la teva tranquil.la temeritat i tot el què hi havia abans de tu va començar a semblar avorrit, buit, mediocre... ja no era res... i em vaig enamorar."
Ah... i aleshores suspire, em deixe caure i ... però serà possible?! qui m'haurà manat a mi posar-me en aquest embolic! Amb les coses que tinc per fer! I tot per voler fer-me la interessant davant del Tomeu, que només tenia ullets per la Paula que fa un paper secundari. Havia pensat que si aconseguia fer d' Elizabeth Bennet potser ell es fixaria un poquet amb mi. Jo faria una interpretació memorable, i així captaria la intensitat dels meus sentiments a l'escenari... però no! La funció de l'insti l'interessa menys que parlar del temps!
Demà tinc un exàmen i no he estudiat res per estar assajant, i les meves amigues de festa tot el dia, i jo sense poder sortir... quin rotllo! Ara que ja em sé de memòria la lletra completa del Joey Montana... i el moviment del picky picky...
Ah... i aleshores suspire, em deixe caure i ... però serà possible?! qui m'haurà manat a mi posar-me en aquest embolic! Amb les coses que tinc per fer! I tot per voler fer-me la interessant davant del Tomeu, que només tenia ullets per la Paula que fa un paper secundari. Havia pensat que si aconseguia fer d' Elizabeth Bennet potser ell es fixaria un poquet amb mi. Jo faria una interpretació memorable, i així captaria la intensitat dels meus sentiments a l'escenari... però no! La funció de l'insti l'interessa menys que parlar del temps!
Demà tinc un exàmen i no he estudiat res per estar assajant, i les meves amigues de festa tot el dia, i jo sense poder sortir... quin rotllo! Ara que ja em sé de memòria la lletra completa del Joey Montana... i el moviment del picky picky...
14 comentaris:
potser també aprèn que els amors tenen aquestes coses i per el proper es posa una mica en guàrdia.
En tot cas tampoc ha perdut gaire en no sortir...tal com està avui el tema
He posat el vídeo que desconeixia, i he de dir que podria seguir sense haver-lo conegut...
I què, com va acabar la cosa? Va aprovar l'examen? Va aconseguir que en Tomeu li fes cas? Bona història, però ens deixa incògnites!
No ha buscat una bona estratègia, no...
Crec que les incògnites d'en XeXu se sobreentenen bastant... jo diria que res de res... O sóc massa pessimista?
Haurà de continuar cercant escenaris més creatius. De moment que estudiï ... per l'examen.
Ànims! que hi ha molta vida pe córrer.
Les coses del cor, sovint són imprevisibles...Trobo que si només va fer d'actriu per enamorar algú, primer havia d'esbrinar si era afeccionat al teatre! Ara s'ha quedat sense amor i sense examen...Les coses quan han de ser, venen soles, no cal fer numerets...
Bon vespre.
He mirat el vídeo del Picky picky. Em sap greu reconèixer que ja coneixia aquesta gran cançó i que potser fins i tot l'he ballat en alguna ocasió mentre sonava.
El problema ha vingut quan després d'aquesta cançó n'ha sortit una altra, i després una altra... és molt cruel l'enllaç que has posat. No es podia posar a escoltar alguna cosa diferent?
Carme va molt ben encaminada... d'aquesta història res pot sortir bé... excepte la funció!
Peix, ho sent! la meva intenció era posar només el picky picky, no tota la discografia... Era per posar-se en situació...
Penso que la noieta va una mica errada. Corre el perill de quedar-se sense el Tomeu i de suspendre l'examen. Però que no s'amoïni, el món és ple de nois i els exàmens -estudiant- es poden recuperar.
Ah, desitjo que al menys en la representació tingui un gran èxit, amb molts aplaudiments i molts admiradors!
Què bo!! Pobrissona, s'ha après el paper d'Elizabeth Bennet... m'ha encantat aquest detall... No pot ser que això no li funcioni, aposto a que li anirà millor que no es pensa, segur que ell l'anirà a veure a la representació i quedarà fascinat!! :-))
Per cert, reconec que mai havia sentit això del Picky Picky... hahahaha
Res de bo pot sortir de tot això.
Bona aportació!
Aferradetes. :)
un relat alhora divertit i alhora reflexiu ....no val més que ho deixi estar ni fent el aper de la seva vida no podrà aconseguir-ho ....jo en trairia un altre no?
Bon retrat de la psicologia adolescent. Tantes passions, tantes il·lusions, tantes decepcions...
Publica un comentari a l'entrada