Cita


"No podem canviar les cartes que ens han repartit, però encara hem de jugar la partida."

Randy Paush



dilluns, 13 de setembre del 2010

Relats Conjunts: Moai

Sóc l’ariki actual del poblat nui-kap dels rapanui, ascendent directe de Make-Make, Deu que va crear el món des dels primers temps de la vida. Aquesta terra pertany als deus antics, així com la nostra sort, que depèn de les gràcies dels nostres avantpassats. He tingut un somni revelador aquesta nit. Un au se m’ha aparegut en somnis, era el Tangata Manu, i m’ha parlat amb les veus dels antics. Necessiten mostres, senyals de devoció per part nostra, perquè ens amenaça un gran perill. Aquest perill té forma humana i arribarà per mar, sobre uns monstres màgics i gegants que s’acostaran a les platges que tant estimem. Els nostres avantpassats estan disposats a oferir-nos la seva protecció a canvi d’aquesta ofrena. Germans, hem de començar a treballar, construirem les seves imatges amb rostres gegants, tan grans que es veuran des de lluny de la mar, i miraran cap a nosaltres, cap a les terres on tenim els poblats, així ens protegiran... Podem utilitzar les pedres de l’interior del Rano Kau, la muntanya de foc, i seran tallades pels millors artesans de cada tribu. Aquestes representacions de pedra posseiran el manà que pertany ara a aquesta terra, a aquest mar. Aquells que gosen ignorar el seu manà, seran maleïts eternament i posseïts pel sentiment odiós de la cobdícia i la destrucció.

15 comentaris:

montse ha dit...

Un relat èpic, molt ben explicat. M'ha agradat.

Garbí24 ha dit...

prometo no ignorar el meu manà......
molt ben escrit

Elfreelang ha dit...

Ben explicat sí i ben escrit m'agrada!

McAbeu ha dit...

Sempre s'ha dit allò de "Qui perd el seu manà, perd la seva identitat". ;-)
Molt ben escrit, certament!

Sergi ha dit...

Aquests déus no sabien la que els queia a sobre amb aquests visitants... molt ben trobat!

kweilan ha dit...

Ben escrit. M'ha agradat a mi també.

joanfer ha dit...

Molt bon relat, sí senyor! Felicitats, Ada!
Una abraçada.

Carme Rosanas ha dit...

Molt bon relat! M'ha agradat molt.

Alyebard ha dit...

Molt bo!Seran maleïts eternament.

Jordi Casanovas ha dit...

bona proposta

Jordi Oltra ha dit...

m'agrada molt

Ada ha dit...

Gràcies per passar per ací!

La Meva Perdició ha dit...

Pobres Nui-kap, unes noves víctimes de les estafes perpetrades pels Deus i els seus sacerdots. Tant de treball inútil per procurar-se una protecció decent contra l'home blanc. Més lis hagués valgut preparar-se per la defensa o sortir per cames (vull dir per barques).
Una abraçada Ada. ^_`

Anònim ha dit...

Veig que tens moltes més visites que quan parlarem del blog per primera vegada. M'alegre molt que el consigueras.
Una abraç d'una antiga companya teua.

Chus.

Ada ha dit...

Hola Chus!!! Gràcies per passar per ací i saludar! Per on pares? a veure si em contes alguna coseta!
I el teu blog com va? ara passaré a vore... Una altra abraçada per a tu!