Cita


"No podem canviar les cartes que ens han repartit, però encara hem de jugar la partida."

Randy Paush



diumenge, 13 de setembre del 2009

Avui toca Tosca

Ho sent, no puc evitar-ho, quan passe un temps sense escoltar alguna òpera em ve el mono de seguida. Vaig alternant, escolte o veig alguna que tinc encara sense encetar i que no conec, o torne a repassar una de les meves preferides. Si és un dia trist i ple de núvols més encara. I s'ha de posar el volum ben alt, per a que arribe abans, fins que tremolen les cordes que tenim a dintre del cos, fins que la música et fa vibrar.
Floria Tosca és un personatge que m'encanta: coqueta com ella sola, com a cantant que és, possessiva i gelosa, però amb gràcia, i enamorada de la vida i del seu pintor particular Mario Cavaradossi.
Ací veiem a Mario pintant un retaule d'una església, on transcorre part de la història. I ell, com a pintor realista que és, s'inspira en una bella dama que ha vist. Encara que ell està enamorat de Tosca, pinta els ulls de la verge del retaule del mateix color que els de la misteriosa dama: blaus.


Recondita armoniadi bellezze diverse!...E' bruna Floria,l'ardente amante mia,e te, beltate ignota,cinta di chiome bionde!Tu azzurro hai l'occhio,Tosca ha l'occhio nero!L'arte nel suo misterole diverse bellezze insiem confonde:Ma nel ritrar costeiIl mio solo pensiero,il mio sol pensier sei tu,Tosca, sei tu!
Com podeu observar, ell deixa ben clar qui és la dama que realment estima, malgrat les recriminacions del sacristà que està fent-li a cada moment que vol dir més o menys "pinta i calla"!
Ah però com que la vida està plena de complicacions i més en la òpera, un greu incident farà que la nostra Tosca perda la seva felicitat. Intentant ajudar a un pres polític (que crec que era germà de la misteriosa dama del quadre), Cavaradossi és fet presoner pel malvat Scarpia.
Aquest personatge, intentarà mitjançant un xantatge a Tosca, prendre-la per la força i casar-se amb ella.
En aquest moment ella lamenta la seva sort així:

Vissi d’arte, vissi d’amore,
non feci mai male ad anima viva!
Con man furtiva
quante miserie conobbi aiutai.
Sempre con fè sincera
la mia preghiera
ai santi tabernacoli salì.
Sempre con fè sincera
diedi fiori agl’altar.
Nell’ora del dolore
perchè, perchè, Signore,
perchè me ne rimuneri così?
Diedi gioielli della Madonna al manto,
e diedi il canto agli astri, al ciel,
che ne ridean più belli.
Nell’ora del dolor
perchè, perchè, Signor,
ah, perchè me ne rimuneri così?

Scarpia li promet que, a canvi del seu matrimoni amb ella, l'afussellament del seu amant serà només una farsa, les armes dels guardies faran només soroll però no feriran a Mario. I el millor moment per a mi de l'òpera és aquest: el pobre Cavaradossi està a punt de ser afussellat, es troba al Castell de Sant Angelo, i és en aquest moment quan més s'estima la vida, així crida i diu:

E lucevan le stelle… ed olezzava La terra… stridea l’uscio Dell'orto… e un passo sfiorava la arena.. Entrava ella, fragrante, Mi cadea fra le braccia ... Oh dolci baci, o languide carezze, Mentr’io fremente La belle forme discioglea dai veli! Svani per sempre il sogno mio d'amore ... L’ora e fuggita ... E muoio disperato! E non ho amato mai tanto la vita!

5 comentaris:

Pekas ha dit...

Hola ADA... Buuufffff....
He entrado a pasear un rato por tú rincón... y no puedo por menos que soltar un suspiro... lo primero que me encuentro es una de mis pieza favoritas.. E lucevan le stelle... ( piel de gallina... o "gallina de piel"... ;-)))

Sin ser para nada un experto en este género... la música... la letra.. las voces... bufffff...

En mi "Bosque" , colgué otro video de animación con el aria de Tosca..

http://elbosquemitago.blogspot.com/2008/02/e-lucevan-lestelle.html

Por lo demás , gracias por entrar a mi bosque... y por tus letras..

Un cálido saludo desde las montañas...

Unknown ha dit...

Come saprai il mio preferito è Verdi ma "E lucevan le stelle" tocca sempre l'animo di ognuno di noi...è emozione pura...

Ada ha dit...

Hola Pekas! Me ha gustado mucho el vídeo, gracias! No sabes cuánto lloré la primera vez que vi esta ópera... y la seguda, y más jaja!!

È vero Graziano, quest'aria è bellíssima. Tutta Tosca è piena di gridi fino questo momento. Ma il tuo preferito è Verdi? I non saprei dire quale sarebbe il mio, ma è italiano sicuro!

Eli ha dit...

Em quedo amb E lucevan le stelle...
És maravellosa!!!!
Gràcies per aquestes melodies!
Aquest estiu vaig estar a la casa di il lago de Puccini... Ara entenc que davant aquell llac tan preciòs, li vingués la inspiració!
;-D

Ada ha dit...

En serio Eli? deu de ser preciosa la casa del llac! La veritat és que Puccini m'encanta, era un geni, i la Bohème va ser la primera òpera que vaig veure i que em va fer tornar-me boja... Ara ja no puc parar!
Gràcies a tu per escoltar-la i passar-te per ací!
Un beset