I EL SEU ESGUARD
i el seu esguard damunt el meu esguard
sóc presoner
sóc presoner
que la vull presonera:
aquest matí que una flor m'ha posat
li deia així
baix baixet
a l'orella:
sota els teus ulls, és un bes el que em plau:
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjdUvJURP7CV31jDWn84gAD7TTRWjHYShNiMOYrCohMK5TBPHMAcIXNXjlfv4TWO0oQik8vAJg2oVMN3-T4gLReb3gikFW7iNghAamm52EseOZiEjcYpoh21F77VQY7IW4hYLuVBb_Z0I0/s320/untitled.bmp)
2 comentaris:
Qué bonic!!
Ja no s'escriuen poemes d'aquests!!
Bueno , sí... els teus... Els teus són millors!! Volem un poema de Ada!! Volem un poema de Ada ;)
gràcies Llum!
(Després te pague el que haviem quedat per fer-me publicitat... jejej...) ;-)
Publica un comentari a l'entrada