Samba

Recentment he tingut l'ocasió de veure al cinema aquesta pel.lícula i m'ha encantat. Els actors principals, Omar Sy i Charlotte Gainsbourg ja m'agradaven pels seus anteriors treballs, però en aquesta estan genials. 

És comedia i drama a la vegada, perquè tracta temes tristos, però de manera molt graciosa i agradable. M'ha semblat molt tendra i per això la recomane. 

Mitjançant la pell dels personatges, pots arribar a entendre el seu patiment, com viuen. Ell, immigrant, sempre fugint de la llei i en una situació que et fa sentir com si fóres invisible a la societat, sempre amb por, buscant la feina que els sobra als altres, vivint en la misèria i sense saber on anar. Ella, ho té tot, però també és esclava del seu món, de l'stress, i sofreix les conseqüències... resumint, està com una cabra! Com a "teràpia" passa un temps treballant a una ONG per ajudar a aquestes persones i d'aquesta manera troba una mica de sentit a la seva vida, ofegada pel treball i com diu ella, en la què no passava res mai...
Una bona excusa per anar al cinema i passar una bona estona. Ja em direu què us ha semblat a vosaltres si l'heu vista!

Deixa el mòbil, estigues amb mi

Una parella a un restaurant, un entorn acollidor i música tranquil.la de fons... Tot sembla perfecte excepte que ells no estan allí. Cadascú té a les mans un mòbil i els seus dits es mouen frenèticament sobre una pantalla tàctil que intueix la paraula escollida, de vegades. No es miren als ulls, tenen els caps ajupits i l'esquena encollida. Alguna cosa falla.

(imatge d'internet)

Un grup de jóvens a una cafeteria, alguns riuen i bromegen de forma escandalosa, es toquen i s'empenten amb aquesta confiança que només ells saben donar. Però hi ha una persona que no participa, la mateixa postura ajupida, les mans ocupades, dits frenètics, aliena al que està passant. De sobte aixeca el cap i vol saber quina era la broma, de qui estaven parlant. "Què? de qui?"... No s'entera.

Un xic a una parada de bus espera. Però no espera! Està sempre ocupat, escrivint, enviant. No perd ni un segon del seu temps en observar el paisatge, saludar, mirar, pensar.                                                                    

Una amiga contant un problema greu i personal a una altra. Feia temps que no es veien.

De sobte postura ajupida, dits movent-se... i l'amiga es pregunta, "m'estarà escotant? he de callar? Per a què hem quedat?"...

Cada vegada ens trobem més situacions com aquestes. És una llàstima, no ens adonem de que estem perdent part de vida, que el mòbil ha de ser un instrument útil, no un substitutiu de les relacions. Estar és més que enviar un missatge. Mirar és més que respondre un ok. Escoltar no és possible si no estàs atent... i parlar, no val la pena si no t'escolten. Abaixar el cap al mòbil mentre t'estan parlant, no és educat i molesta, perquè sembla que no t'atenen, que no interesse el que dius i se't lleven les ganes de seguir parlant. Si només deixes el mòbil quan parles tu, és que només t' interessa el que tu dius! Si envies una foto de cada segon que consideres interessant de la teva vida, no estàs disfrutant completament perquè perds uns moments valuosos, i trenques el moment.

Estar és la millor prova de demostrar que t'importa algú.

Viu el moment, no t'alienes.

Deixa el mòbil, estigues amb mi.

51 raons per no veure les 50 ombres de Gray

1- Perquè és masclista. 2- Perquè no és real ni et va a passar mai. 3- Reflexa un model d'amor que no és amor. 4- Moltes adolescents ho llegeixen i s'ho creuen. 5- Perquè dubte que aquest tipus de relació et faja feliç. 6- Ell és un dominant i vol manar de tu. 7- Ell controla la relació al seu gust. 8- Et demana el menú que has de menjar al restaurant. 8- Té un avió a la seva disposició... i tu t'ho creus! 9- a l'habitació roja no entre ni de conya! 10- Si et trobes un tio semblant fuig! 11- El personatge és massa guapo. 12- Ella és tonta. 13- la seva amiga pèl-roja em cau millor que la protagonista. 14- Els llibres no valen res. 15- he llegit novel.les romàntiques molt millors i més ben escrites. 16- Això no és una novel.la romàntica! 17- Això no és amor ni s'apropa perquè no és sà. 18- Ella és acosada per email. 19- Ella rep acòs per telèfon constantment. 20- Ell t'espia. 21- Està com una cabra. Els dos ho estan. 22- Ella aguanta tot això perquè està bo i té pasta. 23- Ella l'accepta tal com és. 24- tanmateix ell intenta canviar molts aspectes de la seva vida. 25- És super-gelòs. 26- Ella ha d'estar a la seva disposició les 24 hores del dia. 27- Han de fer-ho sempre com ell vol. 28- Això fa mal segur! 29- Ni de conya m'encerta a mi la talla de suggetador! 30- Què? què t'has de posar la roba que ell diga?¿ 31- I tu ho fas?! 32- I tu t'ho creus?? De veres creus que va a canviar per tu? 33- Et fa signar un contracte de la relació. 34- Has d'anar als metges que ell et diga i quan diga. 35- En serio vas a signar que acceptaràs que et deixe marques al cos? 36- Aquestes marques abans han fet mal eh... 37- Encara et sembla "sensual"? 38- Has de signar que no contaràs res del que ell et faja. 39- ni a la policia?! 40- Perquè no has d'aguantar això de ningú. 41- ella no es valora com a persona. 42- Ho vénen com a "història meravellosa i que tan de bo em passara a mi!". 43- A la meitat del segon llibre he hagut de deixar-lo perquè m'estava posant dels nervis. 44- Ell no treballa o què? No té res més a fer en tot el dia? 45- Ella no treballa o què? No té res més a fer en tot el dia? 46- El trailer de la peli és molt dolent. 47- Tampoc és tan explícit ni conta tant. 48- Espere que els homens d'aquest món no pensen que a les dones ens agrada això. Almenys no a totes. 49- No és normal que et fagen regals tan explèndids... algo hauràs de donar a canvi! Desconfia. Fuig! 50- L'amor no necessita regals explèndids, només moments explèndids. 51- Si la teva parella et pega... Fuig perquè ho tornarà a fer. Denuncia. No acceptes. No perdones. 

Burj Khalifa

Burj Khalifa, Dubai, 828 metres d'alçada, 

Skidmore, Owings and Merrill, 2010

"
... i construiré un edifici que arribarà al cel,
que demostre de qui és el poder,
i que estiga envoltat de luxe i diners.
Constuiré el més alt de tot el país,
ningú podrà veure el seu final.
I serà platejat i
el seu reflex serà insuportable a la vista,
serà com mirar al sol directament.
I no m'importarà quanta gent treballe
ni en quines condicions,
ni miraré al voltant on hi ha misèria...
Perquè jo estaré sempre mirant més amunt...
i serà més alt encara!
I només serà per a MI.
Perquè JO ho vull.
Perquè JO puc.
(i acabarà en punta)."

El meu llac

Allà on el cel és reflex

i la terra aigua.

Els estels s'ofeguen

amb la neu fosa.

L'horitzó fuig 

rera la serralada

i l'agua esdevé fang,

llac de confusió.

No se sap on s'acaba

ans si on comença:

AQUÍ i ARA, 

és d'aquest moment.

De lluny s'entèn millor

i només ell et dóna Pau.

Llac de designi,

petit univers...

(El meu llac...

               ets tu.)

Premi Pons's!

És tot un honor per mi, que feia temps que havia deixat oblidat el blog, i ara que he tornat, veure que encara hi ha gent que es recorda de mi i més, que em passen premis!!! Estic viva de nou!! Moltíssimes gràcies en primer lloc al creador del premi, (al qual si se'm permet li faré un poc la pilota), que ha tingut una molt bona idea per a reactivar l'activitat en aquest món virtual que no existeix realment, però sí existeix... És a dir, moltes gràcies al senyor Pons's Blog per tindre la meravellosa idea!

Moltes gràcies també al senyor McAbeu per crear el format del premi!

I gràcies a Ignasi per haver pensat en mi!

I al mateix temps, el premi va rodant i recau en dos blogs més que he escollit. Atenció no us lieu, els blogs afortunats que després hauràn de seguir la cadena són:

A Joan fer, perquè m'agraden les seves reflexions i l'energia positiva que desprenen les seves paraules.

I a joan gasull, pel seu humor i el to divertit dels deus posts.

Enhorabona!

Hip hip, hurra!

Peder Severin Kroyer, 1888, hip, hip, hurra!

Estic a l'extrem més allunyat de la taula, des d'on observe aquest instant en el qual tothom sembla feliç. L'alegria borbotolla dins les copes de cava que el sol crema fent colors de llum. Somric. Faig l'ullet a la meva neboda mentre pense que aquest món no està fet per nosaltres. Vestida com una princeseta, somriu i disfruta del glop d'una copa que només avui, per ser un dia especial, li deixen provar. Realment només ells tenen motius per celebrar qualsevol cosa. Nosaltres, les dones, no hi tenim res a dir. Ni ens conten. "Són temes de política, tu no entens". Estic acostumada a aquests comentaris. Jo no entenc res, per això sempre em toca la part més dura, el sacrifici. 

Mire des de l'altre extrem al meu futur marit i pense que mai estarem tan a prop com avui en aquesta taula. No el conec. No em coneix ni em vol conèixer. El seu esguard seriòs i sense cap signe de complicitat em dóna una pista de com serà la meva vida a partir d'ara. 

Avui fa un dia preciós, la llum que es filtra entre els arbres espitlla reflexos daurats.  La bellesa del moment no es correspon amb la realitat.

cura'm la monotonia

Què preferim les persones? Tindre una vida tranquil.la, amb horaris clars, ordenada i potser monòtona?  o trobar a algú que et faja perdre la son? Que intensifique el teu  dia a dia sorprenen-te? Que et done problemes! A quin tipus de persones estimem més? 

No res, només eren reflexions que ens anem trobant, camí del dia a dia o del treball, i també de la monotonia...

 

Demane disculpes a tots aquells puristes que prefereixen llegir només en català, però de vegades quan tradueixes un text, no sé què passa que es perd alguna cosa... Per això pose el text de la mateixa manera com el vaig trobar, per casualitat, i així és com em va impactar. 

"Nunca he sido capaz de averiguar exactamente en qué consiste el feminismo: sólo sé que la gente me llama feminista siempre que expreso sentimientos que me diferencian de un felpudo."

Rebecca West

A alguns els semblaran fortes aquestes paraules, però jo tinc la sensació de que em passa constantment. Encara hem d'estar atentes i atents a coses que passen, coses que es diuen, i que no hem de deixar passar com si no tinguéren importància. Jo pense estar alerta i saltar davant qualsevol injustícia i xorrada masclista que em trobe. I no m'importa que em diguen feminista, no crec que siga cap insult. I vosaltres, què penseu? Encara hem d'estar atents o exagere? No veieu coses? o potser tot és fruit del meu histerisme hormonal i de veure que tinc trenta i iiiii i encara no sóc mare i "se'm va a passar l'arrós"... Atenció, detall: no necessite ser mare per sentir-me realitzada. Estic bé així, i no sóc la única! Potser el problema és que molts que ho tenen tot (segons la societat considera que és el "tot") realment no són feliços perquè no s'aclaren en les seues vides. Jo al menys ho tinc tot clar, i això és un bon començament...

Felicitació de Nadal

Una costum que poc a poc es va perdent i que és una llàstima, perquè de vegades fa més il.lusió rebre una felicitació escrita d'algú que ha pensat en tu que cap regal trobat sota un arbre de plàstic... Bé, això també està molt bé, no vaig a mentir per quedar bé!!

Però el que no m'agraden gens són les felicitacions per sms o whatsApp, i menys encara les imatges xorres que s'envien pels grups! Ho sent però aquests Nadals no he contestat a cap missatge perquè ho veig una bobada i em cansen. A part, si et passes la nit de Nadal o de cap d'any responent a aquests missatges, no disfrutes el teu moment!! Em sembla de molt mal gust estar amb la teva gent, que és amb qui passes aquests dies, i pendent del mòbil a cada segon.

Ah però aquesta felicitació que em va arribar em va fer molta alegría, i la pose ací per tindre-la sempre, Gràcies Carme!!!