Premi "noséqué Butterfly"

Moltes gràcies a Bertha per aquest premi que em passa i que ara jo tinc que enviar a DEU!! més...

1. Llumeneta per Acuéstese por dios!

2. A Bea, encara que està "off"

I crec que no el vaig a donar a més blogs perquè he vist que tots el ténen ja i no crec que els altres tinguen ganes de seguir la cadena... Ho sent, espere no ofendre al tribunal virtual de premis blogs, jeje... Però és que m'agradava el dibuixet...

Adéu a Antonio Vega

Avui ens deixa un gran músic, una veu íntima i inoblidable i un dels compositors més importants del pop espanyol.
Vull recordar-lo en una versió musicada d'un poema d'Antonio Gala:

A trabajos forzados me condena mi corazón, del que te di la llave. No quiero yo tormento que se acabe, y de acero reclamo mi cadena.
No concibe mi alma mayor pena que libertad sin beso que la trabe,ni castigo concibe menos grave que una celda de amor contigo llena.
No creo en más infierno que tu ausencia. Paraíso sin ti, yo lo rechazo.
Que ningún juez, declare mi inocencia, porque, en este proceso a largo plazo, buscaré solamente la sentencia a cadena perpetua de tu abrazo.
No creo en más infierno que tu ausencia. Paraíso sin ti, yo lo rechazo.Que ningún juez, declare mi inocencia.

(A. Gala)

I... posaria moltes més, perquè tota cançó que cantaves guanyava una màgia addicional, que només tenies tu:

http://www.antoniovega.org/

Don't worry about me

(Fes un "play")

M'encanta aquesta cançó.
És la descripció de l'amor vertader, de l'afecte en el seu estat més pur.
Quan dius "sigues feliç, ets lliure", quan acceptes que no hi ha res a fer, ja tot s'ha dit.
Ell ho sap, l'estimes;
i tu ho saps, no pots fer res, no t'estima.
No cal buscar explicacions lògiques perquè aquestes no existeixen.
(Per què? perque sí i prou.)
El millor que pots fer és dir "està bé, no et preocupes per mi, viu la teva vida, t'estime i és per això que vull que sigues feliç".
I ací no hi cap el xantatge emocional, el victimisme, la gelosia, l'embeja, l'odi... perquè és amor. Vote per aquest tipus d'amor, sà, que no fa mal, que respecta i que és lliure.
Aquest, per a mi, és l'amor vertader.

"Don't worry about me

I'll get along

Forget about me,

be happy my love

Let's say that our little

show is over

And so the story ends

why not call it a day,

the sensible way

And still be friends...

"Look out for yourself",

should always be the rule

Give your heart and

your love to

whomever you love

Don't you be a fool!

Darling, why stop to

cling to some fading

thing that used to be?

If you can forget,

don't worry about me.

A la mar

"A la mar

recorde vells moments

que la nit emboira.

A la mar,

la lluna els acarona i gronxa

per a no adonar-se

a la matinada

que algú els ha deixat oblidats.

A la mar

- Sempre a la mar! -

van i vénen aquells somnis passats

i m'ofegue,

a la mar..."

(Octubre del 1998)

Tarda de sol i pluja

Quan plou i fa sol, les bruixes se pentinen, diu la cançoneta...

Una tarda de sol i pluja esdevé una jornada de misteri, de màgia. Quan veus sortir l'arc de Sant Martí, de seguida una sensació d'alegria i emoció t'envolta, "corre! agafa la càmera!" i et passes deu minuts fent fotos per a no deixar escapar el moment.

Recorde que una vegada vaig veure un cotxe parat en mig d'una rotonda i vaig pensar, "qui serà aquest boig que para ací??!". Aquest "boig" era el meu pare, que havia parat per tal de captar la foto de l'arc de Sant Martí que semblava sortir de la barqueta que hi havia en aquesta rotonda. La foto va quedar preciosa! Valia la pena parar.

De vegades aconseguim captar aquests instants de cel màgic, però altres no et dóna temps, o potser t'has quedat amb la boca com a plat i no has reaccionat. Però siga com siga, hauràs disfrutat del moment. Pensa que és una ocasió especial, quan al cel algú pinta tants colors, és una bandera preciosa, amb la qual sempre he simpatitzat, i a més és intocable.

Per a mi l'arc té un significat especial, és el meu llenguatge secret que em serveix per a comunicame amb algú que ja no està ací, sinó una mica més alt. És un missatge d'esperança que aquesta persona que m'estimava em va enviar des del més enllà fa molts anys. Em transmet pau i em diu "ànim, tot anirà bé"...

unes formigues

"... camí de sol

per les rutes amigues

unes formigues..."

Joan Salvat- Papasseit potser expressa en aquesta poesia quin és el sentit de la vida: ell dibuixa una flor i un camí de formigues, abaix de tot una estela de mar. Com el riu que neix a les muntanyes, a la terra, i mor a la mar; així és la vida, senzilla i bonica, com el camí que formen unes formigues.

El dia que vas néixer

(imatge d'internet)

Si teniu temps i no sabeu què fer amb ell, podeu dedicar-lo a llegir aquesta pàgina que et diu el dia de la setmana del teu naixement, també quin és el teu horòscop, el xinés i el número de la sort... no ve mal saber-ho, està graciós: ací.

Després comenteu què vos diu, jeje...

Sometimes I'm happy...

Avui ha segut aquesta cançó la que ha aconseguit quedar-se'm gravada cada vegada que trobe un silenci i sé que aproximadament durant una setmana, seguirà passant-me el mateix quan torne a agafar el cotxe, pujar a l'ascensor, esperar a un pas de peatons el color verd, a una cua, mentre fa "clin" el microones...

No hi ha res a fer, aquesta nit, només tancar els ulls al llit estaré escoltant el saxo que acompanyava a la Billie Holiday i fent mentalment brmmm bmrmm bmrmmm... És una sensació terrible i agradable a la vegada, perquè les notes volen dins del cervell, reboten, i no penses en altra cosa que brmm mbrmbrmm mbrrmmm, i si la lletra és senzilla i enganxa ja no hi ha solució, almenys una hora fins que arribe el senyor Morfeo i se t'emporte.

Aquesta és la versió que he trobat que més m'ha agradat, espere que la disfruteu i que no s'enganxe ningú!

"Sometimes I'm happy" va ser escrita en 1925, la lletra és d'Irving Caesar i la música de Vincent Youmans. En aquest vídeo l'interpreta Nat King Cole.

Sometimes I'm happy,

sometimes I'm blue,

My disposition depends on you.

I never mind the rain from the skies,

If I can find the sun in your eyes.

Sometimes I love you,

sometimes I hate you,But when I hate you,

it's 'cause I love you.

That's how I am so what can I do?

I'm happy when I'm with you.

El viatger

(imatge d'internet: http://wvs.topleftpixel.com/04/04/08/)

Tots els matins passe pel teu indret,

doncs el carrer és teu.

No sé què fas, demanes?

però ahí estàs, mires, observes, penses...

Tots els matins et veig

però no et mire.

Tu si,

no tens paüra,

però tampoc tens res.

Només ets lliure.

Pot ser ets un viatger,

aventurer que viu el dia a dia.

(de vegades m'agradaria ser com tu)

O has tingut una vida difícil,

complicada.

Tal vegada tots menyspreen la teva presència

i fan com jo,

desvien la mirada:

a la vorera d'enfront,

a un comerç,

a un cartell,

a un anunci,

o a res.

Però la ment va cap a tu:

qui ets?

d'on?

quina llengua parles?

què t'ha passat?

necessites alguna cosa?

Totes aquestes preguntes

m'agradaria fer-te.

Però calle,

millor ni ho pense,

estaria boja!

De sobte un dia passe,

i ahí estàs,

com tots els matins.

Avui si,

et mire,

em mires,

somrius,

somric,

somric més,

amb les dents

(doncs el teu gest diu molt de tu,

és franc)

I tots els matins

a partir d'aquell matí,

passe,

ens mirem

i riem.

Ja no ets un desconegut,

un vagabund;

ets un viatger,

un rodamón,

un aventurer,

pot ser el meu heroi.

I tens un nom:

germà.

I'll never smile again

Qui no ha pensat alguna vegada aquestes paraules?

Qui no s'ha sentit mai no correspost?

Qui no ...