Cita


"No podem canviar les cartes que ens han repartit, però encara hem de jugar la partida."

Randy Paush



diumenge, 18 d’abril de 2010

Sobre la puntualitat, el lladre del temps

Fa molts anys que porte discutint amb la gent sobre les meves teories que, sovint, no són molt lògiques, però per això fidelment les segueixo. Una d'aquelles és sobre la impuntualitat, un defecte més dels que acumule en la meva existència i causa de moltes discussions. Si, almenys ho reconec i admet: sóc impuntual, i amb tota l'alegria i honor de ser-ho. I a més a més, confessaré que en realitat no trobe que siga un defecte, sinó un signe de consideració cap a la intimitat dels altres.
Abans de que comenceu a posar carases estranyes i tanqueu la finestreta o inclús la pantalla pensant que sóc una impresentable (cosa que, probablement, és certa), faré una senzilla aclaració.
Al treball sempre s'ha de ser puntual, clar, però si us fixeu no ho sóm, perquè sempre arribem abans d'hora! (partim del supost de que tots sóm responsables). Però ha de ser així. I per què? Doncs com diu una companya meva "perquè per a això et paguen".
Una vegada ha quedat clar aquest punt, seguiré amb la meva teoria.
La impuntualitat és un signe de relaxació de la vida, que pense que s'ha de mantenir. Perquè ja vivim a un món estressat des del moment mateix que sona el maleït despertador. Per a què amargar-se més la vida?
Per exemple: Ens trobem en un dia de festa i quedes amb amics per a passar una bona estona sopant a casa i després parlar, riure, i el que siga que puga passar després. Si quedem a ma casa, per favor, no sigueu puntuals perquè segur que no ho tinc tot preparat. Sempre falta alguna cosa: o la sal o una llima o el vi que se m'ha oblidat comprar. (Una vegada vaig convidar unes amigues, les millors, a sopar truita de creïlles i quina va ser la meva sorpresa quan em vaig adonar que no tenia creïlles! ni ous!!) I, amics, si arribeu tard no passa res! Jo no m'enfade, perquè jo també arribe tard i sé que sempre a l'últim moment abans d'eixir de casa te'n recordes de que no has tret la roba estesa, o estaves escoltant una cançó preciosa i has d'esperar a que finalitze. I en aquests deu, quinze minuts que arribeu tard, jo puc aprofitar per a planxar el muntó de roba que sempre està ahi, com una presència eterna, o llegir l'entrada d'algun bloc amic, posar un comentari, jo qué sé... Hi ha tantes coses per fer! Per a què anem a deixar de fer-les si arribant mitja hora abans molestem!
Ara bé, una altra cosa ben diferent és quan quedes amb algú enmig del carrer o a un lloc incòmode (per exemple: baix d'un pont, a unes vies del tren o a un creuament de carreteres perilloses) i el retard és prou gran. Aleshores si, entenc que s'enfadi l'altra persona. Encara que, si ho pensem bé, sempre hi ha alguna cosa bona que et pot passar mentrestant i d'aquesta manera la persona impuntual et faria un favor! Imagina que just en aquell moment, algú passa per davant teu, et somriu, i ... descobreixes els meravellosos avantatges de la impuntualitat.
Per totes aquestes raons, i moltes més que encara no comprenc, m'afegeixo a la teoria de Lord Henry quan diu que "la puntualitat és el lladre del temps".
I espere que, si alguna vegada quedem i arribe tard, no s'emprenyeu amb mi, perquè serà inútil, després haureu de treure-vos l'emprenyamenta i jo continuaré essent  impuntual.

8 comentaris:

joanfer ha dit...

Jo vaig al revés del món. Sóc molt, molt puntal quan quedo amb algú. Si alguna vegada arribo tard (que són ben poques) sempre ha estat per "culpa" d'un/a altra.

Ara bé, per anar a treballar... bufff! Sempre amb l'hora enganxada al cul!

I em sembla molt que, amb lo Murphy que sóc, ni deixant-me plantat tota una nit, ni dos ni tre, podré descobrir aquestes meravelloses avantatges de les que parles... jajajaj... ;P

Ada ha dit...

Joanfer: no vas al revés del món sinó al revés de mi! jejej! La major part de gent que conec és puntual, MOLT puntual, jo diria que un total d'un 78% (enquesta oficial). I no penses que les persones puntuals estresseu als que no ho som?
Jajaj, no coneixes les "meravelloses avantatges" precisament per això: perquè mai arribes tard! (I no culpes als altres, si arribes tard és per culpa teva, :-PPPP)

joanfer ha dit...

Què?? Com?? Que jo estresso per arribar a l'hora?? Mirar, mira, mira... Ai, el que m'has dit!! No em diguis aquestes coses que m'estresso de veritat!! jajajaj... ;P
Doncs mira, algun dia probaré d'arribar tard a veure què passa i t'explico... ;P (i, així de pas, no estresso) xDD

Ada ha dit...

jajajaj!!
Si, a mi m'estressa la gent que és tan puntual, perquè m'he d'obligar a donar-me pressa en tot el que faig, si no s'enfaden!
Veus? Els impuntuals no ens enfadem mai i som més feliços... (He de defensar la meva teoria, coste el que coste! Me la jugue!)

Irianesh ha dit...

Ada!! Jo recolze la teua teoría fins el final... No sé si serà per factors biològics (només per ser germana teua) o ambientals o una interacció dels 2... Però jo sóc igual d'impuntual que tu!!

Adore la teua teoría!! Aquesta sí deuriem emmarcar-la!! jajajjajaja

MENSITA ha dit...

Quanta raó tens amiga meua...
No obstant això, m'agraden les persones amb la seua ensència, és a dir, qui és impuntual que siga impuntual, qui és pessimista, que ho siga... així quan algun dia se li oblida ser qui és , damunt va i ET SORPRÈN!!! ... umm M'ENCANTEN LES SORPRESES!!!! que bonic és ser com som tan iguals i tan diferents...

BESETS

La Meva Perdició ha dit...

Jo arribo a l'extrem de portar el rellotge del meu mòbil adelantat 10 minuts, per no fer tard! ^_^
Si quedo amb algú, i arriba tard, començo a pensar que s'ha oblidat, o que no he entès el lloc on quedàvem, o que he equivocat el dia.
En certa manera sempre m'he identificat amb el conill de la Alícia i la seva cantarella, mirant aquell rellotge tant gran “tard, tard, faig tard....”

Ada ha dit...

Ai a mi també em passa això LamevaPer!!! hjajaj, i no puc quedar mai a "en punt" o "a la mitja" (aquí diguem així), perquè comence a pensar i a dubtar i sempre acabe anant a "i mitja" i arribe tard... He de quedar sempre a "i quart", però a un quart només.
Aleshores aniràs sempre amb presses, no? Això no pot ser sà. La gent deuria ser més impuntual.

Mensita, ets genial, no entenc el final del teu comentari però és igual! jajaj, ja m'ho explicaràs en un soparet de les del casc...

I Iria, gràcies com sempre, jajaj així m'agrada, que se't peguen tots els meus defectes... On anirem a parar...?¡¿