Cita


"No podem canviar les cartes que ens han repartit, però encara hem de jugar la partida."

Randy Paush



divendres, 28 de març del 2008

Cancionero de Petrarca I

Voi ch’ascoltate in rime sparse il suono
di quei sospiri ond’io nudriva ‘l core
in sul mio primo giovenile errore
quand’era in parte altr’uom da quel ch’i sono,

del vario stile in ch’io piango et ragiono
fra le vane speranze e ‘l van dolore,
ove sia chi per prova intenda amore,
spero trovar pietà, nonché perdono.

Ma ben veggio or sí come al popol tutto
favola fui gran tempo, onde sovente
di me medesmo meco mi vergogno;

et del mio vaneggiar vergogna è ‘l frutto,
e ‘l pentersi, e ‘l conoscer chiaramente
che quanto piace al mondo è breve sogno.



Vosotros que escuchaís en sueltas rimas
el quejumbroso son que me nutría
en aquel juvenil error primero
cuando en parte era otro del que soy,

del vario estilo en que razono y lloro
entre esperanzas vanas y dolores,
en quien sepa de amor por experiencia,
además de perdón, piedad espero.

Pero ahora bien sé que tiempo anduve
en boca de la gente, y a menudo
entre mí de mí mismo me avergüenzo;

De mi delirio la vergüenza es fruto,
y el que yo me arrepienta y claro vea
que cuanto agrada al mundo es breve sueño.




dijous, 27 de març del 2008

Nocions bàsiques



Create Your Custom Message

dissabte, 15 de març del 2008

La Dansa de les Hores

Sovint esoltem una melodia que ens resulta familiar, però no sabem d'on vindrà, segurament la coneixem per haver-la vist a algun anunci de televisió que ens ha cridat l'atenció i, com que apareix moltes vegades, acabem entenent la cançó i ens "enganxem" a ella. És el que passa quan diguem que "se m'ha pegat aquesta cançó i no puc deixar de cantar-la". Clar, és que per a "entendre" i "enganxar-nos" a una cançó o una melodia l'hem d'escoltar primer, varies vegades, llavors sabrem si ens ha agradat o no. Pense que això passa amb aquesta Dansa de les hores, quan l'escoltem pensem "Ah si! jo la conec aquesta melodia, molt bonica!", però no reparem en que pertany a una òpera, aquella gran desconeguda (o aquella senyora grossa que crida molt, segons els xiquets).
Aquesta dansa, representada per un ballet, és de la Giocconda, de Ponchielli, estrenada a la Scala de Milán allà per l'any 1876 (és a dir, avans d'ahir). Complicat argument que mostra els sentiments des del seu impuls fins a l'autocontrol i l'amor en estat pur, La Giocconda esdevè l'heroïna que a tots i a totes ens agradaria ser, que, enamorada com està d'Enzo Grimaldi, aconsegueix enganyar al malvat (també hi ha un malo malísimo) per salvar-lo al preu que siga... I no conte més!

En aquest fragment del ballet podem apreciar com volen per l'escenari Ángel Corella i Letizia Guiliani:



Però... la veritat és que l'hipòtam tampoc ho feia malament...

dimarts, 11 de març del 2008


Abstenerse no romántic@s...

Myspace Glitter Graphics, MySpace Graphics, Glitter GraphicsMyspace Glitter Graphics, MySpace Graphics, Glitter GraphicsMyspace Glitter Graphics, MySpace Graphics, Glitter GraphicsMyspace Glitter Graphics, MySpace Graphics, Glitter GraphicsMyspace Glitter Graphics, MySpace Graphics, Glitter GraphicsMyspace Glitter Graphics, MySpace Graphics, Glitter GraphicsMyspace Glitter Graphics, MySpace Graphics, Glitter Graphics Myspace Glitter Graphics, MySpace Graphics, Glitter Graphics'Myspace Glitter Graphics, MySpace Graphics, Glitter GraphicsMyspace Glitter Graphics, MySpace Graphics, Glitter GraphicsMyspace Glitter Graphics, MySpace Graphics, Glitter GraphicsMyspace Glitter Graphics, MySpace Graphics, Glitter GraphicsMyspace Glitter Graphics, MySpace Graphics, Glitter Graphics



Come sei bella, piu bella stasera, Mariu!
Splende un sorriso di stella negli
Occhi tuoi blu!
Anche se avverso il destino domani sara
Oggi ti sono vicino, perche sospirar?
Non pensar!

Parlami d'amore, Mariu!
Tutta la mia vita sei tu!
Gli occhi tuoi belli brillano,
Fiamme di sogno scintillano!
Dimmi che illusione non e,
Dimmi che sei tutta per me!
Qui sul tuo cuor non soffro piu:
Parlami d'amore, Mariu!

Gli occhi tuoi belli brillano
Fiamme di sogno scintillano!
Dimmi che illusione non e,
Dimmi che sei tutta per me!
Qui sul tuo cuor non soffro piu:
Parlami d'amore, Mariu!

dijous, 6 de març del 2008

Carole Lombard (1908-1942)







Potser la seva vida és comparable a la trajectòria d’un cometa, va ser rápida i brillant. És una d’aquelles actrius que omplen la pantalla, només cal observar el registre d’expressions i la presencia que ténen per adonar-se de la seva originalitat i elegancia natural. Una d’aquelles amb un encant especial que no es podría definir, tal volta els personatges que la van fer famosa, com per exemple el d’Irene Bullock a la pel.lícula “Al servicio de las Damas” (1936), dirigida per Gregory La Cava i per la qual va ser nominada a l’Oscar. En aquest film, la Lombard és coprotagonista amb William Powell, per aquell temps exmarit seu, i amb qui aconsegueix interpretar a una sofisticada parella còmica. Trobe que és el carácter del personatge Irene Bullock, el que resalta la personalitat de l’actriu que pensé que s’asemblava a ella: entre còmica i glamourosa, una mica boja i sentimental, excéntrica però generosa, serpentària, psicótica, consentida, però, sobre tot, enamorada.
Jane Alice Peters, el seu vertader nom, va perdre el seu contracte de treball com a actriu a causa d’un accident automovilístic que li va deixar la part esquerra del rostre amb cicatrius, i pel qual va haver de ser sotmesa a una intervenció quirúrgica.
A la década dels 30 va arribar a ser una gran estrella on Carole Lombard es convertiría en la reina de les screwball comedies, especialment pel seu treball a “la comedia de la vida” (1934) dirigida per Howard Hawks.
Al 1939 trobaria el seu segon marit, ni més ni menys que Clark Gable, amb qui va compartir els millors anys, i també els últims de la seva vida. De cop i volta, als 33 anys, un tràgic accident d’avió es va emportar la seva vida, deixant a l’actor més galant d'aquell moment viude i totalment desolat. Es diu que ja mai més tornaria a ser el mateix.


Filmografia:
El seu debut cinematogràfic va ser amb un film d’Allan Dwan anomenat “A perfect crime”
“Marriage in transit” (1925) de Ron William Neil
“Gold and the Girl” (1925) de Edmund Mortimer
“Ladie’s man”1931, “Man of the world” 1931
“Ahora y siempre” (1934) de Henry Hataway
“Candidata a millonaria” (1935) de Mitchell Leisen
“La reina de Nueva York” (1937) de William Wellman
“Dos mujeres y un amor” (1939) de John Cromwell i coprotagonitzada per Cary Grant
“They knew what they wanted” (1941) de Garson Kanin
“Matrimonio original” (1941) de A. Hitchocock
“Ser o no ser” (1942) de Ernst Lubitsch