Cita


"No podem canviar les cartes que ens han repartit, però encara hem de jugar la partida."

Randy Paush



dimarts, 31 de març del 2009

El dia que vas néixer

(imatge d'internet)

Si teniu temps i no sabeu què fer amb ell, podeu dedicar-lo a llegir aquesta pàgina que et diu el dia de la setmana del teu naixement, també quin és el teu horòscop, el xinés i el número de la sort... no ve mal saber-ho, està graciós: ací.

Després comenteu què vos diu, jeje...

diumenge, 22 de març del 2009

Sometimes I'm happy...

Avui ha segut aquesta cançó la que ha aconseguit quedar-se'm gravada cada vegada que trobe un silenci i sé que aproximadament durant una setmana, seguirà passant-me el mateix quan torne a agafar el cotxe, pujar a l'ascensor, esperar a un pas de peatons el color verd, a una cua, mentre fa "clin" el microones...
No hi ha res a fer, aquesta nit, només tancar els ulls al llit estaré escoltant el saxo que acompanyava a la Billie Holiday i fent mentalment brmmm bmrmm bmrmmm... És una sensació terrible i agradable a la vegada, perquè les notes volen dins del cervell, reboten, i no penses en altra cosa que brmm mbrmbrmm mbrrmmm, i si la lletra és senzilla i enganxa ja no hi ha solució, almenys una hora fins que arribe el senyor Morfeo i se t'emporte.
Aquesta és la versió que he trobat que més m'ha agradat, espere que la disfruteu i que no s'enganxe ningú!

"Sometimes I'm happy" va ser escrita en 1925, la lletra és d'Irving Caesar i la música de Vincent Youmans. En aquest vídeo l'interpreta Nat King Cole.

Sometimes I'm happy,

sometimes I'm blue,

My disposition depends on you.

I never mind the rain from the skies,

If I can find the sun in your eyes.

Sometimes I love you,

sometimes I hate you,But when I hate you,

it's 'cause I love you.

That's how I am so what can I do?

I'm happy when I'm with you.

dijous, 12 de març del 2009

El viatger



Tots els matins passe pel teu indret,
doncs el carrer és teu.


No sé què fas, demanes?
però ahí estàs, mires, observes, penses...

Tots els matins et veig
però no et mire.

Tu si,
no tens paüra,
però tampoc tens res.
Només ets lliure.
Pot ser ets un viatger,
aventurer que viu el dia a dia.
(de vegades m'agradaria ser com tu)
O has tingut una vida difícil,
complicada.


Tal vegada tots menyspreen la teva presència
i fan com jo,
desvien la mirada:
a la vorera d'enfront,
a un comerç,
a un cartell,
a un anunci,
o a res.
Però la ment va cap a tu:
qui ets?
d'on?
quina llengua parles?
què t'ha passat?
necessites alguna cosa?
Totes aquestes preguntes
m'agradaria fer-te.
Però calle,
millor ni ho pense,
estaria boja!


De sobte un dia passe,
i ahí estàs,
com tots els matins.


Avui si,
et mire,
em mires,
somrius,
somric,
somric més,
amb les dents
(doncs el teu gest diu molt de tu,
és franc)
I tots els matins
a partir d'aquell matí,
passe,
ens mirem
i riem.

Ja no ets un desconegut,
un vagabund;
ets un viatger,
un rodamón,
un aventurer,
pot ser el meu heroi.
I tens un nom:
germà.

dilluns, 2 de març del 2009

I'll never smile again

Qui no ha pensat alguna vegada aquestes paraules?

Qui no s'ha sentit mai no correspost?

Qui no ...