Cita


"No podem canviar les cartes que ens han repartit, però encara hem de jugar la partida."

Randy Paush



dimecres, 28 de juliol del 2010

Panderoles

Pensareu que és un tòpic, però els tinc moltíssima por a aquests bitxets... En realitat no sabria dir exactament si el sentiment que em provoquen és de por, de fàstic o d'impuls assassí, però que no és positiu ho tinc clar.
En estiu hi ha com una plaga de panderoles per tot arreu, fins i tot al lloc de treball... i creieu-me que no et deixen treballar, són més descarades... i llestes, molt llestes! Que fins i tot saben volar! I quan creus que has acabat amb elles, es fan les mortes, i resulta que estan més vives que tu!
I em sap greu, perquè tots aquests sentiments contradiuen el meu instint inicial de "tota criatura té dret a viure i blablabla..." i sempre intente recordar l'escena d'una peli (que no recorde el nom) on estaven a un monestir de monjos budistes i li ensenyen a una aprenent a estimar als bitxets... Si, si, molt bonica la peli però jo no puc tocar-los!!
I també diuen (la gent parla molt, i ho dic per mi també) que si tens una fòbia has de perdre la por enfrontan-te a ella i tot això... (en serio? de veritat és necessari "patir" quan es pot "no patir"?)...doncs he estat buscant imatges de panderoles per google, i només de veure la pàgina 1 que surt, se m'han posat els pels i la cua de punta!
Val, doncs, després d'això, he buscat informació sobre elles i resulta que fa 300 milions d'anys que existeixen!! És curiós... Clar, potser per això són més llestes que nosaltres (que jo almenys). A part de la coneguda llegenda urbana que diu que són les úniques que sobreviurien a un atac nuclear, també he descovert que poden viure fins a 3 anys... i aixó és moltíssim si tenim en compte que una mosca només viu 4 dies... Cadascuna pot posar fins a 40 ous... (estic llegint i copiant, si) I també tenen una espècie de verí bacterià que passa del seu "cos" fins a les potes (que ténen pels i tot, ho sé perquè m'he trobat una desquartitzada a la fotocopiadora) i que deixen a tot allò que toquen... Així és que bones per la salut no són. Però clar, d'ahí a creure's amb el dret a exterminar-les... bufff quin dilema! No us heu dedicat mai de petits a matar formigues, només pel fet que hi havien moltes, i després heu pensat: "Però 10 meu! què he fet! sóc una assassina en sèrie!!" ?? Doncs a mi si m'ha passat, i després no se'm va ocorrer altra cosa que deixar-les menjar i regalets per a la casa... és el que té ser contradictòria, que al final ja no saps què fas...

dimecres, 21 de juliol del 2010

Relativitat

Per què solem opinar que la nostra forma de pensar és la correcta i/o que tots pensen igual que nosaltres? D'aquesta manera, quan trobem a algú amb una idea diferent, o inclús contrària a la nostra, ens sorprenem i ens preguntem com és possible... Doncs també és bonic acceptar aquestes diferències sense intentar canviar-les i acceptar que allò que és perfecte per a uns pot resultar fatídic per altres. I que de vegades és correcta una afirmació i la contrària...

dimarts, 13 de juliol del 2010

Independance, cha cha

... I perquè estic farta d'escoltar parlar de futbol, de festivals, de banderes, d'escuts i de colors vermells... Ací us deixe un "Cha cha cha" que m'he trobat a un museu i no he pogut resistir la temptació de cantar i ballar... (al meu estil). Diu així:
"Independance, cha cha tozui e
o kimpwanza cha cha tubakidi
o Table Ronde cha cha ba gagner o
o Dipanda cha cha tozuie.
Assoreco na abako baykani moto moko
Na Conakat na Cartez balinyani na front commun
Bolikanyo, Kasavubu
Mpe Lumumba na Kalonji
Bolya, Tshombe, Kamitaiu
O Essandja, Mbuta Kanxa
Na MNC na Ujeko abazi na PNP
Na African Jazz na Table Ronde
Mpe ba gagner."