tag:blogger.com,1999:blog-85828807570298277972024-03-13T17:52:05.119+01:00·....·.·....·.·.·.... A JOC DE DAUSAdahttp://www.blogger.com/profile/16220777077541382581noreply@blogger.comBlogger208125tag:blogger.com,1999:blog-8582880757029827797.post-6017880888762646082020-05-12T11:11:00.002+02:002020-05-12T11:11:50.662+02:00Un núvol blanc<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="270" src="https://www.youtube.com/embed/9Q4Wy4F7Wbk" width="480"></iframe> <br />
<br />
<br />
Aquesta versió em deixa sense paraules.</div>
Adahttp://www.blogger.com/profile/16220777077541382581noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-8582880757029827797.post-11152308912175997642020-05-03T19:44:00.000+02:002020-05-03T19:44:33.905+02:00TOT ÉS MENTIDACRÒNIQUES DEL CONFINAMENT, ANY 2032<br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
Quan la vida que coneixíem es va veure paralitzada per la crisi provocada pel virus COVID-19, ningú es podia imaginar que allò que anava a ser un confinament d'un parell de setmanes, com a molt un mes, es prolongaria durant anys. </div>
<div style="text-align: justify;">
Després d'aquesta pandèmia sorgiren altres com la del SIFCON-32, el VATOM-6 i, més endavant, el mortal KUPOFF-46, que van provocar un augment de la por al contagi en la població.</div>
<div style="text-align: justify;">
L'establiment de l'Estat d'Alarma indefinit va ser la primera de les dures mesures que es van imposar. Més tard, la presència de militars als carrers es va normalitzar. Estava totalment prohibit sortir a l'exterior sense cap motiu imprescindible com assistir a aquells treballs necessaris, consultes mèdiques d'urgència o treure a passejar de manera restringida els animals.</div>
<div style="text-align: justify;">
Els bars es van tancar o es van haver d'adaptar les seves instal·lacions per a que el contacte físic es fes pràcticament impossible. Una paret de vidre desinfectada separava ambdues parts d'una taula que només permetia el contacte visual entre les parelles. Estaven prohibides les reunions de més de dues persones. Les cites <i>on line</i> van crèixer un 89% i les relacions mitjançant la tecnologia es van convertir en el principal mètode de comunicació social.</div>
<div style="text-align: justify;">
Tot allò va portar conseqüències: un descens notable de la natalitat, un increment de la mortalitat de gent major de 50 anys i, sobre tot, es van multiplicar les separacions entre parelles i els suïcidis de persones solitàries i amb depressió. </div>
<div style="text-align: justify;">
La gent ha canviat. El fet d'estar tant de temps tancats a les seves cases ha provocat que cadascú es cree el seu propi món virtual. El consum de videojocs i apostes <i>on line</i> s'ha disparat. Els adolescents han deixat de ser aquells estrepitosos rebels per transformar-se en autòmats pegats a una cadira ergonòmica.</div>
<div style="text-align: justify;">
El món de la moda ha caigut al forat negre de l'oblit perquè a ningú l'importa com vestir per estar per casa. La preocupació per l'aspecte exterior i la higiene corporal ha perdut importància.</div>
<div style="text-align: justify;">
Així mateix hi ha sempre una desconfiança extrema cap als altres. Ningú sap qui pot estar infectat o qui no, encara que a les portes de tot arreu s'ha instal·lat una alarma detectora d'infeccions. Els símptomes poden aparèixer quinze dies després del contagi. Tanmateix, poques són les persones que deixen passar a algú a les seves cases. Esdevé tan complicat iniciar una relació que gran part de la gent decideix quedar-se sola o tenir parelles en la ficció amb qualsevol dispositiu electrònic.</div>
<div style="text-align: justify;">
Ens hem tornat solitaris i egocèntrics. Acostumats tant a no tenir contacte físic amb ningú que ni tan sols ho trobem a faltar. Sembla que vivim a un món on només existeix la teva persona. I no necessitem a ningú més. Fins que arribes a la maduresa i te'n adones de que no has conegut mai a ningú en realitat. No saps el què és sentir. Tot és mentida.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh2bD05mRkhvCeeeXsSWyi5muL7emD6r0q-l7KCTD3H4bHAk3mW86YxazSiukPUNC1sTa93TOuYFvdc9LADJQgecLiGFmYOi-J06erN-RHndEwG-j7Re37-K43B0UMjhAmVvQpHmQF6NEE/s1600/sketch-1588527712763.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1118" data-original-width="1600" height="444" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh2bD05mRkhvCeeeXsSWyi5muL7emD6r0q-l7KCTD3H4bHAk3mW86YxazSiukPUNC1sTa93TOuYFvdc9LADJQgecLiGFmYOi-J06erN-RHndEwG-j7Re37-K43B0UMjhAmVvQpHmQF6NEE/s640/sketch-1588527712763.jpg" width="640" /></a></div>
Adahttp://www.blogger.com/profile/16220777077541382581noreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-8582880757029827797.post-53079191295802136352020-04-23T12:25:00.000+02:002020-04-23T12:25:35.936+02:00Diada de Sant Jordi 2020<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhlcVjYOpyZGrW-9kLr1h0tT4OVO9pH1ITDUGzhccbtlk5rbMXWaCSNMqXJUXMpcgfaT5ePc7ncv8fXrh5fEdi2TNLH4uBwJPuvVKLFL-Gx_c3hrZ5SinDPmzJig23w-vjXK7NEf4zA3lI/s1600/IMG_0170.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1080" data-original-width="1080" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhlcVjYOpyZGrW-9kLr1h0tT4OVO9pH1ITDUGzhccbtlk5rbMXWaCSNMqXJUXMpcgfaT5ePc7ncv8fXrh5fEdi2TNLH4uBwJPuvVKLFL-Gx_c3hrZ5SinDPmzJig23w-vjXK7NEf4zA3lI/s400/IMG_0170.JPG" width="400" /></a></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
«Era el millor dels temps, i era el pitjor; era l’edat de la saviesa i
la de la ximpleria; era l’època de la fe i l’època de la incredulitat;
l’estació de la Llum i la de les Tenebres; era la primavera de
l’esperança i l’hivern de la desesperació; tot se’ns oferia com a nostre
i no teníem absolutament res; anàvem tots directament al Cel, tots ens
precipitàvem cap a la direcció contrària.»</div>
<br />
<i>Una Història de dues ciutats</i>, Charles DickensAdahttp://www.blogger.com/profile/16220777077541382581noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-8582880757029827797.post-70447444499231485282020-04-21T21:27:00.000+02:002020-04-21T21:29:11.207+02:00Zorba <div style="text-align: center;">
<br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="270" src="https://www.youtube.com/embed/7cmrYHsI6eg" width="480"></iframe>
</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
No sé exactament de què va aquest <a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Zorba,_el_griego_(pel%C3%ADcula)" target="_blank">film</a> però porte veient aquests minuts durant anys i sempre he pensat que amb un final així ha de ser interessant. Quan tinga oportunitat de veure-la ho faré encara que sembla molt antiga i difícil de trobar. També va sorgir d'una novel.la que es diu "Vida i Aventures d'Alexis Zorbas", de Nikos Kazantzakis que tinc a l'infinit llistat de llibres per llegir.<br />
Els dos personatges principals, Zorba (Anthony Quinn) i Basil (Alan Bates), representen el conflicte humà entre la passió i la raó. Qui guanya a qui? Sembla que aquests dos han passat moltes desventures però, quan ja no hi ha solució i ja està tot fet, una bona opció és... ballar.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
Adahttp://www.blogger.com/profile/16220777077541382581noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-8582880757029827797.post-57432917009114919242020-04-09T13:48:00.000+02:002020-05-12T11:19:12.077+02:00Recepta boja de coca de carabassa<div style="text-align: justify;">
Ara que està tothom cuinant a casa i que el rent i la farina s'esgoten dels supermercats, jo també vaig a cuinar!! ("Ueeeee" el públic del fons em fa una ona i tot!). Ma mare em va ensenyar aquesta recepta de coca de carabasseta que està boníssima (el gat no pot resistir-se i això és un bon indicatiu). </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Està pensada per a 4 o 6 persones, però si hi han només dues persones a casa amb molta fam, també arriba. I si no tens molts veïns, també per a tota la finca.</div>
<br />
<br />
INGREDIENTS:<br />
202 gr. de carabassa (però ha d'estar ja feta al forn, almenys durant 6 o 7 hores)<br />
203 gr. de farina <br />
204 gr. de sucre (o molt més)<br />
153 gr. d'oli de gira-sol (mai posar d'oliva perquè si no la coca explotaria)<br />
3 ous (no cal comentar-ho tot)<br />
1 sobre i mig de rent en pols<br />
1 poquet de sal (aquest últim ingredient és tan inexplicable com imprescindible)<br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
*AVÍS IMPORTANT: Aquestes mesures no són aleatòries, han de ser respectades en la seva màxima exactitud perquè si no el continu espai-temporal es podria veure alterat i el resultat seria una seqüència temporal que donaria lloc a una realitat alternativa poc aconsellable.</div>
<br />
<br />
PREPARACIÓ:<br />
<div style="text-align: justify;">
S'han de batre bé tots els ingredients. Però mai per separat. És a dir, en un bol o un test de qualsevol tipus es posa la carabassa, molt de sucre, els ous (millor sense closca) i l'oli. Aquest bol pot ser també un <i>tupper</i> dels de tota la vida, però després del seu ús no s'ha de llençar mai, mai. Encara que la tapa estiga perduda o el plàstic semble ranci i podrit. El <i>tupper</i> sempre s'ha de guardar al lloc on estan els altres mil cinc-cents companys seus. </div>
<div style="text-align: justify;">
Es bat. </div>
<div style="text-align: justify;">
Després s'afegeix la farina, el rent i la sal i es torna a batre fins a la extenuació. Quan la batedora esta ben recalentada s'aconsella desconnectar i rentar. Mai del revés. <i>Mecaguen</i>! El forn deuria estar encès i precalentat a 180º abans de tot el procés de preparació. (No passa res, tornar a l'inici de la recepta).</div>
<div style="text-align: justify;">
Es posa tot el resultat en un motle de la forma que siga. <i>Mecaguen</i> la figuereta! Aquest motle deuria d'haver estat prèviament engrassat amb mantega i amb un poquet de farina... Tornar a l'inici!</div>
<div style="text-align: justify;">
Per fi es posa el motle al forn i es deixa mitja hora mentre se fuma un cigarret. Millor light. I si vostè no fuma, millor. Però MAI de la vida es deu d'apartar la mirada del forn. (Encara que sí està permès parpellejar un poquet). A partir d'aquest moment no es podrà obrir el forn per cap motiu fins que no passen 30 minuts. És molt important aquesta frase. Torne a llegir-la per favor. <i>Mecaguen</i> l'hòstia! El motle deuria d'estar tapat amb paper de cuina per a que la superfície no es creme. Si no ho ha tapat... TAPE-HO! Però no si no han passat els 30 minuts. Si és així, ja pot llençar-ho al fem.</div>
<div style="text-align: justify;">
Quan ja jan passat aquests 30 minuts fatals, es punxa amb ganes mitjançant un escuradents o una forqueta per tal de comprovar que la massa està feta. (Però si ho punxa molt deixarà de ser una coca i es convertirà en un colador). En deu o quinze minuts més (o vint), estarà llesta per a servir.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
* Hi ha una opció light que consisteix en posar farina integral i sucre morè, però llavors s'han de posar dos sobres de rent per a que la massa puge fins al cinquè pis.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
* Hi ha una altra opció més light encara que consisteix en no fer res. Aquesta és també l'opció més sana i ecològica.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgj-31AQz9uG9cyETNPoZ6f9zbaJDFOTUOC2xqhXhM75C2semj1Hxnlm01fwTwxcHzQLlAg_3t1H4jSkLzdmDiis8UOAfJlZtY-WsmyYfLBz85jZkup_HPl-dG1vFvjC30K0-FbKS76ne4/s1600/20ef5434-42b0-4f3d-a34d-50d83e42c463.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="768" data-original-width="1024" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgj-31AQz9uG9cyETNPoZ6f9zbaJDFOTUOC2xqhXhM75C2semj1Hxnlm01fwTwxcHzQLlAg_3t1H4jSkLzdmDiis8UOAfJlZtY-WsmyYfLBz85jZkup_HPl-dG1vFvjC30K0-FbKS76ne4/s320/20ef5434-42b0-4f3d-a34d-50d83e42c463.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Com es pot comprovar, he perfeccionat la tècnica i he afegit pipetes de xocolata.</td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><br /></td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><br /></td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><br /></td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><br /></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<br />
<div style="text-align: center;">
Bon profit!</div>
<br />
* Com a prova de realitat existencial, a <a href="https://plomablava.blogspot.com/2020/05/ada-la-coca-de-carabassa.html?showComment=1589274234633#c4413343414924324870" target="_blank">Mar i Cel</a> teniu el meravellós resultat d'aquest experiment. Qui més s'animarà a continuar la cadena de la carabassa?!Adahttp://www.blogger.com/profile/16220777077541382581noreply@blogger.com9tag:blogger.com,1999:blog-8582880757029827797.post-72516929069670399602020-03-31T14:29:00.000+02:002020-03-31T14:30:14.925+02:00Cinc afirmacions<div style="text-align: justify;">
Seguint la proposta de <a href="http://zwitterioblog.blogspot.com/" target="_blank">Xexu</a> d'un joc de twitter, vaig a fer cinc afirmacions sobre coses de mi mateixa, però d'aquestes cinc, una no serà veritat... Heu d'endevinar quina és la falsa: </div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
1. Em vaig quedar tancada al Liceu amb la meva germana, ens vam fumar un cigarret al vàter i quasi passem allí la nit. </div>
<br />
2. La meva germana i jo ens vam perdre a una ruta per Tremp, per culpa d'un escalador que ens va assenyalar mal el camí. I vam ser perseguides per un porc senglar!<br />
<br />
3. Una vegada em va tocar una bici a un sorteig per passar per un laberint d'espills.<br />
<br />
4. Mai faig trampes als jocs de taula. Em sembla una actitud irrespectuosa i infantil.<br />
<br />
5. No m'agraden les panderoles. Sobretot les marronetes que volen.<br />
<br />
<br />
Adahttp://www.blogger.com/profile/16220777077541382581noreply@blogger.com12tag:blogger.com,1999:blog-8582880757029827797.post-62220966531144548862020-03-27T10:00:00.002+01:002020-03-27T10:00:44.698+01:00Pollice Verso<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Pollice_verso" target="_blank"><img border="0" data-original-height="269" data-original-width="400" height="268" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_hXBo5PYykESBR8XGeSSYIh6rL74ZoYyufbkC2oI6cYB9tJ1qLOBD1qQzMah_awF29Vm1J6MqexWqCwUD93wyYMceKWpo1QONV5EtuyhHRr0bY4tRb0ZpSLWjzsvN02l6uaSaAGEL-Uc/s400/1920px-Jean-Leon_Gerome_Pollice_Verso.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Pollice_verso" target="_blank">Jean-León Gérôme, 1872, Pollice Verso</a></td></tr>
</tbody></table>
<i>- Això no és art!</i><br />
<div style="text-align: justify;">
- Clar, tu no ho pots apreciar perquè no has estudiat les normes, els rituals, la indumentària i tot allò que envolta a aquesta celebració. Però hi ha tot un món, amb llenguatge propi i significats que moltes persones consideren art...</div>
<div style="text-align: justify;">
<i>- Per a mi, una representació on l'entreteniment del públic consisteix en el patiment de la víctima, no pot ser considerada art. És més, es deuria de suprimir.</i></div>
<div style="text-align: justify;">
- Però no pots llevar de cop tot una tradició que ve més enllà de l'any 509 a.C. i que afecta a molts oficis, personatges, que porta tant de consum i que atreu a molta gent... </div>
<i>- Ja, val, doncs, tornem als circs romans, als espectacles de gladiadors i als jocs feréstecs!</i><br />
- Mira, no hem vingut al Phoenix Art a discutir sobre els jocs als circs romans!<br />
<i>- Circs romans? Què dius dels circs romans? Jo estava parlant de bous...</i><br />
<br />
<br />
<br />
<br />
Aquesta és la meva participació a <a href="https://relatsconjunts.blogspot.com/2020/03/pollice-verso.html" target="_blank">Relats Conjunts </a>Adahttp://www.blogger.com/profile/16220777077541382581noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-8582880757029827797.post-27482974937938807872020-03-19T03:00:00.000+01:002020-03-23T10:11:26.749+01:00Succesos misteriosos durant el confinament<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6jVehnbMZFc_Q93ATbD3M9oHuiw6rh-D3j-z5xqqgQUjNpnGiqfvv5KQ5rcNJ3nYO08HYdtdjivZWEtrnYe0KiT-o4Y71wm09MBlpc1x6NVmgPTohxAjo1LIdoCPQvkq1YsTt_H9jzjA/s1600/IMG_1825.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6jVehnbMZFc_Q93ATbD3M9oHuiw6rh-D3j-z5xqqgQUjNpnGiqfvv5KQ5rcNJ3nYO08HYdtdjivZWEtrnYe0KiT-o4Y71wm09MBlpc1x6NVmgPTohxAjo1LIdoCPQvkq1YsTt_H9jzjA/s320/IMG_1825.JPG" width="240" /></a></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<b>Dia 4 de confinament</b> a casa per l'Estat d'Alarma decretat pel President del Govern a causa de l'epidèmia del COVID-19. Mai havia viscut una situació com aquesta. No podia imaginar com seria la meva vida sense les rutines a les què he estat acostumada fins ara: treball - casa - treball... </div>
<div style="text-align: justify;">
Després de passar uns dies fent sessions intensives de neteja i ordre al pur estil Marie Kondo, la idea d'haver d'estar tancada a casa esdevenia un somni: per fi trobava temps per llegir, enganxar-me a sèries, escriure al <i>blog</i>, re-ubicar tots els mobles del pis... Malgrat tot, no estava resultant ser tot tan meravellós com m'esperava i la vista dels buits carrers des de la finestra del menjador em començava a torbar l'ànim.</div>
<div style="text-align: justify;">
Davant de la finca on visc hi ha un passeig prou ample. Em van dir que mai edificarien enfront a grans altures, que sempre veuria un ditet de platja des de la finestra... fins que van començar a construir un gran bloc de pisos a l'altra part del passeig que em va deixar definitivament sense mar.</div>
De matí es poden veure a alguns treballadors en petits grups però, quan arriba la nit, esdevé una finca fantasma, silenta i tètrica. Només deixen una llum suau en allò que en un futur serà l'escala.<br />
<div style="text-align: justify;">
Aquesta nit un so molt fort m'ha despertat fent-me botar del llit. Semblava que alguna cosa s'hagués trencat de la finca fantasma. Corrent he anat a mirar per la finestra del menjador, però no hi havia res estrany. Allà seguia la llum de les encara-no-escales... però, durant solament un segon vaig poder veure com alguna cosa es movia ràpidament a una finestra de l'edifici. </div>
Podria ser una figura humana? M'ha semblat veure algú que portava casc?<br />
Aquests dies sense sortir començaven a fer-me perdre el seny...<br />
Més tard he tornat al llit i m'he dormit profundament.<br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
<b>Dia 5 de confinament. </b>Altre cop aquell soroll durant la nit m'ha despertat. He mirat el rellotge i eren les tres. No m'ho puc creue, tan de bo siga només un malson. Tot i això no puc evitar anar al menjador i guaitar per la finestra la finca fantasma. Aquesta vegada tinc preparats uns prismàtics. Primer només es distingia la foscor de l'interior, de finestra a finestra, fins que s'ha aguaitat una figura humana, amb casc. Semblava que mirés cap a la meva direcció!</div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<b>Dia 6.</b> Aquesta vegada l'esclat m'ha trobat desperta i preparada a la finestra. Amb roba fosca i els llums totalment apagats, telèfon a la mà i una provisió important de xocolata... L'explosió sona en una mena de subsòl que sembla el futur garatge. Torne a veure la figura a una finestra! Definitivament és un home, i carrega un embalum enorme que deu de pesar prou. On anirà? El segueixo amb els prismàtics fins que puja un parell de pisos. Llavors he pensat que podria ser un vigilant que porta material de l'obra... però, a les tres de la matinada? Mentre intentava enllaçar els meus pensaments, s'ha girat cap a mi. M'he amagat de seguida, crec que no m'ha vist... Prenc la decisió de deixar aquesta història pel dia següent, i la idea de cridar a la policia se'm fa innecessària. Donat el cas, segur que tenen assumptes més importants que atendre la paranoia d'una dona solitària.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Dia7. </b>Les tres. L'esclat. Veig llums a l'escala de la finca fantasma i la figura de l'home amb casc carregat amb <i>quisapquè</i>. Ara s'atura a una finestra i esguarda els carrers d'enfront. És a dir, el meu carrer. Jo mire també ambdós costats i me'n adone que aquesta nit veig menys llums que de costum. Pot ser que no hi hagi tants sorolls durant el dia? On estava avui aquell veí que toca la guitarra? I els nens hiperactius del pis de baix? Cada vegada tinc la sensació que la gent està més ensopida per aquesta circumstància. La por els consumeix i han niat al sofà veient Netflix sense pausa. És per això que hi ha més silenci durant aquests últims dies. Avui encara quedava paper de vàter als supermercats...</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Dia 8.</b> Durant el dia no deixe de pensar que la meva pròpia finca s'està convertint en una finca fantasma. Ja no escolte els veïns cridar, ni tan sols parlar! No se sent el soroll de les canonades de l'aigua que baixa i molt menys la música. Arriben les tres del matí i no necessite el despertador per estar preparada. Allí està: l'home del casc. Allò que carrega definitivament és un sac gegantí, potser siga de ciment i per això li pesa tant. De sobte el deixa caure a terra i torna a mirar per la finestra. Aquest cop s'apropa i mira directament cap el meu menjador. Crida alguna cosa: "Tu seràs la següent!"</div>
<div style="text-align: justify;">
Ara sí que truque a la policia i demane ajuda amb tota la integritat que sóc capaç de mostrar. </div>
<div style="text-align: justify;">
Com m'esperava, al cap d'uns intents de connexió m'atenen fredament i em diuen que el meu cas no és una emergència, que no he de tenir por si tanque en clau la porta de casa. Horror! És en aquest moment quan entre en pànic, em posseeix la histèria i em veig incapaç d'actuar. Definitivament m'he tornat boja. Decideixo asseure, respirar i comptar fins a deu. Torne a mirar per la finestra i sembla la finca de sempre. Cap llum diferent a l'habitual i no hi ha ni rastre de l'home del casc. Hauran estat imaginacions meves? Me'n vaig al llit. Aquests dies he descansat menys que quan tot era "normal" i podíem sortir de casa. Potser que fins i tot trobe a faltar el meu treball i tot açò m'estiga passant factura.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Dia 9.</b> He decidit afrontar les meves pors i desfer-me d'aquesta incertesa que em desperta cada nit a les tres. Avui a les dotze del migdia em vestiré amb alguna cosa diferent a l'uniforme de roba d'anar per casa, i em colaré a la finca fantasma. És l'única manera de descobrir si l'home que he vist durant aquests dies és real o no. I m'enfrontaré a ell. Cara per cara. I, si no escric un nou dia en aquest diari... Potser el meu cos quede soterrat a un futur garatge? Tant és! Seguiré pujant diàriament les meves experiències a aquest humil blog personal. Gràcies pels vostres comentaris!</div>
<div style="text-align: justify;">
Truquen a la porta.</div>
Adahttp://www.blogger.com/profile/16220777077541382581noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-8582880757029827797.post-76361529845818326152020-03-16T12:15:00.000+01:002020-03-16T12:15:21.819+01:00Aquelles coses que guardem i no sabem per què <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh-egLztuiTfrHH2ljMCxnSGeOcXP-UyU061oS7iq3hC-dV3gW4E-3q3tS34hxN5BoKLw6zQGPftiVwdFcBrTcLWBz6lK_hjk6P5UlravQun8TEUmdi4MUQmJds_KUuSLS_2tDc4d7cziQ/s1600/images-3.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="168" data-original-width="299" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh-egLztuiTfrHH2ljMCxnSGeOcXP-UyU061oS7iq3hC-dV3gW4E-3q3tS34hxN5BoKLw6zQGPftiVwdFcBrTcLWBz6lK_hjk6P5UlravQun8TEUmdi4MUQmJds_KUuSLS_2tDc4d7cziQ/s1600/images-3.jpeg" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
ARA ÉS EL MOMENT!</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
Si, ara! Ara que hem d'estar a casa uns dies, ja sabeu per què, és el moment de posar ordre a totes aquelles coses que tenim malendreçades i que no ens produeixen més que un molest soroll visual. </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
Estic fent un llistat d' objectes que no sé per a què serveixen però
tanmateix continue guardant any rere any... i és estrany perquè des que
vaig llegir a Maire Kondo, intente desfer-me de tot allò que no
s'utilitza, però hi ha coses que són difícils de llençar. </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
Per exemple:</div>
<br />
* Un estoig vell i desfet amb un cartell que diu "PEDRES" (i està ple de pedres que pesen)<br />
* Un anell de Mèxic gran (si jo mai he estat a Mèxic!) <i>ainshsinhausis</i>!<br />
* Pins i polseres, collars i altres... coses ronyoses que no sé per què no he llençat abans.<br />
* Imants de nevera TRENCATS (??¿)<br />
* Cartes antigues d'amics i amants que no anem a tornar a llegir.<br />
* Diaris personals que guarde any rere any, amagats en una caixa, amagada en un armari, ocupant un lloc que no encerte mai a buidar, i que no aporten gran cosa a la humanitat...<br />
* Apunts sobre coses interessants per buscar o llegir... (en cent llibretetes apuntades)<br />
* <br />
*<br />
<br />
La meva intenció és reduïr-los, però... <br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
I si els objectes porten encara l'energia que els van fer arribar fins a tu?</div>
<div style="text-align: justify;">
I si et poguessin donar sort? o alguna espècie de vibració de poder positiu... ?<br />
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Afortunadament, no em passa amb moltes coses, i aquestes acostumen a ser de petits tamanys perquè també casa meva és petita (mini-pis) i tot és gairebé sempre al seu lloc particular. </div>
<div style="text-align: justify;">
El cas és que sé, que hi ha una sèrie de coses que guardem i no sabem per què, i aquestes coses porten fixades algun tipus de màgia que ens acompanya al llarg de la nostra vida.</div>
<div style="text-align: justify;">
Potser en un moment donat, ens poden servir de recordatori d'algun fet viscut, de prova a un judici, qui sap... però, per si de cas, millor les guardem.<br />
<br />
* I tu, en tens? de què et resulta sempre difícil des-fer-te? <br />
</div>
Adahttp://www.blogger.com/profile/16220777077541382581noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-8582880757029827797.post-47868216299489379792019-10-21T20:43:00.000+02:002019-10-22T21:08:55.623+02:00Les filadores<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQcgVuQWTQPC5OkUaIfZZJ12QITbuD6Csb52V8YFZ-UECJy6uX7DG-iakw9AL9gh_Mz_Xf8POsIhasjgxquc8Grvsg4t270iWzTQUx7rsHmSbj4LWGKTOHzte2F8jLoO0KLJ_kG2yU9dI/s1600/1280px-Velazquez-las_hilanderas.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="276" data-original-width="400" height="275" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQcgVuQWTQPC5OkUaIfZZJ12QITbuD6Csb52V8YFZ-UECJy6uX7DG-iakw9AL9gh_Mz_Xf8POsIhasjgxquc8Grvsg4t270iWzTQUx7rsHmSbj4LWGKTOHzte2F8jLoO0KLJ_kG2yU9dI/s400/1280px-Velazquez-las_hilanderas.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Diego Velázquez, 1658, la fábula de Aracne</i></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
La remor del parlar de les filadores m'adorm mentre prepare el fil. Parlen de les dames que observen el tapis del fons, aquell que vaig fer quan el meu estimat va marxar per primera vegada a un dels seus viatges d'aventures. Mai no sabran el temps que vaig dedicar a perfeccionar els dibuixos, els colors... és per això que és el més polit de totes les filadores i atreu a la vista.</div>
<div style="text-align: justify;">
Ara torne a estar filant, estire primer el fil i el deixe preparat per a que rode suau, i poc a poc es va desfent per crear un nou tapís. Treballe mecànicament i, sense aturar-me, vaig pensant el meu pla per a que no torne a marxar. Sé com fer que es quede al meu costat i no torne a fugir. Sense adonar-se'n es veurà atrapat en els meus braços. Ho tinc tot calculat com calcule els fils de colors. Serà com el nou tapís, serà hipnòtic, com una teranyina, que l'atreurà inevitablement cap a mi, i quan se n'adone haurà quedat ja atrapat.</div>
<br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="270" src="https://www.youtube.com/embed/FuztzcZeTbA" width="480"></iframe><br />
<br />
<i>(Aquesta és la meva participació a <a href="http://relatsconjunts.blogspot.com/2019/10/les-filadores.html" target="_blank">Relats Conjunts</a>)</i>Adahttp://www.blogger.com/profile/16220777077541382581noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-8582880757029827797.post-63715381100794701062019-09-26T21:20:00.000+02:002019-09-26T21:20:18.670+02:00En memòria de la bici vella<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjhib9FWK3Atecgxfb8kqbsEr9T0jN-88Bna_SwXpp7niXPSHdwHqBubxJ5r3tp3TtlfMaaB38pplwJgx5R6uAde_TEKPuTD0rqHDJE1Q_F1W0oC6lkVgsq2uywz039hAxgbNR2GK3z92I/s1600/265.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="600" data-original-width="800" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjhib9FWK3Atecgxfb8kqbsEr9T0jN-88Bna_SwXpp7niXPSHdwHqBubxJ5r3tp3TtlfMaaB38pplwJgx5R6uAde_TEKPuTD0rqHDJE1Q_F1W0oC6lkVgsq2uywz039hAxgbNR2GK3z92I/s320/265.jpg" width="320" /> </a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
La història d'aquesta bicicleta és una llarga història. Tot va començar quan, per primera vegada i última en la meva vida vaig tindre sort i em va tocar alguna cosa. El meu pare ens va portar al meu germà i a mi de petits a l'Expojove, i de totes les atraccions que hi havien, el què més ens va agradar va ser un laberint que hi havia amb espills i no recorde què més (perquè crec que no tenia res més, només anàvem nosaltres). Cada vegada que entraves et donaven una papereta per un sorteig d'alguna cosa que ni tan sols ens havíem molestat en saber què era. Com érem molt pesats, vam estar quasi tot el dia al laberint, sortíem i tornàvem a entrar corrents sense donar-li temps al meu pare a obligar-nos a canviar d'activitat. Les paperetes grogues anaven acumulant-se a la butxaca fins que el senyor de l'entrada ens va dir que anaven a tancar ja.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Quan va ser l'hora de marxar, es va sentir per l'altaveu d'aquell lloc com una veu pronunciava alguna cosa intel·ligible i el meu nom seguit. Els tres ens vam quedar estàtues per uns moments, fins que el meu pare es va girar cap a mi i em va dir que havia guanyat el soretig de la bici!</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Crec que aquest va ser un dels moments més feliços de la meva infantesa, perquè mai m'havia tocat res i ara tenia una bici, i era una bici gegant! </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
De fet, era tan gran que no ens venia bé ni a mi ni al meu germà, i el pare, parlant amb algun amic seu que tenia una tenda de bicis, la va canviar per una més "adequada" per a mi... Encara que no la vaig poder utilitzar fins a uns anys després, perquè continuava sent massa gran.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjBpA60L69eZmZQ0vQkR0j-FGpPqOod7hANkMCYsBfmQBDjmw-FE3knXtz5JabNkgy2jBadZ0vjfoyQ2VY4pIaKf2d8eyviPlksUuXdKLTsvpbhrHO9i5P__UVZhatZRF6eofORZpe2hrw/s1600/266.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="600" data-original-width="800" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjBpA60L69eZmZQ0vQkR0j-FGpPqOod7hANkMCYsBfmQBDjmw-FE3knXtz5JabNkgy2jBadZ0vjfoyQ2VY4pIaKf2d8eyviPlksUuXdKLTsvpbhrHO9i5P__UVZhatZRF6eofORZpe2hrw/s400/266.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Per fi, ja en la universitat i vivint a València, la vaig utilitzar molt. Amb ella anava i venia de classe, sortia per les nits a buscar el vent, i passava per tots els carrers que els cotxes no podien travessar. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Anava com un llamp. Era lleugera, fàcil de portar i de pujar per les escales del cinquè pis sense ascensor on vivíem el meu germà i jo.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<br />
<br />
<br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
Com es pot deduïr, aquest no era el seu color original. Era una Torrot d'un color entre el blanc perla i el verd difícil de concretar. Anys després la vaig deixar mig oblidada, fins que vaig decidir canviar-li algunes peces, netejar-la bé i pintar-la perquè estava rovellada i tot. </div>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiqg-J-baY9urkzEfsDYQ4bGBOJ3UOUp2i4Ct49rJMq9B0zfIMHthhWjr9N0YZB0ZB9IoIrjDps-rcdopmRaJIoHGXtjwgMXuRmIjWnTEPShm9Oe1iyMSKJYxty0R4smxSOo9O2A599O4w/s1600/881.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1479" data-original-width="1559" height="303" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiqg-J-baY9urkzEfsDYQ4bGBOJ3UOUp2i4Ct49rJMq9B0zfIMHthhWjr9N0YZB0ZB9IoIrjDps-rcdopmRaJIoHGXtjwgMXuRmIjWnTEPShm9Oe1iyMSKJYxty0R4smxSOo9O2A599O4w/s320/881.jpg" width="320" /> </a></td><td style="text-align: center;"> </td><td style="text-align: center;"> </td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Era molt feliç amb aquesta bici!</td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"> </td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"> </td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><br /></td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><br /></td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><br /></td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><br /></td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><br /></td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><br /></td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><br /></td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><br /></td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><br /></td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><br /></td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><br /></td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><br /></td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><br /></td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><br /></td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><br /></td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><br /></td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><br /></td></tr>
</tbody></table>
<br />
<div style="text-align: justify;">
Malauradament, la sort no m'ha tornat a trobar (pel que fa a loteries i sorteigs), i un dia, van robar la bici de muntanya de la meva parella, i trencant la cadena, van doblegar el quadre de la Torrot, que ja no va tornar a anar recta mai més. Així que la pobreta va acabar a l'ecoparc... </div>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjIERTkI9AT6MUWmTXWfyUeREldxBpqzoSW5ZZGc8O0t-9BEpbLaspSffn_CaFU6qoovj0Leh6RM_SmiQ-Xh9m2NC1bDwzIe1zk1iRVsJxZcjH8gI8rLPfOlZNisqqe6i_rZ9jzvK8rCsA/s1600/IMG_5207.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjIERTkI9AT6MUWmTXWfyUeREldxBpqzoSW5ZZGc8O0t-9BEpbLaspSffn_CaFU6qoovj0Leh6RM_SmiQ-Xh9m2NC1bDwzIe1zk1iRVsJxZcjH8gI8rLPfOlZNisqqe6i_rZ9jzvK8rCsA/s320/IMG_5207.JPG" width="240" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">DEP bici</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
Recorde haver-me queixat de la bici: que si no l'havia escollit jo, que m'havia tocat, que el color era lleig, que si no tenia marxes, que el meu pare havia decidit quina bici era per a mi, i que si mil tonteries més! El cas és que després em vaig comprar una bici de passeig, molt bonica però que pesa una tonellada, i que té tres marxes que no serveixen per a res, perquè has de fer molta força i no va ni cara al vent! </div>
En fi, de tota aquesta història he après què la loteria només et toca una vegada, si s'escau, i que d'allò que ens queixem tant, després ens adonem que no pot ser reemplaçat. <br />
<span id="goog_2020563731"></span><span id="goog_2020563732"></span><span id="goog_2131142892"></span><span id="goog_2131142893"></span><br />Adahttp://www.blogger.com/profile/16220777077541382581noreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-8582880757029827797.post-52155728837397085222019-08-29T13:57:00.000+02:002019-08-31T10:23:51.910+02:00Persistència<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhKhADhn3FeWjPNFEu8Vh0nvxFEzhGSx-wcXQV1D15Xj4OIx1g1ZE6xQ8mxKPwKbseQ9BOksccpI1YqCO3vhyllrWO2zQlrewQIe4kqlBS64SbjcvoUMTNYo2Hvb_XF79Zuj__cZamY7FU/s1600/persistencia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="430" data-original-width="863" height="159" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhKhADhn3FeWjPNFEu8Vh0nvxFEzhGSx-wcXQV1D15Xj4OIx1g1ZE6xQ8mxKPwKbseQ9BOksccpI1YqCO3vhyllrWO2zQlrewQIe4kqlBS64SbjcvoUMTNYo2Hvb_XF79Zuj__cZamY7FU/s320/persistencia.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Imatge d'aquest <a href="https://lamenteesmaravillosa.com/la-persistencia-aliento-los-suenos/" target="_blank">article</a></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
Encara no ha començat el nou "any" per a mi, però falta poquet... i és que cada setembre a la meva ment comença un altre cicle ple d'intencions i de ganes de fer, d'apuntar-se a noves experiències i il·lusions. No puc evitar ser perillosament optimista, va amb el meu caràcter de sèrie, i així com menge amb els ulls, també pense en fer moltes coses i després... després em tope amb la realitat en forma de mur i pense mentre accelere: "com no l'havia vist abans?".</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Fa temps que em vaig decidir a reservar-me temps per mi, per pensar, per reflexionar i no anar tan agobiada amb les obligacions de la vida. Jo li dic: temps per l'ordre. I em va bé.</div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
Però també tinc algunes tasques pendents, com la de reprendre aquest blog. Ahihhjrrrffg*. Sempre em fa por tornar al blog perquè és com si començara altra vegada. I començar el què? No ho tinc molt clar. Seria començar a escriure pensaments i xorrades meues que no interessen a ningú, només a mi? Segurament. Però també trobe a faltar a la gent que llegia d'altres blogs, el joc dels comentaris i de sentir els pensaments d'altres, d'intentar endevinar la personalitat de qui hi ha al darrera.</div>
<br />
En realitat em fan por tots els començaments. Però escriure ací és ahihhjrrrffg* ... és intentar dir sense dir massa, ser tu sense posar massa intimitats, dir opinions sense voler ofendre... és difícil, però vaig a intentar reprendre-ho!!! (optimisme).<br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
Definitivament els començaments em fan més por que els finals... però crec que el més difícil és la persistència, la continuitat en els teus objectius. No heu començat a escriure un llibre que mai passa del primer capítol? Jo sí, i és una llàstima perquè seria un <i>best seller</i>...</div>
<br />
I a tu: Què et fa més por? un començament o un final?<br />
Què et resulta més difícil de continuar?<br />
<br />
<br />Adahttp://www.blogger.com/profile/16220777077541382581noreply@blogger.com11tag:blogger.com,1999:blog-8582880757029827797.post-14029098676296169222018-03-01T20:15:00.002+01:002018-03-01T20:15:44.436+01:00Doble retrat<br />
<div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgVMsewn-N0FhVWvX5wJ4-tjn_gz9aVIgH1TT1T2Sm2TvlTlhLTPkQxZ96tpsblNBv-y-sHr50ke6hGkvIoPv6SE7gVWAdyGzHM5eBgFsQ1kSQUf1U4KbOOTyizOkIAucfF44noo2THhQo/s1600/800px-Portrait_de_l%2527artiste_avec_un_ami%252C_by_Raffaello_Sanzio%252C_from_C2RMF_retouched.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="400" data-original-width="335" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgVMsewn-N0FhVWvX5wJ4-tjn_gz9aVIgH1TT1T2Sm2TvlTlhLTPkQxZ96tpsblNBv-y-sHr50ke6hGkvIoPv6SE7gVWAdyGzHM5eBgFsQ1kSQUf1U4KbOOTyizOkIAucfF44noo2THhQo/s320/800px-Portrait_de_l%2527artiste_avec_un_ami%252C_by_Raffaello_Sanzio%252C_from_C2RMF_retouched.jpg" width="268" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="background-color: white; color: #333333; font-family: "georgia" , serif; font-size: xx-small;">Raffaello Sanzio, 1518, </span><i style="color: #333333; font-family: Georgia, serif;">Autoretrat amb un amic</i></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
- Mira a l'espill i estigues quiet! T'ho he dit mil vegades: si vols un retrat has de saber mantenir una postura, i la mirada endavant, fixa, buscant un espill dins de l'espill... </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Jo em faré de més lluny, en segon plà, perquè ja saps que mai m'ha agradat autoretratar-me. No és que no m'agrade la meva imatge, sinó que no trobe cap plaer observant-la, ni em ve de gust analitzar cada detall de la meva fisonomia, dels meus vestits durant hores... </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Tamnateix amb tu em passa tot el contrari. Vull veure't més, vull trobar-te i fixar-me en cada detall i imperfecció de la teva pell. Vull fer l'anàlisi de cada plec de la teva camisa, esculpir els dits de les teves mans i captar la vida a la teva mirada... Per fer això m'he de fixar més a les ombres que als colors, he de veure el buit al dibuix, no pensar en la imatge que tinc de tu, veure només les formes a l'espill, buscant sempre l'espill dins l'espill...</div>
</div>
<div>
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div>
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="270" src="https://www.youtube.com/embed/FZe3mXlnfNc" width="480"></iframe></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
Participació per a <a href="http://relatsconjunts.blogspot.com/2018/02/doble-retrat.html" target="_blank">Relats Conjunts</a> de febrer</div>
Adahttp://www.blogger.com/profile/16220777077541382581noreply@blogger.com9tag:blogger.com,1999:blog-8582880757029827797.post-14298611979356083802018-02-10T11:48:00.001+01:002018-02-10T11:49:10.973+01:00Dirigint les ones<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8kWVTj2ttYJ6chXRom3yNq7WPtMhwHwOA6PqMR5loXsSWYdiWFaHAryiIelojpxEeECBKGCm2wOHq3p1dm4V_lukViHbC7b6VBfttjs74VpMaw4j1DbYR6hT5Jd430ihXccQYF1VEu9U/s1600/Fotor_14551969287220.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1250" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8kWVTj2ttYJ6chXRom3yNq7WPtMhwHwOA6PqMR5loXsSWYdiWFaHAryiIelojpxEeECBKGCm2wOHq3p1dm4V_lukViHbC7b6VBfttjs74VpMaw4j1DbYR6hT5Jd430ihXccQYF1VEu9U/s640/Fotor_14551969287220.jpg" width="497" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Dibuix fet per a David</td></tr>
</tbody></table>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
La màgia d'una batuta que dirigeix una orquestra no és difícil de veure... fa un temps ja vaig escriure sobre com fascinen els moviments de <a href="https://ajocdedaus.blogspot.com.es/2010/03/les-mans-del-director.html" target="_blank">les mans d'un director</a> d'orquestra, i aquest és un pensament que em va sorgir, que els moviments són com les ones, darrere un ve un altre, i no sabem bé cap on...</div>
<br />Adahttp://www.blogger.com/profile/16220777077541382581noreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-8582880757029827797.post-65021769189955279312018-02-07T19:16:00.000+01:002018-02-07T19:18:23.874+01:00Quan ja no res ens emocione<br />
<div style="text-align: justify;">
És molt important treure bones notes a l'escola, tothom ho sap. T'ho diuen des de ben petita: estudia, atén a classe, memoritza... Si l'assignatura de mates et va bé, tot t'anirà bé sempre. Què llesta que és aquesta nena, què bé calcula, i es sap les taules de multiplicar! Aneu bé, famílies, estigueu tranquil.les que estan aprenent moltes coses. Ara bé, què passa amb el misteri del número pi? i la sèrie de fibonacci? Què sentim quan mirem la Gioconda? Sabem escoltar música? o més encara... podem trobar alguna cosa que ens emocione?</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
Què passarà quan deixem de sentir alguna cosa més que intentar ser millors que els altres?<br />
Per què és més important saber de ciències que conéixer les arts? Qui ho diu?<br />
<br />
Tanmateix, si pensem en com vivim, tot gira al voltant de la música: els nostres records, la banda sonora d'una pel.lícula, els anuncis, quan fem una festa... com faríem sense posar música?<br />
Qué bonic és aquest quadre, però... estem disposats a pagar per l'art?<br />
<br />
M'agrada molt tornar a escoltar aquesta conversa de la pel.lícula l'Indomable Will Hunting, parla un poquet de tot allò i més:<br />
<br />
<br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="270" src="https://www.youtube.com/embed/Ua0inTzzpfM" width="480"></iframe>Adahttp://www.blogger.com/profile/16220777077541382581noreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-8582880757029827797.post-7302815064059721442017-08-21T12:27:00.000+02:002017-08-21T12:27:38.433+02:008 minuts<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEidVVeqivcI5DYEMBc7iw-oisElquMnRxlndW59lbUFi_ks8Kk99qYUn9-IRNRQWK-p-Qf4jTCmqxRv1ipyuctnV3KqI2d-nQmD2fIWjwkpBV-rxfXmVC__siNVHAjAywE9Ig1xVmXqjmI/s1600/Suiko.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="400" data-original-width="286" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEidVVeqivcI5DYEMBc7iw-oisElquMnRxlndW59lbUFi_ks8Kk99qYUn9-IRNRQWK-p-Qf4jTCmqxRv1ipyuctnV3KqI2d-nQmD2fIWjwkpBV-rxfXmVC__siNVHAjAywE9Ig1xVmXqjmI/s640/Suiko.jpg" width="454" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Emperadriu Suiko (Imatge d'internet)</td></tr>
</tbody></table>
<br />
Un eclipsi total de Sol existeix només per una extraordinària coincidència. (Si, ho diu la Viquipèdia)<br />
<div style="text-align: justify;">
La Lluna (durant la fase de lluna nova) passa entre el Sol i la Terra i cobreix total o parcialment el Sol en una posició concreta de la Terra. Aquest fet ocorre mínim dues vegades a l'any, però només els caçadors d'eclipsis tenen el privilegi de desplaçar-se cap al lloc en concret de la Terra des d'on es poden observar, dins la zona de l'ombra.</div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
D'aquesta manera, per uns determinats moments, el Sol i la Lluna, vistos des de la Terra, semblen quasi iguals: estant el Sol 400 vegades més lluny que la Lluna, és 400 vegades més gran! I només durant una facció de l'òrbita lunar, la Lluna té prou grandària per causar aquest efecte.</div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
Em pregunte quantes coses a la vida ocorren d'aquesta manera, quantes vegades hem pensat que hi havia poques probabilitats de que passara alguna cosa i tanmateix ocorre, o no... quina mena de sizígia fa que tots els estels s'alineen i dónen lloc a un fet? Així des del minut ú de la nostra vida, tot allò que ens passa - val, tot no, però gran part- és producte de la casualitat. </div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
Per altra part, la paraula eclipsi ve del grec, del concepte "deixar d'existir", ésser absent, és un moment en què el Sol desapareix, la llum i la vida, deixa d'estar, és com aturar el temps o morir. És per això que antigament els eclipsis sempre es relacionaven amb catàstrofes o causes de mort de reis. Aquest fou el cas de l'Emperadriu Suiko, primera dona emperadriu del Japó, a l'any 628.</div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
També he llegit que els eclipsis de sol són una brillant confirmació de la Teoria de la Relativitat (Einstein entre els anys 1905-1916) que diu, resumint, que les lleis de la física són les mateixes per a tots els observadors. Que, per tant, no hi ha observadors privilegiats, que no hi ha persones amb possessió de la raó absoluta, si no és fent cas a les lleis de la Ciència. No sóm ningú! Moltes idees i conceptes són relatius, el temps i l'espai... Em ve la imatge de Superman donant voltes a la Terra molt ràpid per viatjar al passat i així evitar la mort de la seva estimada... es podrà fer això?</div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
Em plantege moltes coses a la vida, i pense molt en tot plegat, en la mort, les casualitats, (no m'estranya que em coste tant dormir!) i finalment arribe a la conclusió de que el millor que podem fer és ser caçadors d'eclipsis: aprofitar cada instant, moure's i canviar de punts de vista, descobrir allò bonic de la vida, viure el moment, perquè que potser el millor només té una durada aproximada de 8 minuts.</div>
<br />Adahttp://www.blogger.com/profile/16220777077541382581noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-8582880757029827797.post-1260465394382494512017-08-18T19:01:00.000+02:002017-08-18T19:01:07.741+02:00Barcelona<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEivEqcik0XXCNKIlswXEpkX8omSG7Bsg2JFQcdhSVG_y6oTPuVCbN1mK-RxCxBE5IgsrpafueKLjhKlZRbbUKbCa0676UMuMvfk7zlTO-F6ae8JO-yUKrm8uqiwyBFRNzzXOs311AsZt8Y/s1600/IMG_4061.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1382" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEivEqcik0XXCNKIlswXEpkX8omSG7Bsg2JFQcdhSVG_y6oTPuVCbN1mK-RxCxBE5IgsrpafueKLjhKlZRbbUKbCa0676UMuMvfk7zlTO-F6ae8JO-yUKrm8uqiwyBFRNzzXOs311AsZt8Y/s640/IMG_4061.JPG" width="552" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<br />Adahttp://www.blogger.com/profile/16220777077541382581noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-8582880757029827797.post-2319450153644998732017-08-09T12:55:00.000+02:002017-08-09T13:04:48.986+02:00Some Of These Days<div style="text-align: center;">
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/6uaQui2pEgc" width="420"></iframe><br />
<br />
Ei baby,<br />
un dia d'aquests te'n adonaràs:<br />
et sentiràs trist i sol,<br />
et mancarà algú que t'escolte.<br />
Enyoraràs els meus braços,<br />
els meus besos...<br />
Em trobaràs a faltar<br />
quan ja no estiga.<br />
<br />
Et preguntaràs<br />
per què em vas deixar,<br />
però saps què?<br />
ja vas tindre la teva!<br />
<br />
I quan em deixes<br />
serà massa tard<br />
Però malgrat tot tu trobaràs a faltar<br />
la teua ma-mammama... <br />
...<br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
Oh si! m'encanta aquesta cançó, no ho puc evitar, em trastoca! A més l'Ella era genial, poc a poc va animant-se i el que semblava un lament perquè algú se suposa que t'ha deixat, acaba siguent una festa! I és que hi han cançons que existeixen només per a animar-te i ténen aquest poder d'alegrar-te la vida... Com a traductora d'anglés no tinc molt de futur, ho sé, però jo faig la meva pròpia interpretació de la cançó, que pot ser qualsevol cosa... Aquesta per mi és la cançó d'aquells amors fallits, d'aquelles històries que acaben mal o que ni tan sols han començat, de l'alegria d'haver fracassat sense que passe res, i de treure de tot allò, almenys, una bona cançó.</div>
<br /></div>
Adahttp://www.blogger.com/profile/16220777077541382581noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-8582880757029827797.post-79594996604891678812017-04-26T21:34:00.000+02:002017-04-26T21:34:21.300+02:00Palabres de ñeve<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj7Oqn7bx27uS67zn14qAsyITgPHty-ous8nKjYH-1ykMWn-X9F4zA-JlAzY08Hv2Qqw23Go2_6MGONvSnx7fIM4-vOIHBsd0YP4HyOf3ebr6ob0gOSr2jBSiRVVHbIzp-QDSRGQMUk_YA/s1600/IMG_2503.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj7Oqn7bx27uS67zn14qAsyITgPHty-ous8nKjYH-1ykMWn-X9F4zA-JlAzY08Hv2Qqw23Go2_6MGONvSnx7fIM4-vOIHBsd0YP4HyOf3ebr6ob0gOSr2jBSiRVVHbIzp-QDSRGQMUk_YA/s640/IMG_2503.jpg" width="480" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
Aquest dibuix és per un amic asturià, Remis, qui lluita per la seva llengua, i que em recorda sempre a tots els que lluitem, també, per la nostra. Aquí deixe el poema original:</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="color: #333333; font-family: verdana, tahoma, arial, sans-serif; font-size: 12.15999984741211px; line-height: 1.6em; margin-left: 42.55pt; padding: 0px; text-align: justify; text-indent: -42.55pt;">
<span style="color: black; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px; margin: 0px; padding: 0px;"><span style="font-family: Calibri; margin: 0px; padding: 0px;"><i>"Escribimos na llingua de la ñeve,</i></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="color: #333333; font-family: verdana, tahoma, arial, sans-serif; font-size: 12.15999984741211px; line-height: 1.6em; margin-left: 42.55pt; padding: 0px; text-align: justify; text-indent: -42.55pt;">
<span style="color: black; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px; margin: 0px; padding: 0px;"><span style="font-family: Calibri; margin: 0px; padding: 0px;"><i>palabres blanques que caen na tierra</i></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="color: #333333; font-family: verdana, tahoma, arial, sans-serif; font-size: 12.15999984741211px; line-height: 1.6em; margin-left: 42.55pt; padding: 0px; text-align: justify; text-indent: -42.55pt;">
<span style="color: black; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px; margin: 0px; padding: 0px;"><span style="font-family: Calibri; margin: 0px; padding: 0px;"><i>y nada semen nella, alpenes son</i></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="color: #333333; font-family: verdana, tahoma, arial, sans-serif; font-size: 12.15999984741211px; line-height: 1.6em; margin-left: 42.55pt; padding: 0px; text-align: justify; text-indent: -42.55pt;">
<span style="color: black; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px; margin: 0px; padding: 0px;"><span style="font-family: Calibri; margin: 0px; padding: 0px;"><i>un falagu húmedu nos sos llabios secos,</i></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="color: #333333; font-family: verdana, tahoma, arial, sans-serif; font-size: 12.15999984741211px; line-height: 1.6em; margin-left: 42.55pt; padding: 0px; text-align: justify; text-indent: -42.55pt;">
<span style="color: black; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px; margin: 0px; padding: 0px;"><span style="font-family: Calibri; margin: 0px; padding: 0px;"><i>un falagu namás y desfainse, bórrense.</i></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="color: #333333; font-family: verdana, tahoma, arial, sans-serif; font-size: 12.15999984741211px; line-height: 1.6em; margin-left: 42.55pt; padding: 0px; text-align: justify; text-indent: -42.55pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="color: #333333; font-family: verdana, tahoma, arial, sans-serif; font-size: 12.15999984741211px; line-height: 1.6em; margin-left: 42.55pt; padding: 0px; text-align: justify; text-indent: -42.55pt;">
<span style="color: black; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px; margin: 0px; padding: 0px;"><span style="font-family: Calibri; margin: 0px; padding: 0px;"><i>Escribimos con palabres de ñeve,</i></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="color: #333333; font-family: verdana, tahoma, arial, sans-serif; font-size: 12.15999984741211px; line-height: 1.6em; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="color: black; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px; margin: 0px; padding: 0px;"><span style="font-family: Calibri; margin: 0px; padding: 0px;"><i>falamos na so llingua blanca a una tierra</i></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="color: #333333; font-family: verdana, tahoma, arial, sans-serif; font-size: 12.15999984741211px; line-height: 1.6em; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="color: black; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px; margin: 0px; padding: 0px;"><span style="font-family: Calibri; margin: 0px; padding: 0px;"><i>que ya nun la entiende, alpenes siente</i></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="color: #333333; font-family: verdana, tahoma, arial, sans-serif; font-size: 12.15999984741211px; line-height: 1.6em; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="color: black; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px; margin: 0px; padding: 0px;"><span style="font-family: Calibri; margin: 0px; padding: 0px;"><i>el murmuriu suave d’una voz estraña,</i></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="color: #333333; font-family: verdana, tahoma, arial, sans-serif; font-size: 12.15999984741211px; line-height: 1.6em; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="color: black; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px; margin: 0px; padding: 0px;"><span style="font-family: Calibri; margin: 0px; padding: 0px;"><i>el murmuriu d’un vientu suave que sopla y pasa.</i></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="color: #333333; font-family: verdana, tahoma, arial, sans-serif; font-size: 12.15999984741211px; line-height: 1.6em; padding: 0px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="color: #333333; font-family: verdana, tahoma, arial, sans-serif; font-size: 12.15999984741211px; line-height: 1.6em; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="color: black; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px; margin: 0px; padding: 0px;"><span style="font-family: Calibri; margin: 0px; padding: 0px;"><i>Escribimos nel llibru de la ñeve,</i></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="color: #333333; font-family: verdana, tahoma, arial, sans-serif; font-size: 12.15999984741211px; line-height: 1.6em; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="color: black; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px; margin: 0px; padding: 0px;"><span style="font-family: Calibri; margin: 0px; padding: 0px;"><i>páxines en blanco que falen de la tierra</i></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="color: #333333; font-family: verdana, tahoma, arial, sans-serif; font-size: 12.15999984741211px; line-height: 1.6em; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="color: black; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px; margin: 0px; padding: 0px;"><span style="font-family: Calibri; margin: 0px; padding: 0px;"><i>de niundes y de la casa de naide, alpenes</i></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="color: #333333; font-family: verdana, tahoma, arial, sans-serif; font-size: 12.15999984741211px; line-height: 1.6em; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="color: black; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px; margin: 0px; padding: 0px;"><span style="font-family: Calibri; margin: 0px; padding: 0px;"><i>memoria d’un día ensin nueche nin albancia,</i></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="color: #333333; font-family: verdana, tahoma, arial, sans-serif; font-size: 12.15999984741211px; line-height: 1.6em; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="color: black; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px; margin: 0px; padding: 0px;"><span style="font-family: Calibri; margin: 0px; padding: 0px;"><i>memoria d’un nome que s’olvidó callando.</i></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="color: #333333; font-family: verdana, tahoma, arial, sans-serif; font-size: 12.15999984741211px; line-height: 1.6em; padding: 0px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="color: #333333; font-family: verdana, tahoma, arial, sans-serif; font-size: 12.15999984741211px; line-height: 1.6em; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="color: black; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px; margin: 0px; padding: 0px;"><span style="font-family: Calibri; margin: 0px; padding: 0px;"><i>Escribimos con palabres de ñeve,</i></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="color: #333333; font-family: verdana, tahoma, arial, sans-serif; font-size: 12.15999984741211px; line-height: 1.6em; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="color: black; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px; margin: 0px; padding: 0px;"><span style="font-family: Calibri; margin: 0px; padding: 0px;"><i>na llingua blanca de les xelaes y los muertos,</i></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="color: #333333; font-family: verdana, tahoma, arial, sans-serif; font-size: 12.15999984741211px; line-height: 1.6em; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="color: black; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px; margin: 0px; padding: 0px;"><span style="font-family: Calibri; margin: 0px; padding: 0px;"><i>escamplamos fogueres na povisa frío, alpenes</i></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="color: #333333; font-family: verdana, tahoma, arial, sans-serif; font-size: 12.15999984741211px; line-height: 1.6em; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="color: black; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px; margin: 0px; padding: 0px;"><span style="font-family: Calibri; margin: 0px; padding: 0px;"><i>solombres enfotaes nun llume escondíu,</i></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="color: #333333; font-family: verdana, tahoma, arial, sans-serif; font-size: 12.15999984741211px; line-height: 1.6em; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="color: black; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px; margin: 0px; padding: 0px;"><span style="font-family: Calibri; margin: 0px; padding: 0px;"><i>solombres que prenden y estínguense soles.</i></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="color: #333333; font-family: verdana, tahoma, arial, sans-serif; font-size: 12.15999984741211px; line-height: 1.6em; padding: 0px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="color: #333333; font-family: verdana, tahoma, arial, sans-serif; font-size: 12.15999984741211px; line-height: 1.6em; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="color: black; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px; margin: 0px; padding: 0px;"><span style="font-family: Calibri; margin: 0px; padding: 0px;"><i>Escribimos na llingua de la ñeve,</i></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="color: #333333; font-family: verdana, tahoma, arial, sans-serif; font-size: 12.15999984741211px; line-height: 1.6em; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="color: black; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px; margin: 0px; padding: 0px;"><span style="font-family: Calibri; margin: 0px; padding: 0px;"><i>palabres blanques que caen na tierra</i></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="color: #333333; font-family: verdana, tahoma, arial, sans-serif; font-size: 12.15999984741211px; line-height: 1.6em; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="color: black; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px; margin: 0px; padding: 0px;"><span style="font-family: Calibri; margin: 0px; padding: 0px;"><i>como estrelles ensin lluz o ecos roncos, alpenes</i></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="color: #333333; font-family: verdana, tahoma, arial, sans-serif; font-size: 12.15999984741211px; line-height: 1.6em; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="color: black; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px; margin: 0px; padding: 0px;"><span style="font-family: Calibri; margin: 0px; padding: 0px;"><i>el murmuriu suave d’una voz estraña,</i></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="color: #333333; font-family: verdana, tahoma, arial, sans-serif; font-size: 12.15999984741211px; line-height: 1.6em; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="color: black; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px; margin: 0px; padding: 0px;"><span style="font-family: Calibri; margin: 0px; padding: 0px;"><i>el murmuriu d’un vientu suave que sopla y pasa."</i></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="color: #333333; font-family: verdana, tahoma, arial, sans-serif; font-size: 12.15999984741211px; line-height: 1.6em; margin-left: 42.55pt; padding: 0px; text-align: justify; text-indent: -42.55pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="color: #333333; font-family: verdana, tahoma, arial, sans-serif; font-size: 12.15999984741211px; line-height: 1.6em; margin-left: 42.55pt; padding: 0px; text-align: justify; text-indent: -42.55pt;">
<span style="color: black; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px; margin: 0px; padding: 0px;"><span style="font-family: Calibri; margin: 0px; padding: 0px;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="color: #333333; font-family: verdana, tahoma, arial, sans-serif; font-size: 12.15999984741211px; line-height: 1.6em; margin-left: 42.55pt; padding: 0px; text-align: justify; text-indent: -42.55pt;">
<span style="color: black; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px; margin: 0px; padding: 0px;"><span style="font-family: Calibri; margin: 0px; padding: 0px;"><strong style="color: #333333; font-size: 12.15999984741211px; margin: 0px; padding: 0px; text-indent: 0px;"><span style="font-size: 14pt; margin: 0px; padding: 0px;">Pablo Antón Marín Estrada</span></strong><span style="color: #333333; font-size: 14pt; margin: 0px; padding: 0px; text-indent: 0px;"> (Sama de Llangréu, 1966)</span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="color: #333333; font-family: verdana, tahoma, arial, sans-serif; font-size: 12.15999984741211px; line-height: 1.6em; margin-left: 42.55pt; padding: 0px; text-align: justify; text-indent: -42.55pt;">
<span style="color: black; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px; margin: 0px; padding: 0px;"><span style="font-family: Calibri; margin: 0px; padding: 0px;"><span style="color: #333333; font-size: 14pt; margin: 0px; padding: 0px; text-indent: 0px;"><br /></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="color: #333333; font-family: verdana, tahoma, arial, sans-serif; font-size: 12.15999984741211px; line-height: 1.6em; margin-left: 42.55pt; padding: 0px; text-align: justify; text-indent: -42.55pt;">
<span style="color: black; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px; margin: 0px; padding: 0px;"><span style="font-family: Calibri; margin: 0px; padding: 0px;"><span style="color: #333333; font-size: 14pt; margin: 0px; padding: 0px; text-indent: 0px;">(Font: <a href="https://poesiaasturiana.wordpress.com/page/2/" target="_blank">poesia asturiana</a>)</span></span></span></div>
Adahttp://www.blogger.com/profile/16220777077541382581noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-8582880757029827797.post-7427998815890542482017-04-17T11:15:00.000+02:002017-04-17T11:15:29.831+02:00Pont<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgR-JX5wZn_jI19ymweSq1vKKcEGeXron7VAgovstRzvFeMvmTJRL2IOsBZrhRZ056yBrB_fUi7VSf-K2RECjftUnXy1hq5YK7LJETf4elOlfUq8GiWXPyfVjVcHv0d2htY45uYh0wDyfc/s1600/Pont.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="243" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgR-JX5wZn_jI19ymweSq1vKKcEGeXron7VAgovstRzvFeMvmTJRL2IOsBZrhRZ056yBrB_fUi7VSf-K2RECjftUnXy1hq5YK7LJETf4elOlfUq8GiWXPyfVjVcHv0d2htY45uYh0wDyfc/s640/Pont.jpg" width="640" /></a></div>
<br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
Havia escoltat a la meva vida anterior històries que parlaven d'un túnel on es veia una llum a la fi. Però al meu cas no va ser així, no era un túnel, era un pont. Al principi no sabía ben bé què era, perquè només hi podia veure llums de colors, blau i taronja, i dues portes amb llums blanques, una a cada extrem. La sensació era estranaya, com si no hi hagués atmòsfera ni gravetat. Tampoc hi havia temps. Era un pas cap a altra dimensió de l'existència on jo em trobava al punt mig del pont. No estava sola, hi havia més gent que coneixia de vista; eren les persones que viatjaven amb mi al mateix vagó de tren. Ens miràvem amb la mateixa expressió de no entendre el que estava passant, on èrem o què erem. Una porta va començar a parpellejar, semblava que estava indicant que havíem de decidir cap a quina anar, un extrem o l'altre. Una era la vida com la coneixem, es veia a l'altra part la ruïnosa situació en què havia quedat el vagó, foc i fum, desgavells enmig de crits que reclamaven ajuda, caos.</div>
<div style="text-align: justify;">
A través de l'altra porta es veien estels, com un univers de galàxies infinit. Molta gent que estava prop d'aquesta porta continuava endavant sense vacil.lar, i de sobte es podia veure que en travessar-la es descomponia el cos en una transformació de petites partícules que brillaven i es perdien a l'espai... però no desapareixien, es podia sentir la seva energia. Era com un estat de Pau. La porta de la vida, del caos, anava perdent intensitat, i sentia que si no em decidia aviat hauria de seguir cap a la transformació inevitable de l'univers. Em mirava les mans i semblava que anéssin perdent matèria, es feien transparents poc a poc i no les sentia. Sense adonar-me'n estava avançant cap a la porta de llum intensa, estava prop de la meva transformació i em deixava portar en aquest surar agradable fins que vaig sentir que algú cridava el meu nom amb força. Vaig girar ràpidament, canviant de direcció i corrent com podia, mentre el meu cos anava desapareguent, fins a la porta intermitent que portava al caos i a la vida.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Imatge proposta per <a href="http://relatsconjunts.blogspot.com/" target="_blank">RELATS CONJUNTS</a> d'aquest mes.</div>
Adahttp://www.blogger.com/profile/16220777077541382581noreply@blogger.com11tag:blogger.com,1999:blog-8582880757029827797.post-28225877307520651152016-07-20T18:59:00.000+02:002016-07-20T18:59:36.297+02:00Quina és la pregunta?<div style="text-align: justify;">
De vegades per a descobrir un enigma només cal fer la pregunta justa i d'aquesta manera es rep la resposta que porta la solució. Però què és més important, saber respondre o fer bé la pregunta?</div>
<div style="text-align: justify;">
Bé, avui ens poden sortir molts interrogants i sincerament, no crec que ningú estigui disposat a contestar-los... Encara així, ací els tenim. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Fer-se preguntes, de tota la vida s'ha dit que és de savis, tanmateix són incòmodes i molta gent no està disposada a intentar respondre... només cal escoltar als polítics, que saben molt bé com evitar-les. (Per cert, per què Ciudadanos s'ha aliat amb el PP si va dir que no volia que governara Rajoy?).</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div>
Qui fa preguntes sovint es troba a sí mateix estúpid i amb por de que altres pensen que ets estúpid. </div>
<div style="text-align: justify;">
El "<i>que sais-je?</i>" que dèia Michel de Montaigne, "qué sé jo?" per a parlar dels filòsofs escèptics serveix com a pregunta i resposta al mateix temps.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Si Darwin estigués llegint el meu blog diria que fer-se preguntes i imaginar-se respostes és un instrument de supervivència, que ens serviria per a aprendre coses sobre el món i per estar més preparats davant els seus perills. Curiosament he trobat que la imaginació es desenvolupa amb la pràctica però no mitjançant els èxits, que són finals i, per tant, carrerons sense sortida, sinó pels fracassos que demanen nous intents i que, si tot va bé, ens portaran a nous fracassos. "Fracassa. Intenta-ho de nou. Fracassa millor"(Beckett) </div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhrlfBO9vnhMWYUuU_hD0MbrR5gPcJLB7E43G7OG6viwF87UBcEQ7TB1FgWn5DUnThx6o0C4Ms8II0NiipPII9KhZwkQt2thA0NliPkfWiqwxmd5azSiaxG5XESc-ZbULcu_atES8mj7ZA/s1600/interrogativus.png" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhrlfBO9vnhMWYUuU_hD0MbrR5gPcJLB7E43G7OG6viwF87UBcEQ7TB1FgWn5DUnThx6o0C4Ms8II0NiipPII9KhZwkQt2thA0NliPkfWiqwxmd5azSiaxG5XESc-ZbULcu_atES8mj7ZA/s1600/interrogativus.png" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">(Imatge d'internet)</td></tr>
</tbody></table>
<div>
<div style="text-align: justify;">
Així, la gran pregunta de la imaginació podríem dir que seria <b>"Per què?"</b>, malgrat que a la societat actual la pregunta guanyadora és més bé "Quant costa?", o "Quant es triga?" en lloc de "per què?". Quan preguntes "per què?" tothom et mira com diguent: "en sèrio no ho saps?", quan en realitat és el "per què?" com a pregunta que ens fa oblidar prejudicis i situa el nostre objectiu més enllà de l'horitzó. </div>
</div>
<div>
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El primer interrogant que va aparèixer (segle IX a un text de Ciceró) tenia forma com d'escala que puja cap a la part superior dreta fent una línia de serp: preguntar ens eleva!</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
Per l'any 2010, <i>The Guardian</i> va convidar a uns cièntifics i filòsofs a formular un llistat de deu preguntes que la ciència deuria respondre. Les preguntes guanyadores van ser:</div>
</div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
"Què és la consciència?", "Què va passar abans del Big Bang?", "La ciència i la inteligència ens tornaran la nostra individualitat?", "Com podem afrontar el creixement de la població mundial?", "Hi ha un patró als nombres primers?", "podem crear una manera científica de pensar que s'aplique a tots els àmbits?", "Com podem assegurar-nos de que la humanitat sobrevisca i prospere?", "És possible explicar adequadament el significat de l'espai infinit?", "podré gravar al meu cervell com si fos un programa de televisió?", "podrà la humanitat arribar als estels?".</div>
</div>
<div>
Si ens deixem portar pel determinisme romàntic, ens quedaríem amb aquella que es fa a una flor: "<a href="https://www.youtube.com/watch?v=-d6hNB1oxO0" target="_blank">m'estima? no m'estima?</a>"</div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
O també aquella famosa de la pel.lícula del laberint, on havies de fer la pregunta justa per descobrir la porta de la salvació:</div>
</div>
<div>
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/RbY3RB3yLKc" width="560"></iframe><br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
Aquest post, m'estic adonant que podria ser interminable, però no puc finalitzar-lo sense preguntar-te quina és la teva pregunta, aquella que més curiositat et provoca? i quina és la pregunta que més escoltes? i... quina és la que et fa més gràcia?</div>
<br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/d82wuIfST68" width="560"></iframe> Adahttp://www.blogger.com/profile/16220777077541382581noreply@blogger.com9tag:blogger.com,1999:blog-8582880757029827797.post-76351184640194921392016-04-24T21:38:00.000+02:002016-04-24T22:16:16.846+02:00Jove decadent<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhKjrjzwiItDcAOqyFvsvnP7xVReo5d0HNYk0MdOyd55xUI34J0Hm3GQqsXTsRUxjkXfKI8LmQEEYKY9LndjeregdsOjzg0Oarh0XY26apI0blb2zYC35tmDaeA5Ve3osnkap7l8adbYdw/s1600/Jove_decadent.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="322" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhKjrjzwiItDcAOqyFvsvnP7xVReo5d0HNYk0MdOyd55xUI34J0Hm3GQqsXTsRUxjkXfKI8LmQEEYKY9LndjeregdsOjzg0Oarh0XY26apI0blb2zYC35tmDaeA5Ve3osnkap7l8adbYdw/s400/Jove_decadent.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Jove decadent. Ramon Casas, 1899</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
"- Tu vas posar potes en l'aire el meu món!"- Aqui he de posar els ulls en blanc i amb expressió de dolor - "el meu món era ordenat, calmat i controlat, i de sobte tu vas arribar a la meva vida amb els teus comentaris intel.ligents, la teva innocència, la teva bellesa i la teva tranquil.la temeritat i tot el què hi havia abans de tu va començar a semblar avorrit, buit, mediocre... ja no era res... i em vaig enamorar."<br />
Ah... i aleshores suspire, em deixe caure i ... però serà possible?! qui m'haurà manat a mi posar-me en aquest embolic! Amb les coses que tinc per fer! I tot per voler fer-me la interessant davant del Tomeu, que només tenia ullets per la Paula que fa un paper secundari. Havia pensat que si aconseguia fer d' Elizabeth Bennet potser ell es fixaria un poquet amb mi. Jo faria una interpretació memorable, i així captaria la intensitat dels meus sentiments a l'escenari... però no! La funció de l'insti l'interessa menys que parlar del temps!<br />
Demà tinc un exàmen i no he estudiat res per estar assajant, i les meves amigues de festa tot el dia, i jo sense poder sortir... quin rotllo! Ara que ja em sé de memòria la lletra completa del Joey Montana... i el moviment del<a href="https://www.youtube.com/watch?v=RqpKDkVzlqU" target="_blank"> picky picky</a>... </div>
Adahttp://www.blogger.com/profile/16220777077541382581noreply@blogger.com14tag:blogger.com,1999:blog-8582880757029827797.post-40135057642290313022016-03-08T08:23:00.000+01:002016-03-08T10:24:34.357+01:008 de Març, dia de la Dona!<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiQp0kgN_BxEH5RPCnUTL_oexgWe6X2n7rKtbzEXrczvS9uQ8qFkevgSnT4vrZgq8HmWbtzHK6mhllqcJ_3Y40OciD633ZrxwaCj3dQUtZW_hGvtr3bLpRlqdg4ULvVydvo9lLLcka6yrU/s1600/8-de-marc%25CC%25A7.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiQp0kgN_BxEH5RPCnUTL_oexgWe6X2n7rKtbzEXrczvS9uQ8qFkevgSnT4vrZgq8HmWbtzHK6mhllqcJ_3Y40OciD633ZrxwaCj3dQUtZW_hGvtr3bLpRlqdg4ULvVydvo9lLLcka6yrU/s320/8-de-marc%25CC%25A7.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
Com és ben sabut, a l'obra d'Aristòfanes anomenada "Lisístrata", una dona atenesa cansada de tantes guerres, organitza una vaga sexual per a aconseguir la Pau. D'aquesta manera, uneix a les dones de les dues parts implicades, per a aconseguir aturar els enfrontaments.</div>
<div style="text-align: justify;">
Vertadera o no, bonica és la història, i bonic seria que encara avui ens poguérem unir front a aquesta lluita que encara no ha acabat.</div>
<div style="text-align: justify;">
Mentre es continuen escoltant comentaris ofensius que inclús nosatres llencem contra les pròpies dones, mentre no alcem la veu protestant contra micromasclismes que encara sonen, i mentre continuem entrant al joc de la competitivitat superficial... la cosa no funciona!</div>
<div style="text-align: justify;">
Aquest curtmetratge em va agradar molt, el pose ací per a recordar-lo i perquè pense que mostra com ens sentim les dones en moltes ocasions.</div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/90TqbchFQYY" width="560"></iframe></div>
Adahttp://www.blogger.com/profile/16220777077541382581noreply@blogger.com9tag:blogger.com,1999:blog-8582880757029827797.post-37525790633794866842016-03-02T19:59:00.001+01:002016-03-02T19:59:35.069+01:00El bes del congrés<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Un bell gest que escandalitza a alguns... Aquest ha segut un dels moments més interessants del debat d'investidura de Pedro Sánchez que no ha anat a cap lloc, com era d'esperar... Què pretenien amb un pacte que no convenç a ningú? No entenc quina "por" hi ha als partits d'esquerra... Almenys són els únics que són sincers, que diuen el que volen i que actuen amb congruència. Quina por hi ha a canviar tot allò que queda obsolet i que no s'ajusta a l'opinió general de la societat? I a fer un referèndum per la independència? què pot passar? que la gent opine sobre què vol ser?? </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Hi ha moltes coses que no entenc, i potser el color del meu cristall amb que mire les coses, un color d'esquerra, m'impedeix entendre algunes coses... </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgPlnTXAkgRAZ4ngigqYkYd8NV9vaogzQlyF5-u3PfqsxVpue8TyBdTjuUwzjkCpa4PXDqSIV0Veu-D2b-h_pg0SJert_pQ9x_hrcZ1QLzL5nym8fYQ5acg7-J7zYRYKt5UsXXPq_Yw650/s1600/Fotor_145694378827236.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="505" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgPlnTXAkgRAZ4ngigqYkYd8NV9vaogzQlyF5-u3PfqsxVpue8TyBdTjuUwzjkCpa4PXDqSIV0Veu-D2b-h_pg0SJert_pQ9x_hrcZ1QLzL5nym8fYQ5acg7-J7zYRYKt5UsXXPq_Yw650/s640/Fotor_145694378827236.jpg" width="640" /></a></div>
<br />
<div style="text-align: center;">
Ah, però aquest moment sí l'he entès i m'ha encantat!</div>
Adahttp://www.blogger.com/profile/16220777077541382581noreply@blogger.com9tag:blogger.com,1999:blog-8582880757029827797.post-33325032415835884692016-02-11T18:38:00.000+01:002016-02-11T18:39:51.979+01:00La Fada del Llac<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjd4m2yw-VPFdSsvq3oHYelD744b0c8VfAwl9bincvR5nZKRrFAAtH9WVAVwrTYKekQOg0U7eOPOkG1Alc5MqOGIMoeI4Tycv7YIYyTCAToDkhbbQj1g9TasqZI5dpYfvEVrm8qtPu09Mw/s1600/Fotor_145166752068712.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjd4m2yw-VPFdSsvq3oHYelD744b0c8VfAwl9bincvR5nZKRrFAAtH9WVAVwrTYKekQOg0U7eOPOkG1Alc5MqOGIMoeI4Tycv7YIYyTCAToDkhbbQj1g9TasqZI5dpYfvEVrm8qtPu09Mw/s640/Fotor_145166752068712.jpg" width="500" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
(<a href="http://ajocdedaus.blogspot.com.es/2015/12/la-fada-que-va-desapareixer.html" target="_blank">La fada</a> que va desaparèixer... aqui estava!)</div>
Adahttp://www.blogger.com/profile/16220777077541382581noreply@blogger.com5