Cita


"No podem canviar les cartes que ens han repartit, però encara hem de jugar la partida."

Randy Paush



dissabte, 3 d’abril de 2010

Ciència i prejudicis

És cert que al llarg de la història s'han inventat moltes falses veritats o simplement s'ha seguit la tendència més acceptada per la societat del moment. Però el que va passar amb l'anomenat "home de Piltdown" em sembla un gran frau de la humanitat, un exemple d'allò que l'home és capaç de fer per tal de justificar la seva intolerància i prejudicis.
Un exemple de proselitisme en aquest aspecte va ser l'aparició d'un espectacular fòssil que va esdevenir l'esglaó perdut del primer homínid. El crani era gran, equiparable al de l'ésser humà modern, però la mandíbula era molt primitiva, semblant a la d'un orangutan o un goril·la, excepte per la forma en com s'havien desgastat les dents, típica dels éssers humans. Aquests fragments van ser trobats al 1912 per Charles Dawson, un arqueòleg aficionat, a la localitat anglesa de Piltdown. Un paleontòleg molt prestigiós en aquell moment, anomenat Arthur Smith Woodward, el va recolzar i li va otorgar certa notorietat a l'assumpte, doncs aquest crani demostrava la seva teoria.
En aquells temps dues hipòtesis pretenien explicar l'orígen del primer homínid: una afirmava que aquest va aparèixer per primera vegada a l'Àfrica, i l'altra que era europeu. Evidentment, aquesta era la que defenia sir Arthur Smith. (Com podia ser el primer home d'orígen africà, si d'allí venien els esclaus!).
No obstant, molts paleontòlegs sospitaren d'aquest fòssil, del qual, a més a més, i a causa de la "fragilitat" de la peça original, no es deixaven examinar més que les còpies fetes amb un motle.
De forma inexplicable, no va ser fins 41 anys després quan es va confirmar, de forma accidental, que el fòssil de Piltdown era un frau. Algú va llimar la mandíbula i els canins d'un orangutan per a reduïr-los, i va unir els restes al crani d'un ser humà. Es sospita que l'autor d'aquesta mentida a la humanitat, va ser Martin Hinton, conservador del Museu d'Història Natural de Londres. Però jo pense que estaven tots implicats en la trama.

Aquest fet, és un gran exemple de com poden influenciar els esquemes previs i els prejuicis en la ciència. Aquest especímen quadrava perfectament amb la intuició comú sobre el paper que tenia l'intelecte. Demostrava clarament que l'evolució cap a la humanitat passava primer per la consecució d'un gran desenvolupament mental, amb la prova tangible d'un crani gran. A més a més, que aquest primer home fos europeu, i anglés, cobria un panorama del tot satisfactori per a molts "civilitzats".
No obstant la veritat és que la ciència ha demostrat que els primers homínids tenien un cervell similar en tamany al d'un ximpancé i vivien a l'Àfrica oriental. "Eppur si muove".

(Imatges d'internet)

"Senderos de la Evolución Humana", Camilo José Cela Conde y Francisco J. Ayala.

3 comentaris:

joanfer ha dit...

Molt bona història, no la coneixia! La veritat és que ens faríem creus si sabéssim tots els fraus que s'han fet en nom de la ciència...
Petonets! ;)

fada ha dit...

Efectivament, estimada Ada: eppur si muove! El poder tingui la forma que tingui escombra cap a casa. És una vergonya, però és així. Aquest cas jo també el desconeixia. Quants més en devem desconèixer? Que tinguis una bona setmana.

Ada ha dit...

Segurament hi ha molts casos per ahi de coses que no sabem i que el poder amaga... Gràcies!