Val, ja ho sé, és una típica audició d'aquests dies, i segurament tots i totes esteu farts d'escoltar-la (jo també). Però us propose que fem un joc. Anem a fer un dibuix musical mentres escoltem aquesta melodia! ("ooohhh" s'escolten unes veus al fons). És molt senzill, només heu de seguir aquestes indicacions mentre dibuixeu i escolteu a la vegada. Si voleu, podeu enviar-me després la vostra obra d'art i la penjaré per aquest espai.
Comencem, doncs:
1- Agafa paper o paint.
2- play.
3- El primer que hem de dibuixar és una clau, que serà "La Clau que obre les Portes de la Primavera".
4- A continuació, si us fixeu sona el tema principal, primer forte i després piano. Cada vegada que apareix aquesta melodia, hem de dibuixar una lletra de la paraula "Vivaldi". Per tant escrivim: "VI".
5- S'escolten a continuació els ocells. Els dibuixem.
6- Torna a sonar el tema principal: "V"
7- Ara el que sents és un riu que baixa de dalt les muntanyes i va seguint, poc a poc, el seu camí cap al mar, on va a morir.
8- Tornem al tema principal: "A"
9- De sobte apareix un núvol (o dos) i comença a ploure, plou molt molt, i cauen trons també!
10- Tema principal: "L"
11- Ara tornen a aparèixer els ocells. Podeu imaginar en aquests moments tot allò que vullgueu, i dibuixar-ho. Però no us encanteu perquè...
12- Acaba la melodia amb el tema principal que sona dues vegades: una fort ("D") i una altra piano ("I").
I ens queda, per fi, un bonic dibuix musical!
(Em mostres el teu?)
Aquesta és la versió de Joan:
Aquesta és la versió de Joan:
Qué xulo!
6 comentaris:
No sóc massa bon dibuixant jo......de totes maneres no coneixia res d'això
No et preocupes Garbi, no és obligatori ;-)) Si no ho coneixies, almenys pense que és curiós, no?
Saludets!
Quina idea més xula!
Ideal per iniciar els petits a escoltar música clàssica, oi?
Una abraçada!
Doncs jo sí que probaré de fer-ho... Ara el temps que trigui, amb lo patata que sóc dibuixant, no ho puc assegurar... heheheh... ;P
Si Cris, ho has encertat, la veritat és que els xiquets s'ho passen genial fent el dibuix i els queda molt bonic!
En serio Joanfer? Pensava que ningú em faria cas! qué guay! jajaja.
Pensava que ningú em faria cas, diu!! jajajjajajaj Ada: qué bona eres... (i estàs;)
Publica un comentari a l'entrada