Cita


"No podem canviar les cartes que ens han repartit, però encara hem de jugar la partida."

Randy Paush



dijous, 11 de febrer del 2016

La Fada del Llac


(La fada que va desaparèixer... aqui estava!)

dimecres, 3 de febrer del 2016

Love is Real


Una vegada vaig veure una pel.lícula, tot un clàssic en blanc i negre, d'aquelles en les quals els diàlegs són genials i et fan pensar... Ni recorde el director ni els actors, només recorde una mica l'argument i una frase que se'm va quedar gravada. Tracta d'un matrimoni que viu a una casa gran amb una dona que fa de mestressa. Aquesta dona, es passa la pel.lícula tractant de "seduïr" al marit mitjançant enganys i malifetes que intenten fer creure a tothom que la seva muller està boja perduda. Però en realitat no ho està! Aquesta només fa que veure fantasmes i coses fora de lloc i ningú la creu. Bé, el cas és que (si algú sap a quina m'estic referint, que em digui el títol per favor!) finalment la dona i el seu home se'n adonen de la jugada i descobreixen que la mestressa o majordoma ha estat enamorada de tota la vida d'aquest home i estava intentant desfer-se de la muller per quedar-se'l per a ella soleta... I ahi va, hi ha un moment en què el marit i la muller (no recorde ni els noms dels personatges, he comentat alguna vegada que tinc mala memòria?) estan reflexionant sobre tot el què els ha passat i es pregunten que quin tipus d'amor és aquest que fa mal altres, que utilitza als altres per aconseguir allò què vol, que manipula, que fereix. "Nosaltres sempre hem estat en contra d'aquest tipus d'amor" es diu la parella, aquest amor no és sà i l'amor que nosaltres volem no busca ferir a la persona sinó desitjar-li que siga feliç. 
Així és com entenc aquest concepte, com diu la cançó de Lennon, l'amor és lliure, és estar junts, compartir, però també -si no és correspost- és desitjar sort i deixar en pau...