Cita


"No podem canviar les cartes que ens han repartit, però encara hem de jugar la partida."

Randy Paush



dimarts, 27 d’octubre del 2015

Chi mi frena in tal momento?...

La situació és aquesta:

Lucia di Lammermoor acaba de signar, pressionada pel seu germà, el contracte matrimonial amb Arturo, amic d'aquest  i aliat de tota la vida. Ella no volia, però per raons polítiques i per no decebre al germà, al final accedeix. I quina casualitat, que en aquest precís moment, quan acaben de signar els papers, apareix Edgardo, amb qui Lucia s'havia promés en secret i a qui realment estima de tota la vida. També és el gran enemic mortal d'Enrico, el germà de Lucia. Tot un moment carregat d'emocions on els personatges canten els seus pensaments, tan diversos, i que es van juntant poc a poc, creant una harmonia contrastadament preciosa. Em fascina aquesta part, perquè parlen tots a l'hora, criden, canten! i tanmateix sona preciós. Un passatge que et fa comprendre l'intensitat del moment de la millor manera possible, amb música...



EDGARDO
Chi mi frena in tal momento? (Qui em frena en aquest moment?)
Chi troncò dell'ire il corso? (Qui va canviar el rumb de les ires?)
il suo duolo, il suo spavento (el seu dolor, el seu espant)
son la prova d'un rimorso! (són la prova d'un remordiment)
Ma, qual rosa inaridita, (però, com rosa marcida,)
ella sta fra morte e vita! (es troba entre mort i vida)
io son vinto... son commosso... (estic vençut, commogut...)
t'amo, ingrata, t'amo ancor! (t'ame, ingrata, t'ame encara!)

ENRICO
Chi trattiene il mio furore,  (Qui detén el meu furor,)
e la man che al brano corse?  (i la mà que corre cap l'espasa?)
Della misera in favore   (en favor de la miserable...)
Nel mio petto un grido sorse!  (al meu pit sona un crit)
È il mio sangue! io l'ho tradita!  (És la meva sang i l'he traït!)
Ella sta fra morte e vita!...
Ah! che spegnere non posso  (Ah! que no puc esborrar...)
un rimorso nel mio cor!  (els remordiments del meu cor!)

LUCIA
Io sperai che a me la vita  (Esperava que la vida)
tronca avesse il mio spavento...  (hagués estat trencada pel meu terror)
ma la morte non m'aita... (Però la mort no m'ajuda,)
vivo ancor per mio tormento! (encara visc, pel meu turment!)
Da'miei lumi cadde il velo... (cau el vel dels meus ulls)
Mi tradì la terra e il cielo!...  (m'han traït la terra i el cel)
Vorrei pianger, ma non posso... (voldria plorar i no puc,)
ah, mi manca il pianto ancor! (fins i tot el plor m'abandona!)

RAIMONDO
Qual terribile momento!...  (Quin moment més terrible!)
Più formar non so parole!...  (ni tan sols puc dir paraula!)
Densa nube di spavento  (un dens núvol de temor...)
Par che copra i rai del sole!  (sembla que cobreix els raigs de sol)
Come rosa inaridita  (com rosa marcida,)
ella sta fra morte e vita!... (es troba entre mort i vida)
Chi per lei non è commosso  (qui no es compadeix d'ella)
ha di tigre in petto il cor.  (és que té al pit un cor de tigre.)

dimecres, 21 d’octubre del 2015

Viatge al futur


Estem al futur! Precisament avui a les 16.30h, (segurament dos quarts de 5(?)), com tots sabreu ja, Marty McFly i Doc Brown pensen en aquesta data per a viatjar a un futur imaginari on els cotxes volen, els patinets també i la roba té aclimatació incorporada.
Recorde com de petita, en veure aquesta pel.lícula, em va encantar imaginar un futur que jo veia tan lluny, i em semblava fascinant la possibilitat de que això passara. Perquè el futur, sempre l'imaginem amb més encant que el present, on les obligacions diàries ens cegen i no arribem a disfrutar del moment. També els temps passats, la ment els recorda amb més encant del què probablement tinguéren mai.
El cas és que, moltes de les coses que ens imàginavem o senzillament no estàn, o si hi són, no s'assemblen gens i no han arribat com ho havíem imaginat ni al moment esperat... Potser acabaran volant els mono-patins (quan estiguen jo en demanaré un per Nadal!), però no serà de la mateixa manera com apareix a la pel.li. La meva teoria és, si, pot ser que passe el què hem imaginat, però mai igual, ni al moment ni amb les persones que pensàvem... pero potser és diferent-millor! Encara ens queda aquesta possibilitat de diferent-millor i no diferent-pitjor... Per tant: no cal imaginar-se res, que vinga el que vinga que ja li farem front com pugam.