No és un drac. És una iguana verda. La tinc al saló, a la seva casa dins la meva casa. Me la vaig portar després d'un viatge a Sud-Amèrica i ja no m'he pogut separar d'ella. M'agrada sentir la seva mirada no-humana, que recela sempre dels qui ho som, i giravolta entorn seu esperant trobar algun perill. Quan aìxò passa la trobe inquieta i tremolosa. Aleshores passege els dits per les escates espinals que té a l'esquena, suaument, i es relaxa. Sovint la solte per l'hivernacle que hi ha al jardí, perquè li agrada estar als arbres i a prop de l'aigua. I sol, sobretot li plau la llum del sol. Això és precisament l'únic que tinc a la meva vida, perquè no puc suportar la presència de cap persona. No m'agrada parlar, ni rebre companyia, i envoltada de gent em sent com ella: intranquil·la i desconfiada.
Aquest matí, que he sortit, he vist una al Parc Güell i m'he vist reflectida en ella. Vigilant, quiescent, sotjant els dies que passen i els vianants que se'n van, però indiferent. De sobte algú m'ha donat un toc a l'esquena i, en girar-me, m'he encegat mirant el sol. Només he sentit una veu dolça i greu que deia:
- T'ha agradat aquest drac, veritat? fa molt que l'observes.- No és un drac. És una iguana verda.
22 comentaris:
M'ha agradat aquest relat sobre el drac, perdó sobre la iguana verda....Ben escrit! M'agrada la identificació amb la iguana...
Bon relat! M'encanta el final.
un mirada d'iguana!
Que català desconeix que és una iguana?
Però si és inconfundible?
M'a agradat el teu relat?
Ben trobat, no és un drac si no que és un iguana verda.
Un final molt ben trobat!
Gràcies a tots, però a mi no em convenç... aquesta vegada no estava inspirada, (i les altres tampoc massa, la veritat)jjeje...
Doncs a mí m'ha agradat molt!!
Doncs a mi si em convenç. M'agrada... i molt, moltíssim! ;)
Primer una iguana d'algú. Ok, aquest algú resulta que no sap estar entre les persones. Trist... Surt i es veu reflectida. Què deu pensar? I acabés amb la frase amb què comences el relat! Rodó, rodó! Quantes coses en un text tan curt!
No et vull portar la contra però te la porto: bonic relat amb interessant final!!
Gràcies per llegir-lo!
Ai, ai,ai. Ves amb compte que aquest iguana teva, no sigui un petit dragó de Comodo, i quan comenci a créixer et doni un ensurt. ^_^
El relat és molt original i ben trobat. Vés a saber en què pensava en Gaudí quan va posar-hi el drac al parc!
Què bona aquesta frase "M'agrada sentir la seva mirada no-humana, que recela sempre dels qui ho som"...
Una iguana verda que reflexiona i fa reflexionar ;-))
Drac... iguana verda... dragonet?
Pobre bestiola quines crisis d'identitat!
Ada, gràcies per passa r pel meu blog, he arribat al teu i m'ha agradat molt... no sé pas si l'havia vistm abans, amb tant i tants enllaços a vegades em despisto una mica, però de veritat que m'interessa el teu blog i que l'enllaço ara mateix!
A mi m'ha agradat el teu relat, en alguns troços m'hi he sentit identificada amb la iguana verda, sargantana o llangardaix, que prefereix estar sola i fer la seva, lluny de les persones...
Quan en un text un s'hi sent identificat per alguna cosa llavors sempre m'enganxa.
Doncs un bonic relat!
Cadascú hi veu coses diferents en aquesta bèstia. Potser sí que és una iguana. Però faries bé de seguir parlant amb qui t'ha tustat l'esquena. Bon relat.
tant és que sigui iguana o drac. Tots dos demanen més silenci i solitud.
Ho deixarem figuent que és un fardatxo, què vos sembla? jajaj!!!
Moltíssssiisssimes gràcies pels vostres comentaris i perdoneu que no haja contestat abans, he estat molt enfeinada i per això supose que m'he identificat jo també amb l'iguana verda, ai, fardatxo o drac. Tant se val, és molt bonic!
Publica un comentari a l'entrada