La primera vegada que vaig escoltar aquests sons, va ser a la part final de "El Padrino III", i recorde que em va emocionar molt, em va encantar. Després ja vaig saber que pertanyia a l'òpera Cavalleria Rusticana, de Mascagni, concretament a l'Intermezzo. El disabte passat vaig tindre l'oportunitat d'escoltar-la en directe i vaig poder comprovar que quan sona, tot es paralitza deixant pas a la música que ho ocupa tot. És en aquests moments quan deixes de pensar i la ment es concentra només en melodia. Si el cel existeix, ha de ser molt semblant.
7 comentaris:
La veritat es que sona de maravella, no sóc un amant de la clasica però això es sublim.....
Senzillament preciosa. I no comento més per no espetllar el moment de tornar-la a sentir... ;)
Petons!
Gràcies als dos per escoltar-la, jo crec que aquesta és una de les obres que, inclús als qui no són amants de la música clàssica, els agrada. És molt coneguda i la demanen en totes les bodes i events.
Que placer disfrutar de unos minutos de música clásica...
Molt bonica =)
Me pareix que lo que tu has sentit es paregut a esto. Llig esta dita de Nietzsche
"Sin la música la vida sería un error.
Sólo la música es capaz de realizar el milagro de hacer invisible lo material y corpóreo lo espiritual.
Sólo la música descubre la cara oculta de la realidad, sólo la música permite viajar hasta lo eterno y regresar
Només coneixia la primera frase, les altres m'han encantat. Moltes gràcies!!!
Publica un comentari a l'entrada