Cita


"No podem canviar les cartes que ens han repartit, però encara hem de jugar la partida."

Randy Paush



dilluns, 12 d’abril del 2010

Avui vaig a posar-me guapa

(imatge d'internet)
Avui vaig a posar-me guapa.
No pense escoltar cap consell ni comentari respecte a l'estil de vestir. Res de maquillatge ni pentinats repensats perquè vull sentir el vent. Em faré la sorda quan em diguen "arregla't, que vas feta un desastre", "posa't faldeta" i leggins que et deixen el cul a l'aire i escot, sobre tot escot, amb la intenció d'agafar un refredat. Em faré la cega a les mirades de dalt a baix que moltes vegades em dediquen companyes de treball.
Avui vaig a posar-me guapa de veritat i em posaré allò que em dóne la gana. Aquella camisa llarga (que em tapa el cul) i ampla (que em tapa la panxa), sense escot. Aquells pantalons normals, còmodes, que es dobleguen i em deixen asseure al terra per contemplar els núvols tranquil.lament. Les sabates "xafa-merdes" que diuen ací (les que més m'agraden i que no agraden a ningú!), i que "corren molt", i amb elles puc passar pels descampats i per les dreceres i camins més bonics, i puc ballar el "Maketu metu me-pa-pa" amb els nens sense preocupacions. Vaig amb les mans netes i obertes per agafar flors si em trobe alguna.
Els ulls oberts per si em trobe un somriure (que siga d'un xiquet).
Les sabates no combinen amb el bolso, i què?
Així és quan em sent més guapa.

8 comentaris:

Garbí24 ha dit...

I es que la bellesa de veritat la portem dins i nosaltres els entesos sabem imaginar per sota la roba...;)

Bertha ha dit...

Una va maca quan se sent comoda amb el que duu, solament ens posem com una modelito quan anem de noces, comunion o a esdeveniments similars, que semblem maniquies, però per a nosaltres quan anem maques és quan anem mes comodas?

joanfer ha dit...

Així ha de ser tu. D'aquesta manera ets autèntica, única, irrepetible. La que és guapa és guapa i no hi ha més volta de fulla.
I, per cert, no canviïs mai...
Petons!! ;D

La Meva Perdició ha dit...

Tu si que saps. Sempre he pensat que el maquillatge no deixa veure el somriure franc, ni la ombra d'ulls la mirada clara. A vegades miro entristit pares que no deixen jugar els nens, per por a que embrutin el perfecte vestit i les bambes de marca. Coi! Si un crio no pot tirar-se pel terra i embrutar-se, quan ho farà?

Ada ha dit...

Gràcies! Volia fer un escrit criticant la societat de consum actual i l'excessiva preocupació per la roba que hi ha avui en dia, però no sé què m'ha sortit...

Garbi, tens tota la raó, la bellesa és joventut i aquesta passa prompte, i a més a més és relativa... I si, va per dins!

Exactament Bertha! I tu ho ets moltíssim, se't veu al teu somriure!

Joan, i tu tampoc canviïs! Besets!

Ada ha dit...

La MevaPer, ja et dic! sobre tot els nens que necessiten jugar! Quina manera més crudel de furtar-los la infància!

Irianesh ha dit...

Clar!! Perquè tú estàs guapa et poses el que et poses i sobre tot al natural... =)
Jo en canvi (ho sento si vaig contra els teus principis sobre la naturalitat) però em mola, i em sento més guapa amb un poc de maquillatge... No totes tenim tanta sort de no tindre ullerotes!!

Un beset templà!! ;)

Ada ha dit...

Quina mania tens amb els ullerots!!!! Tu que ets jove i que no necessites res de res!!!!! Hi ha massa preocupació per l'aspecte exterior, però ninguna per l'interior!! No has llegit els comentaris anteriors?! i no veus quina és l'opinió majoritària segons enquesta?! jajaj!!!