Cita


"No podem canviar les cartes que ens han repartit, però encara hem de jugar la partida."

Randy Paush



dissabte, 21 de febrer del 2015

El meu llac



Allà on el cel és reflex
i la terra aigua.
Els estels s'ofeguen
amb la neu fosa.
L'horitzó fuig 
rera la serralada
i l'agua esdevé fang,
llac de confusió.
No se sap on s'acaba
ans si on comença:
AQUÍ i ARA, 
és d'aquest moment.
De lluny s'entèn millor
i només ell et dóna Pau.
Llac de designi,
petit univers...
(El meu llac...
               ets tu.)

6 comentaris:

Elfreelang ha dit...

preciós el llac i la poesia

Consol ha dit...

La música, el llac, el poema... tot conflueix per a evocar els nostres amors.

Carme Rosanas ha dit...

Petit univers... m'agrada com ho dius.

Preciós el poema, el llac i el sentiment que transmet.

M. Roser ha dit...

Estic d'acord que és una foto fantàstica,
on el blau del cel i el del llac, és confonen... I m'encanta que comparis la seva bellesa amb la de la persona estimada, amb aquest poema on cada paraula ha sortit d'un estel que si reflecteix...
Petonets.

ignasi ha dit...

Comença aquí i ara... com no podria ser d'altra manera. Pau que entra per tots els sentits... Un bon regal. Gràcies!

Ada ha dit...

M'alegre que us agrade, moltes gràcies!