Cita


"No podem canviar les cartes que ens han repartit, però encara hem de jugar la partida."

Randy Paush



dilluns, 21 d’octubre del 2019

Les filadores

Diego Velázquez, 1658, la fábula de Aracne
La remor del parlar de les filadores m'adorm mentre prepare el fil. Parlen de les dames que observen el tapis del fons, aquell que vaig fer quan el meu estimat va marxar per primera vegada a un dels seus viatges d'aventures. Mai no sabran el temps que vaig dedicar a perfeccionar els dibuixos, els colors... és per això que és el més polit de totes les filadores i atreu a la vista.
Ara torne a estar filant, estire primer el fil i el deixe preparat per a que rode suau, i  poc a poc es va desfent per crear un nou tapís. Treballe mecànicament i, sense aturar-me, vaig pensant el meu pla per a que no torne a marxar. Sé com fer que es quede al meu costat i no torne a fugir. Sense adonar-se'n es veurà atrapat en els meus braços. Ho tinc tot calculat com calcule els fils de colors. Serà com el nou tapís, serà hipnòtic, com una teranyina, que l'atreurà inevitablement cap a mi, i quan se n'adone haurà quedat ja atrapat.



(Aquesta és la meva participació a Relats Conjunts)

5 comentaris:

artur ha dit...

L'Aracne ja ha trobat l'estratègia per captivar al seu estimat i segurament, haurà de ser molt més atraient que no pas els viatges d'aventures arreu del món ... estic segur s
que se'n sortirà !
...I la música , ja n'és el primer avis ! ;)

M. Roser ha dit...

Embolica'l amb el tapís més bonic de tots i fes-li una llaçada amb fils de tots colors...Serà com si tinguessis un regal al costat així segur que no marxa...
Molt bonica la cançó.
Bon vespre, Ada.

Carme Rosanas ha dit...

Una teranyina que l'atregui i també que l'enganxi ben fort... espero... que bo! A veure si se'n surt!!!

Sergi ha dit...

Ui, semblen unes filadores inofensives, però aquí hi veig males intencions, eh!

Garbí24 ha dit...

Això sí que és lligar de de debò..