Burj Khalifa, Dubai, 828 metres d'alçada,
Skidmore, Owings and Merrill, 2010
"
... i construiré un edifici que arribarà al cel,
que demostre de qui és el poder,
i que estiga envoltat de luxe i diners.
Constuiré el més alt de tot el país,
ningú podrà veure el seu final.
I serà platejat i
el seu reflex serà insuportable a la vista,
serà com mirar al sol directament.
I no m'importarà quanta gent treballe
ni en quines condicions,
ni miraré al voltant on hi ha misèria...
Perquè jo estaré sempre mirant més amunt...
i serà més alt encara!
I només serà per a MI.
Perquè JO ho vull.
Perquè JO puc.
(i acabarà en punta)."
15 comentaris:
L'exaltació d'un mateix, supèrbia... molt ben narrat. Podria ser la continuació del meu, jo que no vaig saber continuar el relat...
tota una poètica declaració d'intencions a l'ego......bona proposta!
Vanitat de vanitats, tot és vanitat.
Ai las! no anem bé.
Magnífic poema.
Doncs no m'estranyaria que el tio que ha posat la pasta per aquest edifici, que segur que és un tio, pensés una cosa així quan el va encarregar...
tant de bo la punxa se li clavi al cul...
I això el farà més feliç? Jo diria que no, però ves a saber, potser dormirà tranquil i tot...
Petonets.
Acabarà en punta i serà lleig com un pecat, el símbol del mal gust i de la prepotència d'un Califa.
Ai, ara em recordo d'una cançó de La Trinca´.
Quins records! :))
Bon relat!
prepotent i mal educat com ell sol, clar que així de lleg ha sortit l'edifici.
Una cosa és el poema, però les intencions vanitoses estan renyades amb la poesia!
Bona aportació, Ada.
Viurà enterrat a les alçades.
Anava a dir "torres més altes han caigut", però no, aquesta és la més alta.No vol dir res. Més dura serà la caiguda.
Gràcies! La veritat és que no entenc massa bé la utilitat d'un complexe així... tanta riquesa a la qual només poden accedir poques persones... trist.
Té un ego molt pujat, però la caiguda és molt dura.
M'encanta. I el final, rodó (diguem-ho així...;)
Caurà molt més de pressa del que va pujar ...
aiii quin poc cap que mostren alguns!!
Bon relat, Ada!
Aferradetes.
Publica un comentari a l'entrada