Cita


"No podem canviar les cartes que ens han repartit, però encara hem de jugar la partida."

Randy Paush



dissabte, 10 d’octubre del 2009

Manual del "Perfecte" Turista

A continuació exposaré uns quants consells, molt senzills de seguir, per a convertir-se en un/a prototip de turista genial, és a dir, tot aquell que qualsevol país, ciutat o poble estaria encantat de rebre.
1. La regla número ú es pot enunciar amb la famosa sentència "donde fueres, COMPRA". Si vas a algun lloc has de comprar almenys un souvenir qualsevol, i si no serveix per a res amb més motiu. Si no ho fas, seria com si no haguessis estat mai allí, pensa que la teva compra és la prova que demostra el teu pas per un lloc. Sovint, és la compra i no el viatge mateix, l'objectiu del desplaçament. Compra.



2. Lloga tot el que tinguen per llogar, siga una bici, un patinet o un tàndem. Fes.-ho! I agafa el vehicle més gran i extravagant que trobes, ja siga un patinet aquàtic en forma d'ànec o un carro amb ombrel·la groga. Lloga. (M'estic enrecordant de "under my omberela-ela-ela-ela...").

3. Abans de preocupar-te per si un museu té una gran col·lecció, confirma una cosa més important: que aquest dispose d'una gran tenda, perquè si és petita de segur que el museu no valdrà res. Els meus favorits són aquells en els quals és necessari passar per la tenda-museu per a eixir, per a que no et perdes, on podràs trobar llibretetes precioses, senyals de lectura i altres objectes superflus i bonics. Compra. Si dubtes compra sempre perquè no saps mai quan podràs comprar, ai, volia dir tornar.


4. Fes “La Foto” sempre al lloc on més gent hi ha, encara que no comprengues què hi ha. És igual. No importa. Tu fes la foto. Mira per on tothom mira. I toca, toca-ho tot perquè mai se sap quines propietats màgiques pot tindre una estàtua o una pedra envellida pel pas del temps. Ah, si veus un cartell que diga “No pasar”, tu passa. Segur que allí tenen amagades les coses més meravelloses i secretes de tota la ciutat, i del país! Si veus un altre que diga “No tocar”, toca! Tu toca, perquè aquest cartell va dirigit només a aquelles persones irrespetuoses que van pel món fent el salvatge i que ho trenquen tot. I si veus un altre on es pregue guardar silenci per respectar l’estança, tu no fages cas! Parla, parla fort com en ta casa, o més si pots! Si no ho fas així potser ningú s’entere de que has passat per allí. Parla.



5. Provaràs tot allò que se’t dóne per menjar, encara que siguen coses que mai hauries pensat que podries tragar... (açò ha sonat molt malament!) Pensava en un pastís estrany, licors amb insectes o jarops intragables que estàn més roïns que el limoncelo que fabrica el meu pare. La màxima és: “Menjaràs tot allò que pugues fins a rebentar, especialment tot allò que és gratis”. Menja.


6. Acostat a tot allò que siga del tipus “clin-clin-caixa”, pot ser un concert de música típica de la zona al què mai assistiries de veure’l anunciat a la teva ciutat, però tranquil, a aquest sí, el fan especialment pensat per a tu, t’encantarà.


7. Realitza combinacions de roba impossibles, juga amb els colors i les sandàlies, tot pega amb tot, treu de l’armari tot aquell vestuari que no et posaries ni per anar a baixar el fem, i reutilitza-ho! Ara pots!

8. I per últim: Treu al cafre que portes dins, tots tenim un pallasso esperant a ésser alliberat a la mínima oportunitat i aquesta és la teva! Dóna la nota, parla més fort que de costum, crida inclús, xiula, saluda sempre a tothom amb crits i gesticula, sobre tot gesticula molt. Gesticula.


I tot plegat, perquè la vida pot ser meravellosa i allà on vages pots trobar llocs per a pensar i conèixer a gent encantadora... viatja! Viatja molt! I sobre tot, sigues feliç!



13 comentaris:

zel ha dit...

Parlant de fotots, jollons, no em diguis que aquestes no són precioses...i em copio el manual, jejeje, el faré servir, tot i que algunes cosees ja les faig... petons!

Bertha ha dit...

Mira que sóc vastante parladora i moguda, però segun on em tallo molt i no se si podria fer la mayoria de coses que contes aqui, ja veig que t'ho passes genial, a veure si en alguna ocasion puc intentar seguir un poc els teus passos?

Sobre comprar l'objecte tipico de la zona, jo sóc de les quals ho fa i la fotos són la meva passió, no m'agrada gairebé sortir en elles, però si fer totes la mes possibles?

Irianesh ha dit...

JAJAJAJAJAJ ADA!! Qué bo lo del limoncelo!! Ja ni m'enrecordava...jo crec que el papà desistió al fin de jugar a laboratorios...

Molt bona la entrada. Me mola tu teoría de per qué posen el cartel de "no tocar" a partir d'ara et faré cas!! jajaja

Ada ha dit...

jejeje, gràcies pels vostres comentaris, a vegades em quede pensant i moltes coses jo també les faig, jeeje... però passar-ho bé segur que si!

Irianesh, jajaj, veritat que és infumable el limoncelo del papà, i això que tu i jo s'ho traguem tot! puag! i ell està tan pagat i tot! em sap mal però... puagg!!
jajaj!!!

Irianesh ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Irianesh ha dit...

JAJAJAJJAJAJ Jo no m'ho trague tot ehh??... No sé tu!! JAJAJJAJAJAJAJAJA

Ada ha dit...

No ni poc! o és que no te'n recordes de la nit de... de la paella de cosins?¿ (ah, no, que aquesta era jo), val, i què em dius de la nit de "Acuéstesepordios" i fent reverències al que cantava "y hoy veo al pasaaar que algo nuevo hay... y es que sé que tu vives aquíiii" jajaj...

Irianesh ha dit...

Jajajajjaja Ada pero no me lo tragué!! Ojalá!! jajajja

Asimetrich ha dit...

jajaja. Sentint-ho molt, haig de dissentir d'aquest manual, doncs hi ha una cosa que tot bon turista sap: Les sandàlies sempre sempre sempre es porten amb mitjons.

Això sí, el punt 7 s'hi apropa força jejeje

Una abraçada

Ada ha dit...

Jajaj, pensava que això estava ja inclós i es donava per sabut en el punt set. És tot un clàssic. I ens fa riure, però certament és el millor per als peus! i estirar els mitjons fins els genolls quasi, és el millor. Jo no ho he provat, però algun dia ho provaré, jaja...

Geno ha dit...

Bueno, ¿compras y fotos? Creo que esto lo cumplo a rajatabla cuando viajo, jajajajja

Anònim ha dit...

Las fotos son una pasada... ¿las has hecho tú o las has sacado de Internet?

Ada ha dit...

Las fotos de esta entrada las he hecho yo, celebro que te gusten. Tampoco son para tanto, la puesta de sol en la realidad te puedo asegurar que era mucho más bonita que la foto...