El vaig conèixer en una festa de Cap d'Any, a un pis destarotat d'uns amics d'uns amics que tenia al facebook i a la que no tenia moltes ganes d'acudir i menys encara d'ennuegar-me amb el raïm, com em passa sempre. La situació afavoria l'apropament si, només al moment oportú. Aquest era, sens dubte, després de les dotze però no molt més tard de les dotze i cinc minuts.
El pla el vaig tindre preparat al instant:
De la campanada 1 a la 3, havia d'anar apropant-se al subjecte més atraient de la festa, poc a poc, sempre dissimulant.
De la 4 a la 6, era precís establir un primer contacte visual i prendre el control de la situació.
(Aquest pas era decissiu, perquè si el contacte visual no feia l'efecte esperat s'havia d'avortar l'operació ràpidament)
7 i 8, mirar cap a qualsevol altre lloc, pot ser la Tv, per treure-li importància al primer contacte visual i no mostrar signes de desesperació.
9, ràpid!!!- Tornada al contacte visual!!! No fer veure que s'ha perdut interés...
10, somriure murri amb mirada de promeses de passar una bona estona.
11, ja havia d'estar pegada al seu costat i, si s'escau, espentar a possibles rivals dels voltants. I...
12, era el bes.
Fins al punt 12 em va sortir perfecte, però després d'una estona vaig notar com el seu interès va disminuir o digam que es va... diversificar, i a la fi vam quedar en un poc fiable "et busque pel facebook i parlem"...
En sèrio? Parlarem?
11 comentaris:
Volem segona part! Massa clàssic això d'esperar a l'eufòria post-campanades. Hauràs de fer una altra estratègia, i la volem conèixer! A veure si funciona això del facebook...
Es gaire sensual un petó amb tot de raïm a al boca mig ennuegant-te?
continuarà? ......
Hehehe, em sembla que el facebook no funciona, sempre és millor donar el número de mòbil...
i nooooo Pons, així com ho expliques tu no és sensual, heheh, i què fer amb la pell i els pinyols del raïm... no, definitivament no era bona idea...
;-)
Oh, Ada, quina gran lliçó d'atansament, jo que ja no me'n recordo. No et preocupis si el pla no ha funcionat i no et busca; el pla és perfecte.
Ah, però no eres tu, no?
Bon any, guapa!
M'han vingut ganes de riure, perquè si molts feien aquests passos amb la mateixa persona, es podia trobar que a la campanada 12 se li tiraven a sobre un munt de petons desesperats!!!
Bon vespre.
La estratègia prometia, si !!....
Potser es va equivocar en l'objectiu !!hehehe
Ell s'ho va perdre !!
A veure si hi ha més sort, en la propera...
Llàstima! Semblava una estratègia prou bona.
Petons de Cap d'Any
petons de mitjanit, de perfum ... de raïm.
Bon dia Ada.
Jo crec que el moment més oportú és 5 o 10 minuts abans de les 12. Et presentes a algú i marxes. Pots repetir aquest pas amb diversos subjectes. Després de les campanades t'hi tornes a acostar i dius "Hola, em recordes? Ens vam conèixer l'any passat en una festa".
Bon any Teresa també per a tu!! Noooo no sóc jo, és una amiga ;-)
Hehee, Roser, quina imatge, amb el raïm i totes les persones a la mateixa... serà precís?
Hola artur i Glo., si, com a estratègia jo crec que no està malament... a algú li farà gràcia no?
Pere, bon dia! Gràcies!
Sergi... tu sí que saps, aposte a que aquesta jugada l'has practicat en alguna ocasió, està molt ben pensada!! La pense posar en pràctica per l'any que ve!!
Gràcies pels vostres comentaris!
Publica un comentari a l'entrada