Cita


"No podem canviar les cartes que ens han repartit, però encara hem de jugar la partida."

Randy Paush



dijous, 31 de desembre de 2015

La Fada que va desaparèixer

Theodor Kitelssen, 1900

La vaig veure aquí mateix. Segur. Estava dins de l'aigua i va sortir amb els cabells mullats, d'un color violeta intens, que mai havia vist. Anava nua i tenia els ulls verds, com les fulles dels pins. La vaig veure aquí, em va veure, ens vam mirar durant una estona sense dir res, i després va desaparèixer.
Mai havia vist una noia com aquella, era jove i prima, lleugera i de moviments harmònics. Crec que estava cantant, però no estic segur, s'escoltava un so estrany, molt suau semblant al moviment de  fulles al vent... 
Però era aquí, segur! Torne tots els matins al llac, des de fa setmanes, per veure si apareix, però encara no l'he tornat a veure... No sé, potser era tot imaginació, potser no hi era... Era un matí d'hivern amb molta boira, ... i si va ser una il.lusió? i si va ser només un animal? De vegades veiem coses que realment no existeixen.
Si, la boira seria, segurament... o això o estic boig. Millor la boira, deu ser la boira i el fred. Millor torne a casa, al foc de la llar, i no vindré més per aquí. Ni un dia més.




12 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Quina peneta, pobrissó... Perquè tan sovint dubtem de les nostres percepcions? De nosaltres mateixos? Aquest conte és com una metàfora molt ben trobada de tots els somnis que ens deixem perdre per no tornar a buscar-los. Però el desànim dels fracassos acumulats és difícil de vèncer.

Bona entrada d'any, Ada. Una abraçada.

totvedudol ha dit...

La boira ens emmetzina els sentits. No degué ser un 1 de gener?

XeXu ha dit...

Segur que el dia següent hi va tornar!! Bon relat!

M. Roser ha dit...

La boira sol ser molt traïdora, i és normal que hi vegis coses que amb l'ajuda de la imaginació, poden semblar reals...Penso que va fer bé de no insistir amb les seves visites, sempre li quedarà el record misteriós, d'aquell dia de boira!!!
Que tinguis un Bon Any Nou.

Elfreelang ha dit...

és el que passa amb la boira sembla un somni i pot ser un petit malson...bon relat per acabar i començar el pas a un nou ....bon any!

artur ha dit...

Jo crec que hi era, aquell dia.... i tots els altres, entre els arbres,entre les boires i els seus ulls verds s'aigualien per no poder ser més aprop d'ell ! Una llàstima no insistir-hi !

Bonic relat, Ada !
Bon Any !!

Glo.Bos.blog ha dit...

Penso que segur que la va veure. El que no sé és si perseverant la tornarà a trobar i, si és així, aconseguir rés de bo d'ella. A vegades més val oblidar misteris que no podem capir.

Ada ha dit...

Si, Carme, això mateix pense jo, que prompte es ve convèncer el xic eh... si és que de vegades creiem el que ens convé!
Es possible, tot ve d'udol, pot ser que la festa de cap d'any confonguera al pobre noi... no seria el primer en veure fades!
Gràcies Xexu, però jo crec que no. (ni va tornar al dia següent ni és un bon relat, hehe)
Tu creus, Roser? Si que tens els peus a terra! Però i si no estava equivocat i sí que l'havia vist, què? (bon any també per a tu!!)
Elfreeeeeee Feliç any nou!
Gràcies artur, sí que hi era segur, i boniques paraules tens!!
Glo.Bos... doncs ben mirat potser tingues raó, i si no la va veure era per alguna raó, el que no pot ser...

Gràcies pels vostres comentaris, m'heu tret un somriure.

Helena Bonals ha dit...

Com un miratge. A vegades passa, metafòricament.

joan gasull ha dit...

una imatge tant encisadora et fa tornar cada dia, fins a tornar-la a veure.

Ada ha dit...

Potser Helena, qui sap!
Tanmateix, per a moltes persones no caldria tornar a passar, Joan... i parlant de passar, gràcies per passar per ací!

Alyebard ha dit...

Encara em sembla veure-la. Bon relat!