Cita


"No podem canviar les cartes que ens han repartit, però encara hem de jugar la partida."

Randy Paush



dimarts, 8 de setembre del 2015

"Podries" llegir aquest poema

P
PODRIES
Si haguessis nascut
En una altra terra,
Podries ser blanc,
Podries ser negre...
Un altre país
Fora casa teva,
I diries "sí"
En un altra llengua.
T'hauries criat
D'una altra manera
Més bona, potser
Potser més dolenta.
Tindries més sort
O potser més pega...
Tindries amics
I jocs d'una altra mena;
Duries vestits
De sac o de seda,
Sabates de pell
O tosca espardenya,
O aniries nu
Perdut per la selva.
Podries llegir
Contes i poemes,
O no tenir llibres
Ni saber de lletra.
Podries menjar
Cases llamineres
O només crostons
Secs de pa negre.
Podries ....podries...
Per tot això pensa
Que importa tenir
les mans ben obertes
i ajudar qui ve
fugint de la guerra
fugint del dolor
i de la pobresa
Si tu fossis nat
A la seva terra
La tristesa d'ell
Podria ser teva.
JOANA RASPALL

9 comentaris:

joanfer ha dit...

Un poema preciós... i trencador. N'hi ha que l'haurien de llegir vàries vegades al dia...

Una abraçada!

Garbí24 ha dit...

Entristeix llegir tanta veritat i tant poc escoltada. Tots ajudem però la veritable ajuda serà quan es trenquin contractes de venda d'armes.

M. Roser ha dit...

Saps que havia preparat un post amb aquest poema? Trobo que ara és un moment, per desgràcia, molt adient per llegir-lo. Jo quan veig aquelles corrues de refugiats, sobretot tants infants, em venen moltes ganes de plorar...
Petonets.

Roselles ha dit...

És preciós, trist i carregat de raó. No el coneixia, i ara no l'oblidaré.

Relatus ha dit...

La Joana Raspall aconseguia acostar la poesia a tothom. Molt adient i trist.

Elfreelang ha dit...

una poesia que arriba molt endins i molt oportuna

Roselles ha dit...

Quina passada, no coneixia. Me'l guardaré, m'ha agradat molt.

Glo.Bos.blog ha dit...

Genial la Raspall!
Un poema punyent, colpidor, i que malauradament mai perd actualitat.

ignasi ha dit...

És frapant. Aquestes paraules arriben molt més endins que les imatges de nens morts en platges turques. Es clar que requereixen d'un esforç més gran que la simple visió perquè et parlen cap endins, cap a la raó i cap a les emocions. Gràcies per compartir-les, Ada.