Cita


"No podem canviar les cartes que ens han repartit, però encara hem de jugar la partida."

Randy Paush



dimecres, 2 de setembre de 2015

The Fountainhead, Ayn Rand



Després d'haver escoltat opinions de tot tipus, m'he trobat amb gent que estima aquest llibre i gent que l'odia fins al punt de deixar-lo a mitges... A mi em costa molt deixar un llibre a mitges, necessite saber què passa, si conta una història, i sempre pense que finalment millorarà, si no m'agrada el principi. Però amb aquest llibre, "El Manantial" com el vaig llegir jo, em va passar tot el contrari. Enganxada fins el final, sense poder parar de llegir, i assaborint cada paraula i reflexió que l'autora em regalava. Pots estar d'acord o no amb algunes idees generals, però el que sí és cert, és que em va fer pensar i el que més em va cridar l'atenció va ser l'originalitat dels personatges. 

El protagonista, l'arquitecte Howard Roark, és una persona amb uns ideals i una coherència de vida que no deixa mai de defensar, passe el que passe. Va en contra de tot el món, però ell es manté fidel a la seva idea de crear i de ser diferent, malgrat no aconseguir cap contracte. M'encanta. Sincerament, a quantes persones coneixem així? Es troba a faltar aquesta integritat sobre tot als polítics!



Al temps d'haver-lo llegit, uns amics em van dir que també hi havia una pel.ícula, i vam fer una bona sessió de cinema que va estar genial i ens va donar peu a xarrades i reflexions sobre els personatges.

Així trobem el típic company de Roark que, sent prou mediocre, obté més èxit perquè s'adapta al que la societat li demana. Hi ha d'altres que no ténen cap problema en defensar coses en les que no creuen per tal d'aconseguir el poder. Ens trobem també amb bona gent que, malgrat el seu comportament bo, pateix i no obté cap recompensa... Alguns podran pensar que ella, Dominique, està una mica boja... Però també té les seves raons per actuar d'aquesta manera, i m'encanta perquè és original i viu amb passió. (L'escena de l'escultura que llença per la finestra perquè és massa bonica, no deixaria indiferent a ningú...)

En el seu moment va tindre moltes crítiques perquè les idees que l'escriptora i filòsofa tenia, eren pura dinamita en aquells dies... 




No es pot negar, que l'alegat final de Roark quan està al judici, és digne de reflexió i, quan l'acabes de llegir per primera vegada, et quedes uns minuts en la ment pausada, assimilant tot el que ell vol expressar, en silenci, i penses que l'orgull, la valentia també és signe de respecte cap a tu mateixa.

Sense endinsar-se en la filosofia objectivista que diuen que seguia Ayn Rand, i sense profunditzar més enllà i voler trobar més significats que els que s'escauen de gaudir d'una obra literària; pense que aquest seria un bon llibre per portar a una illa deserta, i si no pregunteu-li a Sawyer, de Lost!

(imatges d'internet)




7 comentaris:

M. Roser ha dit...

M'agrada la mentalitat d'aquest protagonista, ell té uns principis i ningú el fa canviar...No l'he llegit, però segur que deu ser un bon llibre. La peli tampoc l'he vista, però aquest actor , broda aquest tipus de personatge...
Petonets.

pons007 ha dit...

Prenc nota.
Per no llegir-lo dic.

Teresa Duch ha dit...

Ada, em sonava el nom de l'autora i al buscar-la he vist que la novel·la era del 1943. És una d'aquestes que no passen perquè el tema que toquen sempre és actual. Me l'apunto. Gràcies per tan bona referència.

Teresa Duch ha dit...

Ada, em sonava el nom i al buscar-la he vist que la novel·la és del 1943. Una d'aquestes obres que no passen mai de moda, pel tema que toquen perquè sempre és actual. Me l'apunto. I gràcies per la ressenya.

ignasi ha dit...

Caram, caram... la de coses que ens(em) queden per descobrir a la vida. M'ha semblat molt interessant el que descrius i el tros de la pel·lícula m'ha agradat molt. Al final -sóc simplista, ho sé- la vida s'acaba resumint amb l'èxit dels mediocres per davant del fracàs dels creatius. És clar, hi ha excepcions, personatges valuosos que acaben reeixint o que acaben modificant el món anant contracorrent (tipus Gandhi, Luther King o similars), però com dic són les excepcions i en fem ressò perquè ens criden l'atenció i són diferents a la resta. Ens sobra molta mediocritat a la nostra societat i ens falta molta integritat, coherència i creativitat... Abraçada!

Elfreelang ha dit...

sincerament no recordo haver llegit cap llibre d'ella si que en el seu dia vaig veure la pel·lícula i recordo que em va impactar ....em costa molt llegir-me un llibre després d'haver vist la seva posada en escena ja que aleshores les imatges se'm confonen mentre llegeixo , potser són manies meves ...vull dir que no tinc la llibertat en llegir de fer corpòries les paraules al meu albir ....però vaja no descarto tampoc llegir-lo , ara que ha passat prou temps d'ençà que vaig veure la peli

Ada ha dit...

Si no l'heu llegit crec que no us deixarà indiferents, o us encantarà o l'odiareu... No, Pons, a tu crec que no t'agradarà... massa profund !! :-PPPP
Elfree, doncs jo sempre intente llegir abans el llibre perquè em passa com a tu, però en aquest cas, creu-me que no et defraudarà, perquè al llibre passen moltes més coses, i sents com pensen els personatges, i els actors són com te'ls imagines, estan molt ben trobats!
A Ignasi i Roser, crec que els agradarà també... Ja em direu!

Ah! Se'm va oblidar posar cites del llibre, perquè al seu moment em vaig apuntar moltes coses, però deixe aqui una:

"Elegiré amigos entre los hombres, pero no esclavos, ni amos. Elegiré sólo a los que me plazca, y a ellos amaré y respetaré, pero no obedeceré ni daré órdenes. Y uniremos nuestras manos cuando queramos, o andaremos solos cuando lo deseemos."

(en castellà perquè així el vaig llegir, encara que al ser traducció de l'anglès, la traducció en català estarà bé també).