P
PODRIES
Si haguessis nascut
En una altra terra,
Podries ser blanc,
Podries ser negre...
Un altre país
Fora casa teva,
I diries "sí"
En un altra llengua.
T'hauries criat
D'una altra manera
Més bona, potser
Potser més dolenta.
Tindries més sort
O potser més pega...
Tindries amics
I jocs d'una altra mena;
Duries vestits
De sac o de seda,
Sabates de pell
O tosca espardenya,
O aniries nu
Perdut per la selva.
Podries llegir
Contes i poemes,
O no tenir llibres
Ni saber de lletra.
Podries menjar
Cases llamineres
O només crostons
Secs de pa negre.
Podries ....podries...
Per tot això pensa
Que importa tenir
les mans ben obertes
i ajudar qui ve
fugint de la guerra
fugint del dolor
i de la pobresa
Si tu fossis nat
A la seva terra
La tristesa d'ell
Podria ser teva.
JOANA RASPALL
En una altra terra,
Podries ser blanc,
Podries ser negre...
Un altre país
Fora casa teva,
I diries "sí"
En un altra llengua.
T'hauries criat
D'una altra manera
Més bona, potser
Potser més dolenta.
Tindries més sort
O potser més pega...
Tindries amics
I jocs d'una altra mena;
Duries vestits
De sac o de seda,
Sabates de pell
O tosca espardenya,
O aniries nu
Perdut per la selva.
Podries llegir
Contes i poemes,
O no tenir llibres
Ni saber de lletra.
Podries menjar
Cases llamineres
O només crostons
Secs de pa negre.
Podries ....podries...
Per tot això pensa
Que importa tenir
les mans ben obertes
i ajudar qui ve
fugint de la guerra
fugint del dolor
i de la pobresa
Si tu fossis nat
A la seva terra
La tristesa d'ell
Podria ser teva.
JOANA RASPALL
9 comentaris:
Un poema preciós... i trencador. N'hi ha que l'haurien de llegir vàries vegades al dia...
Una abraçada!
Entristeix llegir tanta veritat i tant poc escoltada. Tots ajudem però la veritable ajuda serà quan es trenquin contractes de venda d'armes.
Saps que havia preparat un post amb aquest poema? Trobo que ara és un moment, per desgràcia, molt adient per llegir-lo. Jo quan veig aquelles corrues de refugiats, sobretot tants infants, em venen moltes ganes de plorar...
Petonets.
És preciós, trist i carregat de raó. No el coneixia, i ara no l'oblidaré.
La Joana Raspall aconseguia acostar la poesia a tothom. Molt adient i trist.
una poesia que arriba molt endins i molt oportuna
Quina passada, no coneixia. Me'l guardaré, m'ha agradat molt.
Genial la Raspall!
Un poema punyent, colpidor, i que malauradament mai perd actualitat.
És frapant. Aquestes paraules arriben molt més endins que les imatges de nens morts en platges turques. Es clar que requereixen d'un esforç més gran que la simple visió perquè et parlen cap endins, cap a la raó i cap a les emocions. Gràcies per compartir-les, Ada.
Publica un comentari a l'entrada