Cita


"No podem canviar les cartes que ens han repartit, però encara hem de jugar la partida."

Randy Paush



dimarts, 25 d’agost de 2015

Sophisticated Lady


Fa molts anys que escolte aquesta cançó i des del primer moment em va captivar. Era molt jove, i passava les hores "estudiant" a la meva habitació, sobre tot les de les nits, però sovint tenia el cap a altres llocs, molt llunyans, i viatjava a aquests escoltant jazz. 

Diuen...   que primer tenies  algun romanç
i que el teu cor es va cremar amb una flama
però va  ser només un  parpelleig
que prompte es va esvair.

Més tard, amb la desilusió 
marcada al més profund dels teus ulls,
aprens que els ximples en l'amor
 creixen prompte i es fan savis.

Els anys t'han canviat,
d'alguna manera,
i et puc veure ara:
fumant, bevent, mai pensant en el  futur,
indiferent...
Diamants brillant,  ballant  i quedant amb desconeguts 
a un restaurant.

Realment era això tot el que volies?
No, Sophisticated Lady,
ho sé:

Tu trobes a faltar 
l'amor que vas perdre fa temps;
i de nit, 
quan ningú et veu,
plores.

8 comentaris:

XeXu ha dit...

Diria que no l'havia sentida mai aquesta, però la lletra explica la història d'una i mil vides. Quants no ens haurem sentit així alguna vegada, fins que tornes a trobar aquella estabilitat...

joan gasull ha dit...

aquestes coses es troben a faltar sempre.......sempre, mentre arriba algú a tapar les mancances

M. Roser ha dit...

Les hores silencioses de la nit, amaguen molts plors d'amors perduts i somnis trencats...
Petonets.

Helena Bonals ha dit...

"El millor és el millor, hauria d'haver estat més llest", deia Flotats en un poema seu de fa molts anys.

Elfreelang ha dit...

ningú com ella per fer-nos somiar

Glo.Bos.blog ha dit...

Genial la Fitzgerald, boníssima la cançó.

ignasi ha dit...

Feia temps que trobava a faltar que ens regalessis una cançó. Avui t'has superat!

Ada ha dit...

Moltes gràcies per passar pel meu raconet i escoltar les meves cançons, és un plaer compartir-les!