 |
| Joan Planella i Rodríguez, 1885, la petita obrera. |
Ratlla verda, ratlla vermella, ratlla blava... tinc ganes de menjar els bunyols i la xocolata de la iaia, espere que quan torne a casa els tinga preparats per a mi, tinc gana... ratlla verda, ratlla vermella, ratlla blava... El pare m'ha ensenyat com fer servir els tel.lars per fer una gran estora... Ratlla verda, ratlla vermella, ratlla blava... M'agradaria posar altres colors, però no em deixen, ai quin rotllo... Ratlla verda, ratlla vermella, ratlla blava... Semble Penèlope, teixint un telar que mai s'acaba... Ratlla verda, ratlla vermella, ratlla blava... El iaio diu que Ulisses va tornar a casa al cap de vint anys, i durant aquest temps ella teixia durant el dia i desfeia la tela per les nits... Ratlla verda, ratlla vermella, ratlla blava... Quina paciència! ...Ratlla verda, ratlla vermella, ratlla blava... Jo crec que no la tindria, fer i desfer? quina pèrdua de temps!... Ratlla verda, ratlla vermella, ratlla blava... Faig una més i me'n vaig... Ratlla verda, ratlla vermella, ratlla blava...
10 comentaris:
Espero que sí, que trobi els bunyols de la iaia, se'ls mereix, pobrissona!!!
Difícil saber què passa pel cap durant hores i hores a una persona que fa una feina així de monòtona. I si és una nena d'aquesta edat, encara més. Pobreta.
Per sort, el món imaginatiu no té fronteres
davant la monotonia un s'ha de distreure amb el que es pot.
Quant la monotonia t'envaeix millor pensar en altres coses
Costa evadir-se de la monotonia, però sembla que les històries que li explica el iaio l'ajuden a distreure's.
I després una bona tassa de xocolata, que s'ha la guanyada!
bon relat pobrissona somiant amb els bunyols ...
Ostres, ostres! Ens hem trobat al bell mig del camí! He seguit la mateixa estructura de conte que tu! Quan surten els relats no em llegeixo mai els dels altres fins que no he escrit el meu per ser lliure en escriure'ls i vet aquí que he coincidit amb el teu en la forma i amb el de la bruixeta en el contingut, com si hagués fet una barreja de tots dos! Ja vaig fer en concedir-te el premi Pons...
hehehe, gràcies Ignaci! Jo també faig això, m'espere a llegir fins que no he fet el meu per no influenciar-me... encara que després sempre trobe coincidències! Encara no els he llegit tots, vaig a veure el teu!
Els bunyols de la seva àvia, seran una bon regal per la seva feina, que te ben apresa, no s'equivoca, eh !!
Bon dimecres , Ada !
Publica un comentari a l'entrada