Cita


"No podem canviar les cartes que ens han repartit, però encara hem de jugar la partida."

Randy Paush



dilluns, 4 d’agost de 2014

La vida sense tu

Pense que ha arribat l'hora del teu cant a València.
Temies el moment. Confessa-t'ho: temies.
Temies el moment del teu cant a València.
La volies cantar sense solemnitat, sense Mediterrani, sense grecs ni llatins, sense picapedrers i sense obra de moro. La volies cantar d'una manera humil, amb castedat, diríem. Veies el cant: creixia.
Lentament el miraves créixer com un crepuscle.
Arribava la nit, no escrivies el cant.
(Vicent Andrés Estellés)

 La vida és un matí de cada dia
 quan et passava a recollir
 una caputxa negra, texans amples
 un mural descolorit.

 La vida és una classe a Filologia
 on agitàvem el demà,
 un sol roig colant-se a l'assemblea
 apunts bruts, cabells daurats.

 La vida és un dijous que acabaria
 al teu pis d'estudiants,
 quatre espelmes grogues a la cuina
 ombres nues, plats trencats.

 La vida és un cel blau cap al migdia
 quan pujàvem al terrat
 una cançó d'Extremo, roba estesa
 València entre llençols blancs.

 La vida és tancar els ulls, tornar a riure
 cridar al vent, sentir-nos lliures
 la vida és desitjar tornar a nàixer
 córrer tot sol, sentir-te créixer
 la vida és el fred tallant les cares
 i una llàgrima incendiant les galtes
 la vida és entendre que he d'aprendre
 aprendre a viure
 la vida sense tu

 La vida és mossegar la fruita dolça
 a les escales de Mercat Central
 pujar per Cavallers fins la Valldigna
 fumar oblits, cantar a crits

 La vida és una casa enderrocada
 creuant les Torres de Serrans
 'Amor, humor, respecte' a la façana
 foc i metralla a les nostres mans

 La vida és agafar el primer tramvia
 del Pont de Fusta al Cabanyal
 una ciutat taronja a les finestres
 un món en guerra als ulls cansats

 La vida és una barca abandonada
 que vam trobar davant del mar
 sentir-nos com dos nàufrags a la platja
 l'últim cop que em vas besar

Aquell sol matiner, les Torres dels Serrans
amb aquell breu color inicial de geranis.
Veus, des del menjador, per la finestra oberta,
Benimaclet ací, enllà veus Alboraia,
escoltes des del llit les sirenes del port.

                                         Cant de Vicent. Vicent Andrés Estellés


3 comentaris:

Marta Rieradevall i Casadoo ha dit...

Vicent Estellés versionat per Obrint Pas, una fusió perfecte!

M. Roser ha dit...

M'agrada que els cantants posin la lletra dels poetes a les seves cançons, és una bona manera de tenir els poemes sempre presents...

M'encanta aquesta estrofa:
"La vida és una barca abandonada
que vam trobar davant del mar
sentir-nos com dos nàufrags a la platja
l'últim cop que em vas besar"
Bona vesprada.

Elfreelang ha dit...

un bon poema encara llueix millor quan li posen musica!