La imatge de la dona

Fa poc vaig llegir un article que em va resultar molt interessant, sobre la imatge de la dona als mitjans de comunicació, que dèia com a titol: "la dona normal ha mort". Es referia a l'actual exaltació que hi ha sobre la bellesa i la joventut. I ho pense moltes vegades, hi ha una excessiva valoració d'aquestes virtuts al món actual. Excessiva des del meu punt de vista, clar. Però és cert que a la televisió, ens trobem sobre tot en prototips de dones que són despampanants. Estèticament queda molt bé, però, què estem venent?

Amb els homes també ocorre, però no tant, fixeu-vos en els humoristes o intel.lectuals que no cal que siguen atractius, alguns són prou lletjos, però són graciosos. Mentre que fins i tot les dones d'aquests programes, són dones estèticament atractives o que coincideixen amb els cànons de bellesa actuals. I van prou elegants sempre. Per què?

En aquest article hi ha un petit documental en italià (subtitolat) que està molt bé i és molt visual. Em sembla que no és positiu fomentar aquesta imatge, que perdem punts per dir-ho en certa manera, que no cal. Serà precís?!

Recorde que (no sé si té res a veure, però allà va) quan em vaig examinar del carnet de conduïr, ja fa molt de temps, i no vaig a dir quant, però és molt, el mestre d'autoescola ens va dir a totes les xiques el dia d'abans de l'exàmen, que ens posàrem faldeta curta i/o escot perquè així era més fàcil aprovar. Ja aleshores em vaig indignar de tal manera que vaig muntar un ciri discutint i diguent masclista a tothom, però a més a més vaig decidir que m'havien de matar abans d'ensenyar alguna part de carn ... i vaig anar tot el més tapada possible a la prova, sense pintar, i completament normal. Doncs bé, una companya em va dir. "jo si que me la pose que vull aprovar!" i efectivament! Ella va aprovar i jo no!! (Val, també em vaig saltar un parell de semàfors i quasi atropelle a un peató carregat de bosses de la compra...) però em vaig negar. I em sent orgullosa de mi per això (no per haver quasi-atropellat a algú, clar), encara que tots els companys em fèien la burla o em miraven com diguent: "qué exagerada"!

Però és que em va semblar indignant el fet de pensar que les dones que van en faldeta curta aproven amb més facilitat que les altres, em va semblar tan injust! I és que potser, no ho sé, en la vida real és així, i moltes acabem "posant-nos faldeta" per a aconseguir el que volem o perquè totes se la posen!!!

Doncs jo vull reivindicar la satisfacció que produeix l'acte de "no passar per ahí", de negar-se i desmarcar-se orgullosament del que està establert. Fer com l'actriu que es cita a l'article, Anna Magnani, que es va negar a que la maquillaren per tapar les arrugues, perquè li havien costat molts patiments i moltes alegríes aconseguir-les. I perquè no podem empenedir-se del nostre físic ni sentir-nos orgullosos, perquè això no depèn de nosaltres.

Després també pense que, de vegades, els homes són molt tontos. Perdoneu però si, i es deixen enganyar per una melena rossa o per un cul movent-se, o inclús per una mini-falda i no van més enllà. No dic tots, però si moltes vegades ho he vist. No compten amb els "miracles" que es poden fer amb la fotografia i el maquillatge. Mireu açò per favor. No està mal eh!

Un altre article que m'encanta tracta sobre el perill de deixar-se portar per allò que es reclama des de la societat, i avisa de que aquest, és un camí ple de trampes. Perquè s'exigeix que la dona siga jove i guapa, però quan aquesta posa els mitjans per a ser-ho, se la critica també! Com quedem?!

Fem el que fem, el pas del temps sempre acabarà guanyant, la veritat s'interposarà a allò que és superficial i passatger, i els valors que quedaran seran els que no es poden veure a simple vista, els que no es compren i els que portem molt més endins de nosaltres.