Cita


"No podem canviar les cartes que ens han repartit, però encara hem de jugar la partida."

Randy Paush



diumenge, 2 de març de 2014

La imatge de la dona

Fa poc vaig llegir un article que em va resultar molt interessant, sobre la imatge de la dona als mitjans de comunicació, que dèia com a titol: "la dona normal ha mort". Es referia a l'actual exaltació que hi ha sobre la bellesa i la joventut. I ho pense moltes vegades, hi ha una excessiva valoració d'aquestes virtuts al món actual. Excessiva des del meu punt de vista, clar. Però és cert que a la televisió, ens trobem sobre tot en prototips de dones que són despampanants. Estèticament queda molt bé, però, què estem venent?
Amb els homes també ocorre, però no tant, fixeu-vos en els humoristes o intel.lectuals que no cal que siguen atractius, alguns són prou lletjos, però són graciosos. Mentre que fins i tot les dones d'aquests programes, són dones estèticament atractives o que coincideixen amb els cànons de bellesa actuals. I van prou elegants sempre. Per què?
En aquest article hi ha un petit documental en italià (subtitolat) que està molt bé i és molt visual. Em sembla que no és positiu fomentar aquesta imatge, que perdem punts per dir-ho en certa manera, que no cal. Serà precís?!
Recorde que (no sé si té res a veure, però allà va) quan em vaig examinar del carnet de conduïr, ja fa molt de temps, i no vaig a dir quant, però és molt, el mestre d'autoescola ens va dir a totes les xiques el dia d'abans de l'exàmen, que ens posàrem faldeta curta i/o escot perquè així era més fàcil aprovar. Ja aleshores em vaig indignar de tal manera que vaig muntar un ciri discutint i diguent masclista a tothom, però a més a més vaig decidir que m'havien de matar abans d'ensenyar alguna part de carn ... i vaig anar tot el més tapada possible a la prova, sense pintar, i completament normal. Doncs bé, una companya em va dir. "jo si que me la pose que vull aprovar!" i efectivament! Ella va aprovar i jo no!! (Val, també em vaig saltar un parell de semàfors i quasi atropelle a un peató carregat de bosses de la compra...) però em vaig negar. I em sent orgullosa de mi per això (no per haver quasi-atropellat a algú, clar), encara que tots els companys em fèien la burla o em miraven com diguent: "qué exagerada"!
Però és que em va semblar indignant el fet de pensar que les dones que van en faldeta curta aproven amb més facilitat que les altres, em va semblar tan injust! I és que potser, no ho sé, en la vida real és així, i moltes acabem "posant-nos faldeta" per a aconseguir el que volem o perquè totes se la posen!!!
Doncs jo vull reivindicar la satisfacció que produeix l'acte de "no passar per ahí", de negar-se i desmarcar-se orgullosament del que està establert. Fer com l'actriu que es cita a l'article, Anna Magnani, que es va negar a que la maquillaren per tapar les arrugues, perquè li havien costat molts patiments i moltes alegríes aconseguir-les. I perquè no podem empenedir-se del nostre físic ni sentir-nos orgullosos, perquè això no depèn de nosaltres.
Després també pense que, de vegades, els homes són molt tontos. Perdoneu però si, i es deixen enganyar per una melena rossa o per un cul movent-se, o inclús per una mini-falda i no van més enllà. No dic tots, però si moltes vegades ho he vist. No compten amb els "miracles" que es poden fer amb la fotografia i el maquillatge. Mireu açò per favor. No està mal eh!
Un altre article que m'encanta tracta sobre el perill de deixar-se portar per allò que es reclama des de la societat, i avisa de que aquest, és un camí ple de trampes. Perquè s'exigeix que la dona siga jove i guapa, però quan aquesta posa els mitjans per a ser-ho, se la critica també! Com quedem?!
Fem el que fem, el pas del temps sempre acabarà guanyant, la veritat s'interposarà a allò que és superficial i passatger, i els valors que quedaran seran els que no es poden veure a simple vista, els que no es compren i els que portem molt més endins de nosaltres.


9 comentaris:

XeXu ha dit...

Això de 'posa't faldilleta per aconseguir alguna cosa' és una broma que es fa però que no pot esdevenir veritat. Vull dir, que la solem fer, tant homes com dones, però que a l'hora de la veritat no creiem que hagi de suposar una diferència. Si ho fa, si la suposa, alguna cosa funciona molt malament.

És cert que hi ha uns estàndards de bellesa i que se solen seguir, però això passa també amb els homes. No sé, que a tu et foti que la imatge a seguir sigui la Mariló Montero és un problema, però sobretot teu. A mi me la porta molt fluixa que el referent a seguir sigui el Jesús Vázquez. Francament, estic molt bé estant com estic, i si tinc alguna queixa és perquè no em cuido prou, no perquè no m'assemblo al presentador de torn. No veus que agafant les presentadores com a referència ets tu la que veus minada la teva autoestima? La tele és espectacle, res més. Suposo que et semblarà molt frívol, però a diferència del tema de posar-se faldilla, que sí que el trobo greu, aquest el trobo de molt poca importància. No podem deixar que ens acomplexin amb el canon de bellesa actual. En època de Rubens ja m'imagino totes les primes traumatitzades...

No t'hi posis pedres al fetge. Mira't al mirall i agrada't, cuida't, millora el teu aspecte de la manera que més t'agradi, i si et sents còmode sense maquillatge, no te'n posis! Per exemple, a mi no m'agrada el maquillatge, em sobra. Prefereixo la noia al natural, i sé de sobres que no té el cutis perfecte i que no és una nina, però a la merda el maquillatge! I els tacons! Jo sóc baixet, odio les noies en tacons! Agrada't a tu mateixa i deixa els canons de banda. I si als homes (i dones) que t'envolten els agraden més les presentadores de la tele, saps què? Que es quedaran a 'dos veles'!

Carme ha dit...

No podem pas dependre d'això...

He sentit mil històries com les de la teva faldilleta, de persones diverses... em sembla indignant i penós. Que els mascles siguin així ja ho és, que les dones segueixin el joc em rebel·la encara més.

Penso que hem d'anar a la nostra. Cadascú que faci el que vulgui. Jo sóc extremista en aquestes coses. Mai dels mais uns talons, (no hi vaig còmoda) i mai dels mais ni pintallavis ni maquillatge. I a qui no li agradi que no em miri... la veritat és que no m'ha faltat mai qui em mirés ni persones a les qui he agradat. Hi ha altres coses molt més importants.

I a més a més hi ha l'altra tema. Si a un home no li agrado perquè no vaig "arreglada" d'aquesta manera que jo trobo artificial... penso que aquest home no val la pena.

Segur que n'hi ha mots com en Xexu que no necessiten del maquillatge perquè els hi agradi una dona.

Però penso que tens raó, aquests prototips fan molt de mal, molt, ales persones fràgils i insegures. Hi ha gent que es pensa que no troba nòvio perquè ha posat un parell de quilets... au, tots a prendre vent!!!

joan gasull ha dit...

Els mitjants que ens omplen de publicitat enganyosa acaben per fer més mal que bé. Casascú ha de ser ell mateix i sempre hi haurà qui el valorarà. Qui agafa una persona per treballar per la seva bellesa no es mereix el lloc que té.

XeXu ha dit...

Ostres ara mateix he recordat una cosa que volia afegir al comentari i que vaig acabar oblidant, ja sabia que em deixava alguna cosa.

Res, que parlaves de que als homes de la tele no els cal ser guapos, i totes les noies han de sortir la mar d'arreglades i seguint un patró. Però com a exemples posaves els còmics. És clar, no fas la comparació correcta. També hi ha còmiques (no tantes, i en això sí que podríem discutir sobre la discriminació), i algunes que em venen al cap no són precisament prodigis de bellesa. De fet, el còmic mateix ja té més gràcia si té una cara peculiar, no? Si és molt guapo, no és creïble. Per exemple, Eva Hache o Paz Padilla, o fins i tot la Taïs Villas, que a mi em sembla un aneguet lleig atrevit. Això no vol dir que no ho passem bé amb elles, i que no les arreglin igualment, però no serien el prototip de bellesa. I fixa't que els còmics que et puguin passar pel cap van tots ben vestits, i molt maquillats també.

M. Roser ha dit...

Estic d'acord amb el teu article, penso que l'ideal és que ens acceptem tal com, som sense emmascarar la realitat i això no vol dir que no cuidem el nostre físic, però sense radicalismes.
Si em diuen perquè no em tenyeixo "les canes", i jo sempre dic que m'han costat molt d'aconseguir i estic orgullosa de lluir-les...
Petonets.

Elfreelang ha dit...

la imatge de la dona i de l'home ha anat canviant amb el temps, les modes i les ideologies, el trist és que sembla que estem instal·lats en una mena de culte exagerat a la imatge ....i ara amb els segles enrere que està imposant el partit (im)popular anem cap a l'exaltació altre cop de la dona objecte o de la dona mare i esposa ....molt interessant el teu post, ara no tinc temps però em miraré els enllaços
moltes gràcies Ada!

Ada ha dit...

Anem a vore, Xexu, jo no estava parlant de mi en concret(excepte l'anècdota que he contat), sinó de la societat en termes generals i des del meu punt de vista, clar. I sí que em fot que es prenga com a referents un tipus de dona que no aporta res més que adornamenta, perquè m'ofén com a persona. I perquè pense que també fa mal als homes que potser busquen aquest referent que, com tu dius, "es queden a dues veles".

No podem passar perquè bé, a nivell individual, a mi em pot no importar quin siga el model a seguir, però la societat si és cert que no passa... No sé si m'explique bé. Això espere, que la tele siga només espectacle, i que realment no cale a la joventut per exemple, ni als xiquets... però em sembla que si cala! No em mi, ni en tu, però si en general. M'ofén que s'ofenga a les dones públicament, igual que m'ofén que no es respecten els drets humans i sobre tot els drets dels xiquets, que seràn homens i dones. Em preocupa el món.

Per què odies les dones amb tacons si t'acceptes tal com ets? què més dóna que una dona siga o semble més alta que tu, Xexu? Que una dona que és alta no es pot posar tacons si li agraden?

Està clar que cadascú ha d'anar com més còmode es trobe i que s'ha d'agradar tal com és, ahí estem d'acord. I també que no podem deixar que ens "traumatitzen" els cànons de bellesa actuals... però i quants casos d'annorèxia hi ha? molts, per què?

Respecte a l'últim comentari que em poses, crec que o no ho he posat bé al text i no m'he explicat bé perquè estem diguent el mateix, però pensava que havia posat que sí que hi ha algunes humoristes i dones que no vénen la seva imatge com a reclam principal, com les humoristes que has comentat, però hi ha poquetes eh, només dic això, que encara hi ha poques ii més homens que dones. Thaïs Villas jo la veig molt atractiva, a mi m'agrada. Però això ja és relatiu també. Clar, a la tele van tots maquillats, però ells no van "de guapos" per obligació, es com si , a me´s de ser intel.ligent, graciosa i qualificada, has de ser atractiva, femenina i anar guapa... És la sensació que tinc, potser m'equivoque.
Els homens també tenen aquest problema per la sobrevaloració de la imatge que hi ha, també els afecta, clar... però menys! (però torne a repetir que és la meva opinió).

Ada ha dit...

Jajajaj Carme, em passa com a tu i de vegades em rebel.le també!
I si has sentit mil històries com la meva anècdota, és que estem mal!És que hi han bromes que ja ni fan gràcia i pense qeu s'han d'evitar... aiii m'estic recordant d'una altra anècdota que em posa els nervis de punta que em va passar quan vaig anar al mercat a comprar un pal per amassar pà... Molt desagradable i que em vaig quedar amb ganes d'enviar a un senyor a la merda... ho faig des d'ací: i una merda! Com me'l torne a trobar em vaig a tragar la vergonya i dir-li quatre coses...

Ada ha dit...

Joan, però això passa molt, hi ha llocs de treball reservats a gent amb un físic determinat... i què podem fer? res.

Roser, doncs em sembla molt bé, que cadascú faça e que vullga i vaja com vullga. I passant dels comentaris personals impertinents...

Elfreelang, m'alegre que et resulte interessant. Et recomane el vídeo en italià, que està molt bé.

un saludet a tots, i moltes gràcies per comentar!!!