Cita


"No podem canviar les cartes que ens han repartit, però encara hem de jugar la partida."

Randy Paush



dilluns, 21 de juliol de 2014

"Relats de la Carme"

Anàvem de pas però se'ns va fer de nit, com qui es troba a un lloc per casualitat i voldria no deixar-lo mai. La llum del vespre ens acariciava els cavells i la pell del rostre quan vam decidir entrar en aquella casona abandonada. Al jardí vam improvisar un racó chill out col.locant els fullars que portàvem i les tovalloles de platja. Vam acordar sense dir-ho passar  dels mòbils. Algú va treure el vi i tres copes. Al principi la conversa era molt ximple, d'aquell tipus de conversa que només interessa a qui parla. Les altres fan com que escolten però probablement estan cansades del tema. A la segona copa, una amiga va començar a contar un problema que li preocupava, més bé íntim, d'aquells que no contaries per no fer sentir incòmodes a les altres. Un secret. A la tercera copa ja no importava, ja ho havia dit tot, amb detalls, i les altres escoltaven atentament. Durant la quarta van començar a pujar el to per fer saber les diferents opinions sobre el problema, consells que, tammateix no serveixen, perquè una té dret a equivocar-se. I és més, quan una vol equivocar-se, no hi ha consell que l'ature...

Per a Carme, en Col.lecció de moments.

18 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Moltes gràcies, Ada, per participar...

Un conte molt real i ben bonic, a vegades les converses són poc interessants i a vegades hi ha algú que sap proposar temes que interessen de cop a tothom...

I el final m'agrada, quan un vol equivocar-se no hi ha consell que l'aturi... tens tota la raó...

M. Roser ha dit...

Em pregunto que hauria passat si alguna s'hagués atrevit amb la cinquena...
Bon vespre

joan gasull ha dit...

Potser l'equivocació portarà la resta a on una desitja.

XeXu ha dit...

M'han faltat unes quantes copes de vi més, em sembla que la nit prometia, fins i tot nosaltres haguéssim acabat sabent tots els secrets.

Elfreelang ha dit...

un relat que fa aflorar secrets ja deien in vino veritas

fanal blau ha dit...

Molt bona aportació, Ada!
:)

Ada ha dit...

Jejeje, moltes gràcies per comentar! Si, hagués estat divertit que seguiren amb més copes, però em sembla que una botella de vi no dóna per a molt més...

Bruixeta ha dit...

una cinquena copa i a saber com acaba ... ;)

Rafel ha dit...

Aclarir la gola i obrir la ment. Una sala d'espera del psicòleg que dóna molt de si.

Alfonso Robles Motos ha dit...

A vegades el compartir una copa de vi ens acosta, el compartir un lloc interessant ens relaxa. Si unim les dues coses no sabem com acabarem, llàstima que s'acabés el vi.
Salutacions

El que em passa pel cap ha dit...

El vi desinhibeix i ens fa més atrevits per parlar de coses íntimes, però és una tonteria demanar consell si no tens intenció de seguir-lo.
Bon relat, Ada!

El que em passa pel cap ha dit...

El vi desinhibeix i ens fa més atrevits per parlar de coses íntimes, però és una tonteria demanar consell si no tens intenció de seguir-lo.
Bon relat, Ada!

Gerònima ha dit...

Molt bonic el conte i l'última frase no té desperdici!

Gerònima ha dit...

Molt bonic el conte i sí, l'última frase no té desperdici!

Gemma Sara ha dit...

El vi és un desllorigador de secrets important... m'he quedat amb les ganes de saber quin era... potser un to be continued?

Ada ha dit...

El vi es diu "cojón de gato"... jiijijij, es dèia així, de veres!

Joan fer ha dit...

Ei, Ada!! Feia temps que no donava una volta per la blogspfera i he vist que havies publicat... :)

El beure una mica, sovint fa que doni "xispa" a una conversa i la faci amb un toc molt més divertit. Però s'ha d'anar amb compte amb el que hi beus, que després pot ser perillós, jajajaj.
Per mi, les begudes perilloses, el vi i... el tequila!! :)
Però l'important no és la beguda, sinó que tens conversa interessants i amb persones encara més interessants...

Celebro que conservis la teva bona escriptura i que tornat. Una abraçada!! :)

Ada ha dit...

Joan Fer, quina alegria retrobar-te!!
Quanta raó tens, hi ha begudes que són molt perilloses, si, com el tequil.la!!! jajaja!!! Gràcies per passar i saludar, besets!!! XD