Seguint la proposta de Xexu, inspirat per l'Anna Tarambana, es tracta d'opinar sobre qui som tots aquells que un dia vam decidir escriure un blog, i també recuperar un post dels que hem pensat alguna vegada però que no han arribat a publicar-se, bé per ser descartats o qui sap per quines raons més... El cas és que m'ha recordat, que fa temps vaig escoltar per la ràdio (o era llegint una revista?) que el món blogaire s'estava convertint en un grapat de gent amb aires d'escriptors o periodistes, que escriuen sense contingut i sense coneixença de les coses, fent mal d'aquesta manera al llenguatge i al sentit comú. Bé, doncs, no sé què serem, però jo he trobat en aquest món un espai on poder expressar-me i trobar idees diferents a les meves, però que també trobe interessants, i que m'ha aportat bones estones, rialles i també he après dels altres. Serem frikis? i què? qui no és friki en aquest món boig!
El post que recupere és una cançó que vaig apuntar a la meva llibreteta que porte al bolso sempre, que se'm va pegar un dia, i vaig pensar en posar-la al blog, però que després vaig descartar posar-la perquè el vídeo té una estètica... estranya, i la cançoneta ja m'ha deixat d'agradar per repetitiva! Però com que és molt estiuenca, allà va!
(Si se vos apega, la culpa de Xexu! ;-)
13 comentaris:
Ara tothom m'odiarà perquè aniran cantant tot el dia 'she don't let nobody, she don't let nobodyyyyy...'. Fent amics! Suposo que és en venjança perquè et vaig dir que no et deixaria fer trampes en el joc, hehehe.
No sé d'on has tret això de que els blogaires fem mal a la llengua i tot, però mira, tothom tindrà les seves opinions i són respectables. Nomes dic que qui no està dins i no sap què pot arribar a aportar aquest món, no ho pot entendre. Jo m'hi sento molt còmode.
saps? ells saben, els que escriuen que fem malbé el llenguatge, que el periodisme escrit en paper té els dies comptats i els fa ràbia que la mamella s'acabi... i que potser s'hauran de buscar una altre ofici i si més no enfocar-lo en una altra perspectiva , més cibernètica...
salut
Uf! Mal a la llengua? I ara! Com si de periodistes i professinals no n'hi haguessin de tota mena els que fan bé i els que fan mal... mare meva, si hi ha de tot a tot arreu!
Ada treu-teu-ho del cap aquest que diu això dels blocs i dels blocaires no en té ni fava! i si som frickies i què? al capdavall ve de freak ( fenomen)i és que som fenomenals o sia frickis!
Jo trobo que els blocaires cuiden molt la llengua en general. I que escriuen molt bé i dóna gust llegir opinions, crítiques, reflexions...Una abraçada!
Estic d'acord que poques vegades he llegit coses tan ben escrites com alguns posts. Però segur que hi ha de tot, com a tot arreu.
M'ha encantat la definició d'ELVIRA: Som uns "frikis" fenomenals. :-))
Ostres Xexu, la que has liat! I tu Ada, també! Aquesta nit m'he despertat de cop i amb taquicàrdies només tararejant aquesta cançó... Ja us val, eh?? jajajaj... ;P
I mira, sobre la reflexió del que som... Què més dóna si som frikis o no... Jo almenys no em considero així (almenys de moment). Penso que el més important és que estem aquí perquè volem, perquè estem agust i perquè podem compartir escrits i experiències... I això és el més important. I la gent que opini sobre nosaltres, que és gratis!
Petons! ;)
Doncs no sé si fem de "periodistes" o no, però crec que hem trobat un espai (tot i que virtual) on COMPARTIR, per mi aquesta és la grandesa, Ada.
Jo trio la majoria de les meves lectures en funció a le opinions dels blogs als quals he anat agafant confiança. I això no té preu!
Xexu, no home no! que la cançoneta està xula! a mi se m'ha tornat a pegar!! jjajaja... qué bo que ets!
Ei, que teniu raó, la gent que diga el que vullga, però que deixe fer també, i a més a més, opine igual que vosaltres en aquest aspecte. Jo també em sent molt còmoda amb vosaltres, sou genials ;-)
joanfer! Espere que lo de les taquicàrdies siga de broma... Va, si t'encanta la cançó, que l'estàs tararejant encara... "she don't like nobody... nobody but you!" . I has vist al que va de taronja que fa el rap? és el millor, m'encanta!
Pues a mi me mola la cançó xD Es super motivant!! jajajaj No l'havia escoltat mai...Açò és de l'any de la picor no?? ;P
Si, si a mi també me mola, jejeje... dóna bon rotllete!
Però si, Irianesh, és de l'any de la picor! És que una que ja té la seva edat... :-P Gràcies per recordar-me lo vella que sóc!
Jo recordo haver sentit la mateixa opinió dels blogs un dia al Món A RAC1. I saps què, que diguin el que vulguin que nosaltres en ho passem la mar de bé
Publica un comentari a l'entrada