Cita


"No podem canviar les cartes que ens han repartit, però encara hem de jugar la partida."

Randy Paush



dimarts, 31 d’agost de 2010

Escollir entre males opcions

Llegint un article, es comparava la representativitat de la democràcia actual d'aquesta manera:

És com si algú anara a un negoci de menjars, i a les vitrines on s'exposen, només hi hagués dos o tres plats per escollir, i resulta que tots els plats són un fàstic, però no hi ha altra cosa i un acaba emportant-se allò que és menys repugnant per no morir-se de fam. Ens deixen escollir entre allò que s'exhibeix a la vitrina, però abans algú ja ha triat per nosaltres les opcions que devia contenir la vitrina.
Aquesta és una trampa formidable de la democràcia formal: escollir entre falces opcions.
I, com pot el famolenc aconseguir que les vitrines ofereixquen el millor i no el pitjor si ell no està on es cuinen els menjars?
Una de les principals crisis de l'actual sistema democràtic representatiu, consisteix en que l'opció per escollir està restringida per factors que el poble no maneja.
És cert que el poder econòmic sempre ha estat pròxim al poder polític, cercant influir , però mai com ara el poder econòmic va estar tan concentrat ni amb tanta força de pressió i xantatge. Mai com ara el poder econòmic va travessar les fronteres globalitzant al món al seu parer i imposant les seves condicions de sang i foc.
És cert que sempre han existit corruptes, però mai com ara va ser tan evident el diner com a valor central de les societats, descartant qualsevol altra escala de valors i ideologies. Vendre's per diner ja ha passat a ser quasi una actitud de "sentit comú", i el pragmatisme s'exhibeix com una virtud, subestimant l'idealisme com a allò obsolet. La societat del "sálvese quien pueda" i l'individualisme a extrem va destruir el teixit social i la solidaritat, i els pitjors es van establir al poder.
Si els vells valors ja no mobilitzen a ningú, aleshores l'únic factor dinàmic és l'avarícia i tot s'organitza en funció a ella.

"Introducció a la democràcia real"
Guillermo Sullings

20 comentaris:

Blancaneu ha dit...

Crec que tens totes les opcions possibles per votar el que vols. Partits contra el maltractament animal, ecologistes, d'ancians, per la legalització de la marihuana... etc. El que passa és que el tu creïs no ho vol la resta de la gent. No vol dir que tu estiguis equivocat, però pot ser que els altres tampoc. El problema està que potser t'hauries d'adonar que no sempre hem de llançar la culpa als altres sinó a nosaltres mateixos. Votem com a xais sense llegir programes i permetem que facin amb nosaltres el que vulguis. Ets tan lliure fins i tot per deixar d'escollir. Que després panses gana? És un risc que has de córrer. Te'n pots anar del restaurant i quedar-te sense menjar. I crec que, en certa mesura, tots som materialistes. També ens movem per diners i per aparença. És com quan, per exemple, tens un casament i tens vestits de sobra per posar-te però te n'acabes comprant un altre. Tot és pur materialisme. Molt bonico el teu blog.

Ada ha dit...

Hola Blancaneu! Gràcies pel teu comentari i per deixar les teves opinions. Però crec que no he explicat bé el que volia dir l'article... es refereix a que la major part dels polítics que tenim, estan tots comprats pel sistema, i és el que crec, que tots es deixen fer xantatge i tot per aconseguir poder... Quan se'ls cola algun que és honest i treballador, de seguida el fan fora o el menosprècien... i aleshores les opcions que tenim d'escollir a la gent que ens ha de representar són totes pràcticament el mateix perquè el problema està al sistema mateix, que també provoca (o facilita) el fet que hi haja gent corrupta.
Ara, tens tota la raó quan dius que nosaltres deuríem "mullar-nos" més i informar-nos dels programes, participar i actuar... i si, el materialisme ens atrapa a tots. Encara que podem decidir no ser-ho tant!
Un saludet!

Carme ha dit...

Sí, sí, la veritat és que manen els diners, no pas els polítics. I si no fem res per a canviar-ho (no sé qui ho hauria de fer i què ni com) ja podem anar votant, continuaran manant els mateixos: els diners.

Tot i això jo sempre voto, no vull pas dir que no calgui fer-ho. Però diem-ho així... voto amb poques o amb cap esperança.

La Meva Perdició ha dit...

Jo fa temps que penso en el retorn de “Madame la guillotine” com a remei, com en els bons temps. ^_^

Elvira FR ha dit...

Jo conservo encara molt d'idealisme, si és que idealisme és allò de tenir ideals, fites, de ser o intentar ser coherent ( que és molt difícil)...la classe política està malmesa com ho està la societat i de la crisi capitalista no n'estem aprenent de moment res...però confio en que si tots i totes ho volem podem posar un granet de sorra perquè les coses canviïn....però ens hi hem de posar!

joanfer ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
joanfer ha dit...

Acceptar el model polític, social i econòmic que tenim, i que encara vol estendre's més, és el que està realment minant la nostra societat.
I és això el que realment està acabant per anular les ideologies i els programes de partit. Qui se'ls mira realment? No votem partits... votem una imatge, un perfil, un determinat producte que és fruit d'un márketing més o menys ben elaborat que segueixi gestionant el sistema.
El polític, com a tal, ha mort. Perquè el polític de veritat el que vol és transformar la societat per un benefici comú. Avui només existeixen gestors polítics d'un sistema que cada vegada ha de ser més corrupte, per tal de mantenir-se com a element globalitzador.

Molt bon post, Ada!

Petons! ;)

garbi24 ha dit...

Tot a les escombreries i tornar a cuinar de nou canviant fins i tot les olles.....

Albert B. i R. ha dit...

I el que encara complica més les coses és que el poder econòmic alhora és el que controla els mitjans de comunicació, que sota la façana d'informar "imparcialment" serveixen d'altaveu d'aquestes opcions.

Alyebard ha dit...

Dues puntualitzacions: "En democràcia l'únic que truca de matinada és el lleter" (la frase no és meva) i una manera de fer neteja són les llistes obertes. Així es fa neteja dels polítics que funcionen i els que no.
L'altre manera és el concepte anglosaxó de l'"acountability" que és demanar comptes de les accions i l'ús dels meus impostos durant i després del mandat.

blancaneu ha dit...

Amb tot el respecte que em mereixen les vostres opinions us diré una cosa. Crec que tots els que parleu d'idealisme sou els primers en passar pel cèrcol i adoptar totes les mesures que us afavoreixin i us aprovechais del sistema que tant detestais. És fàcil ser idealista de saló o de blog, però no crec que molts de vosaltres tinguéssiu ganyes per renunciar al vostre lloc de treball o als vostres beneficis simplement per lluitar pel qual pensais; sense obtenir cap benefici a canvi. Respecte als polítics, no m'estranya que us defraudin. Aquí en Catalunya tots són una merda. Socialistes que van de pijos, nacionalistes a dues bandes, extremistes que es toquen i que ens utilitzen... Jo aniré a votar el novembre, encara que sigui el dia del Barça-Madrid, però possiblement ho faci en blanc.

Goyo ha dit...

Ada. La política es el proceso, entendido como secuencia continua de acontecimientos entre varios actores, por el que las comunidades persiguen objetivos colectivos y abordan sus conflictos en el marco de una estructura de reglas con el objetivo de alcanzar (que no resolver) soluciones y adoptar decisiones aplicables al conjunto de la sociedad. Todo se basa en el manejo de los conflictos, tanto los categóricos como los distributivos. Respecto a la democracia, se trata de un compendio de propósitos y de paradojas. Nunca ha sido posible que todo el mundo participe en las decisiones que afecten a los demás. La democracia moderna opera en torno al concepto de elitismo democrático en el que los que están arriba simplemente piden cuentas en el momento de las elecciones. La democracia directa no existe; sólo en algunos momentos de la Grecia clásica y en algunas ciudades estado como Ginebra en el siglo XVIII; pero siempre contaba con ciertas restricciones: voto a la mujer, a personas con determinada condición económica... Sería interesante hacer más común el hecho de llevar a cabo referéndums serios, comenzar una especie de tecnodemocracia para que se conociera nuestra voz o, por último, que fuera obligado el voto; aunque fuera en blanco; salvo, claro está, en casos de fuerza mayor. Supuestamente, del total de la población sólo un 5 ó un 7% del total es activo en términos políticos. Simplemente por el mero hecho de los riesgos de llevar a cabo determinadas acciones puede costarnos más que los posibles beneficios que sacaríamos. De todos modos, podríamos ser poco optimistas de cara al futuro. Los politólogos siempre hablan de 3 olas de democratización a lo largo de la historia y que, a cada a las dos primeras, le ha seguido un proceso revolucionario. La primera ola duró un siglo, 1826-1922 y terminó con la Segunda Guerra Mundial; la segunda ola fue de 1943-1962 y que devino en la Guerra Fría y, por último, ahora mismo estamos situados en esa tercera ola. Por ahora no ve la reacción adversa pero la amenaza es latente.
Bueno, que no te voy a dar más la chapa que creo que por hoy ha sido más que suficiente. Si quieres, luego hablamos.

Ada ha dit...

CARME, jo pense que els qui decideixen són els polítics, i la gent que està a la cúpula del poder... condicionada per l'ambició dels diners, clar. Gràcies per deixar el teu comentari!

La meva Per!!! Ho dius en sèrio? o exageres un poquet? ;-)

Elvira, és important que conservem els nostres ideals, per poder actuar... Gràcies!

Joanfer, moltes gràcies, això opine jo també... besets!

Garbi, segur que aquesta seria la millor solució! però canviant el sistema per tal de que no torne a passar... besets

Albert, clar que si, aquest és un altre gran poder que també està controlat i escollit prèviament...

Alye, no entenc aquesta frase-exemple que poses... però gràcies també per deixar opinions! besets

Blancaneu, no sabia que per ser idealista he de renunciar a treballar... però també respecte molt la teva opinió i m'encanta que la deixes :-) Precisament per això dèia que s'haura de canviar a la gent que està ahi... perquè ha perdut ja tot el respecte de cara a la gent. Voltar en blan és una bona opció, crec que millor que no votar, perquè si no el vot és per als partits majoritaris. Un saludet!!

Goyo, gràcies pel teu comentari... però espere que m'ho expliques ara després perquè no he èntès moltes coses... jo apostaria per una democràcia real, com tu dius amb poder de decisió del poble, real, mitjançant referèndums, que la gent puga decidir en qüestions importants, i que els polítics representen els seus interessos... però val, ara parlem! ;-)

Ada ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Alyebard ha dit...

La frase, citant de la meva mala memòria; és/s'atribueix a/ de Sir Winston Leonard Spencer-Churchill; la KGB i la Gestapo detenien a la gent de matinada. A la Gran Bretanya l'únic que trucava a la porta de bon matí era el lleter amb les típiques ampolles de vidre ( es veu a les pel·lícules dels anys 50)

Ada ha dit...

Ahhh clar! jaja... Si, ja sé que el lleter anava de matí per les cases, però no sabia això de la Gestapo i la KGB... val, gràcies per l'aclaració Alye! Besets!

Alyebard ha dit...

De res guapa,
b7

zel ha dit...

Però frustra molt veure que els nostres ideals no es veuen explicats ni desitjats de ferm enlloc...

La xica que va fugir a Reykjavík ha dit...

M'ha agradat molt el comentari de l'Elvira perquè mentre anava llegint era el que anava pensant...és cert, de la crisi capitalista no estem aprenent res i a la marxa que anem...Els polítics ens han venut i en aquest cas el mateix em donen uns que altres (mal que em pese), però i nosaltres? no se quines ferramentes tenim (o em de gastar en aquest cas), però que en tenim, això segur! La resposta social no em pareix proporcional a la gravetat del tema, som consumidors d'opiàcics en vena, però així no anem bé...de fet, ni tan sols anem...

Mireia ha dit...

La veritat és que fa llàstima dir-ho, però ESTIC TOTASLMENT D'ACORD!!