Cita


"No podem canviar les cartes que ens han repartit, però encara hem de jugar la partida."

Randy Paush



dijous, 5 d’agost de 2010

Pensaments negatius

“Ves amb compte amb el que penses que pot fer-se realitat”.
Aquesta frase pertany a alguna pel•lícula o algun llibre, on s’experimenta amb el poder de la ment, i possiblement també forma part de moltes teràpies que utilitzen psicòlegs a les seves consultes.
Tots sabem que la potencialitat de la nostra ment és encara desconeguda i sempre estem preguntant-nos fins on podrà arribar aquest poder que sembla tenir, en què esdevindrà o com desenvolupar-lo.
Sovint escoltem dir que els pensaments negatius condueixen a accions negatives. I el mateix passa amb els pensaments positius, que et fan estar de millor humor i orientar-te cap a certa assertivitat. Però... fins on és veritat tot allò? Quin és aquest límit invisible que separa un pensament de la realitat que existeix? O és que... cada vegada que pensem en algú o en un fet, o en qualsevol cosa, només pel fet de pensar-lo i imaginar-lo, fem que existeixca?
Estic recordant ara aquell film basat en la novel•la de Michael Crichton, “Esfera” on, ja cap al final, els personatges descobreixen que tots els pensaments que tenen, tot allò que imaginen, es pot fer realitat... Interessant situació la que es produeix quan se’n adonen que no poden controlar-los, és inevitable que, de tant en tant, la idea d’un monstre terrorífic o un acte cruel se’ls passe pel cap... Deu ser similar el que sofreixen els psicòpates o malalts mentals... simplement pensen en un acte i el realitzen, sense tindre en compte la moral o les conseqüències. I el més curiós de tot, és que és més fàcil, en general, tenir pensament negatius, que no condueixen a res i que no aporten res... i de vegades no ho podem evitar o inexplicablement no volem.

15 comentaris:

Albert B. i R. ha dit...

L'ideal seria que poguéssim triar quins dels nostres pensaments volem que es facin realitat. Per desgràcia, això és impossible!

garbi24 ha dit...

Ens venen sempre els negatius per la por, per estar sempre alerta i sobreviure, si no fossim temorosos ja no existiriem.

Ada ha dit...

Si, una llàstima Albert... o de vegades és millor no pensar res!

Garbi24, potser que tingues raó, però... si no ajuden en res els pensaments negatius, encara que tingam por... no seria millor pensar en positiu per salvar-se? dic jo, eh, no sé...

La Meva Perdició ha dit...

Una veueta que et parla dins el cap, un pensament insistent que no desapareix i et martiritza empenyen-te a realitzar un acte que no voldries fer, els “paràsits mentals”, que et recorden constantment uns odiosa melodia fins tornar-te boig, ..... hi ha qui diu “el gos del meu veí em parlava, i em va obligar a fer-ho”, sovint escoltar-nos massa pot arribar a ser perillós. ^_^

joanfer ha dit...

És inevitable tenir, de tant en tant, algun pensament negatiu encara que no ens condueixi a res, encara que sigui absurd... Hem de fer, però, el possible per escapar d'ells però sigui com sigui, de vegades no és fàcil fer-ho...
Bon post!
Petons.

Ada ha dit...

I tant, La Meva Per... com a "Psicosis"!! la frase aquesta del gos del veí no l'havia sentida mai... jajaj... pobre gosset, la qüestió és tirar-li les culpes a un altre!! jaja...

joanfer! Quant de temps!! gràcies pel teu comentari! Espere que tu pugues escapar dels teus!

Grocdefoc ha dit...

Hola, Ada. Trobo interessant les teves reflexions sobre els pensaments negatius i els desitjos. A mi sempre m'ha atret molt el món del pensament; penso que, tot i els avenços, encara és un misteri. Personalment et puc dir que he tingut diverses experiències en això de desitjar i fer-se'm realitat el que he desitjat (sense jo fer res -o, si més no, que jo en sigui conscient). L'experiència més “sonada” va ser quan un dia vaig desitjar “M'agradaria que en la meva vida existís un poeta...”. Et puc dir que no havien passat 24 hores quan, de sobte, sense jo esperar-m'ho ni sospitar res de res, una persona coneguda em va oferir un poema... Bé, no voldria entrar en detalls, però el meu actual company, és aquell poeta que jo vaig desitjar (no és un poeta reconegut, però és el meu gran poeta). T'envio una abraçada de tarda d'estiu.

fanal blau ha dit...

Ada,
jo crec que ser positiu atrau a positiu, i ser negatiu atrau a negatiu.
Deixa'm puntualitzar una cosa, però. Tenir una malaltia mental: no podem associar-la a la manca de voluntat i "moral".

Una abraçada, Ada. I gràcies per passar per casa!

XeXu ha dit...

A mi em resulta més fàcil tenir pensaments negatius que positius. També aprens a viure amb això.

Per cert, no he llegit Esfera ni n'he vist la pel·lícula, tot i que la pintaven malament, però aquest autor m'agradava molt.

Ada ha dit...

Hola Grocdefoc!!! Gràcies per passar-te per ací i sobre tot per contar-me aquesta història tan bonica... Per sort el teu desig era molt positiu i ha estat genial que es fera realitat... quina sort tindre un poeta!! Una abraçada també per a tu!

Fanal blau, no s'ha dit sempre que era al contrari? Els opostos s'atreuen, no?
Potser tingues raó, tampoc volia simplificar tant, clar que tenir una malaltia no es pot associar només a això, però no sóc cap experta en el tema... una altra abraçada!!

Hola Xexu! Doncs la peli no està malament, a mi sí que em va agradar encara que és un poquet ratllant... el llibre segurament estarà millor però no l'he llegit tampoc. Un saludet!

Joan Calsapeu-Layret ha dit...

saps? em sembla que sovint tenim pensaments semblants, que tots ens assemblem molt, que tenim afinitats comuns...
en fi, que tenim un pensament col·lectiu

t'he trobat llegint un comentari que m'ha deixat en joanfer...

tens un somriure molt agradable, encisador.. :)

sempre decidim, escollim, encara que el destí remeni dels cartes

salut i art

Ada ha dit...

Joan, moltes gràcies per les teves paraules, encantada de trobar-te!
Esperem que aquest pensament col.lectiu siga sobre tot positiu, doncs... Gràcies.

Vicent Terol ha dit...

És curiosa eixa frase sobre tenir cura amb el que es desitja. Supose que té a veure amb el fet que el desig actua sovint com a motor. Que, en moltes ocasions, assolir un determinat desig -amb les seues conseqüències- no és quelcom desitjable (valga la redundància).


Salut!

Ada ha dit...

Ah que si, vicent? De vegades no sabem que el que desitgem pot no ser una bona idea... Salut i gràcies!

Blancaneu ha dit...

Ara mateix estic en un moment... estrany de la meva vida. I m'agrada pensar que les coses sortiran bé. En general, sempre que ho he fet així m'ha donat bon resultat. És una cosa que sempre he recomanat als meus amics. Que pensin en positiu, que la vida és molt curta per caminar fastiguejant-se, que pensis en coses bones, positives, que eliminis el dolent i et quedis amb el bo, que consideris que qui tens en el teu costat és qui més t'ajudarà, que gaudeixis i que no facis malament ningú. La ment és poderosa. Moltes malalties es reactiven únicament per la força dels pensaments i pels pessimistes. Sort Ada en la teva vida. Ja vaig comentar fa temps però no havia tornat a passar. Gràcies pel teu blog. I allunya els mals pensaments que no porten res bo.